Anàlisi Simbòlica i Fonètica de 'Terra Baixa' i 'Luces de Bohemia'
Enviado por Chuletator online y clasificado en Francés
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,91 KB
Simbologia a 'Terra Baixa'
L'Aigua: Terra Alta vs. Terra Baixa
La simbologia de l'aigua estableix una comparativa entre la terra alta i la terra baixa:
- Terra Baixa: Corrupció i maldat (de Barcelona), lligades a l'aigua amargant. Això simbolitza la Marta. L'aigua amargant remet a l'aigua salada de Barcelona, no apta per beure.
- Terra Alta: Innocència, puresa i bondat, lligades a l'aigua pura que desfà la neu. Això simbolitza el Manelic. L'aigua pura que desfà la neu és l'aigua que sí que es pot beure.
Aquestes dues aigües es mesclen en desembocar al mar, igual que va passar quan el Manelic va baixar de la muntanya per veure la Marta. És a dir, l'aigua baixa des de la muntanya mesclant-se amb l'aigua de la terra baixa i desemboquen al mar.
Ovella, Llop i Gos: Els Rols Animals
- Ovella (Marta): Innocent. Aquesta ovella ha de ser sacrificada, no només quan li fan sang, sinó també quan el Sebastià necessita salvar el patrimoni però no vol deixar de veure-la.
- Llop (Sebastià): Animal salvatge que es mou per instint. Si vol la Marta, doncs tindrà la Marta.
- Gos: Hi ha dos tipus de gos:
- El Mossèn: Sempre fa el que li diuen, encara que el maltractin.
- El gos del Manelic: Festiu, amb qui tothom vol jugar, però que al final es torna salvatge per salvar allò que és seu.
La Granota de Pluja: Un Altre Símbol de la Marta
És una altra simbologia de la Marta. Són aquelles granotes que surten quan plou, igual que quan la Marta va arribar a la masia un dia de pluja demanant feina.
Sang i el Duro: Purificació i Pagament
La sang és la manera de reflectir l’alliberament de la Marta. És una pecadora i l'única manera d’anar a la terra alta (terra pura) és ser purificada, i per això ha de sagnar. Aquest sagnar s'entén de dues maneres:
- Com a caiguda (pecat) però no consumada. La manera de fer-ho és sagnar, i per això el Manelic la fereix al braç.
- Com l'anyell que ha de ser sacrificat per anar a la terra alta.
El duro és quan el Sebastià li dóna un duro al Manelic per cada llop que mata.
Verge i Bruixa: La Dualitat de la Marta
És un somni premonitori del Manelic on la Marta es pot interpretar de dues maneres.
El Llenguatge a 'Terra Baixa'
El vocabulari utilitzat és propi de pagès de l'època, incloent-hi:
- Expressions populars.
- Arcaismes (formes lingüístiques fora d'època).
- Barbarismes (vocabulari considerat incorrecte o propi de l'època).
La varietat lingüística fa que el teatre arribi més lluny i s'entengui millor. Hi ha personatges amb parla vulgar (pagesos) i altres que tenen una parla més culta (el Sebastià).
Temes i Estructura de 'Terra Baixa'
El Triangle Amorós: Sebastià, Marta i Manelic
Aquest tema succeeix entre el Sebastià (llop), la Marta (ovella) i el Manelic (pastor). Hi ha una lluita constant entre el Sebastià i el Manelic que surt a la llum. La Marta dubta durant la història, però es va adonant que estima el Manelic i s'adona de quina classe d'home és el Sebastià.
Temps i Espai Escènic
El temps que transcorre s'estructura de la següent manera:
- L'acte 1 dura 1 dia.
- L'acte 2 dura 1 dia.
- Entre l'acte 1 i l'acte 2 passen 10 dies.
- Hi ha un espai entremig on passen 8 dies.
L’espai és el mateix sempre: el molí.
Fonètica i Fonologia Catalana
Mode d’Articulació i Sonoritat
Oclusius
- Dental: Sord [t] (tomba) / Sonor [d] (dit).
- Bilabial: Sord [p] (peu) / Sonor [b] (boca).
- Velar: Sord [k] (porc) / Sonor [g] (galeta).
Aproximants
- Bilabial sonora: [β] (sabata).
- Velar sonora: [γ] (paga).
- Dental sonora: [δ] (cada).
Fricatius
- Labiodental: Sord [f] (fum) / Sonor [v] (ovella).
- Alveolar: Sord [s] (sol) / Sonor [z] (casa).
- Palatal: Sord [ʃ] (caixa) / Sonor [ʒ] (ajuda).
Africats
- Alveolar: Sord [ts] (potser) / Sonor [dz] (setze).
- Palatal: Sord [tʃ] (cotxe) / Sonor [dʒ] (lletja).
Laterals
- Alveolar sonor: [l] (loteria).
- Palatal sonor: [ʎ] (lluna).
Vibrants
- Alveolar múltiple sonor: [r] (guerra).
- Alveolar simple sonor: [ɾ] (pare).
Nasals
- Bilabial: [m] (home).
- Labiodental: [ɱ] (nimfa).
- Alveolar: [n] (neu).
- Palatal: [ɲ] (tonyina).
- Velar: [ŋ] (fang).
Consonantisme: Punt d’Articulació
Definició d'un so: Punt d’articulació, mode d’articulació i sonoritat.
Punt d’Articulació: Lloc on neix el so
- Bilabials: El llavi superior i l'inferior es posen en contacte: [p] pà, [b] vi, [m] mà i [β] sabata.
- Labiodentals: Les dents superiors es posen en contacte amb el llavi inferior: [f] foca, [v] Afganistan i [ɱ] amfiteatre.
- Dentals: La punta de la llengua es posa en contacte amb les dents superiors: [t] tomàquet, [d] dit, [δ] cada i [n̪] pantaló.
- Alveolars: La llengua toca els alvèols dentals superiors o bé s'hi acosta: [n] nas, [s] sopa, [z] zero, [l] Laura, [ɾ] pare, [r] roc, [ts] potser i [dz] dotze.
- Palatals: El dors de la llengua toca el paladar dur o bé s'hi acosta: [ʃ] xocolata, [ʒ] Jaume, [tʃ] petxina, [dʒ] metge, [ʎ] lluna i [ɲ] canya.
- Velars: La llengua es posa en contacte amb el paladar tou o bé s'hi acosta: [k] casa, [g] gos, [γ] paga i [ŋ] fang.
Argumento de 'Luces de Bohemia' (Valle-Inclán)
El protagonista, Max Estrella, sale por la mañana de su casa con Don Latino, para reclamar un mejor pago por la novela que ha vendido Don Latino. No logran mejorar el precio y terminan en una taberna emborrachándose.
Horas más tarde, la policía lo encuentra por la calle provocando un escándalo con un grupo de jóvenes modernistas, por lo que es conducido a la cárcel, donde tiene que pasar la noche. Consigue salir de la cárcel gracias a la intervención de un redactor jefe del periódico “El Popular”.
Al salir, va a ver al Ministro de Gobernación, antiguo compañero de estudios, con el fin de pedirle satisfacción por lo que le ha ocurrido. El ministro promete darle una cantidad de dinero cada mes, pero no le da satisfacción.
De ahí marcha a un café, donde invita a cenar a Don Latino y a Rubén Darío.
Ya camino a su casa tiene una visión de la muerte y a la mañana siguiente lo encuentran muerto unas vecinas.
El esperpento concluye con el entierro de Max y cómo Don Latino se emborracha en una taberna.