Anàlisi de Sessió d'Esquema Corporal en Infants: Jocs i Coordinació

La sessió va començar amb un escalfament típic: el joc de l’aranya, seguit del joc del stop i després pilla-pilla amb control de pilota. Tot seguit, passen a fer un circuit amb obstacles lliure, on poden fer-lo com vulguin. Finalment, i amb la major part de la sessió, fan partits de 4x4.

Els nens es troben dins la 2a unitat funcional, per tant, just comencen a percebre els seus propis moviments i estan començant a conèixer el seu cos i el seu eix corporal. És l’etapa on s’afirma la lateralitat i s’acaba de tenir una percepció de si mateix completa (saber on tens l’esquerra i la dreta).

En el primer joc podem deduir que només amb el fet de córrer i desplaçar-se estem estimulant els músculs i, per tant, es fan canvis de tensió. Això provoca que, gràcies a la funció tònica, els infants desenvolupin una percepció del seu propi cos (propocepció). Realment, això passa en totes les activitats de la sessió, així com també intervenen canvis en la postura i moments en què el cos s’ha d’equilibrar jugant amb les forces del cos.

Diferencien els dos jocs primers dels altres, ja que només fan accions coordinatives generals tals com la marxa, córrer, desplaçaments laterals i algun salt. En els altres jocs s’introdueix una pilota i apareixen els moviments amb coordinació específica. En aquest entrenament estan parlant de coordinació oculo-pedal, ja que utilitzen els peus per controlar i conduir la pilota. En cap moment se li diu al nen que utilitzi una cama o una altra per conduir la pilota per tal que utilitzi la que li va millor i així afirmar la seva lateralitat.

A l’hora de jugar un partit, se li compliquen les coses a l’infant, ja que requereix tenir una percepció espai-temps que no té per falta de maduració en la pròpia perspectiva corporal. Es pot observar com en cap moment hi ha un joc fluït. En un partit intervenen accions tàctiques que demanen tenir l'habilitat de representar el teu cos mentalment per tal de fer una pràxia amb els seus components: (planificació – regulació - verificació/evolució).

Els infants d'aquest vídeo no tenen aquesta habilitat, per això es nota que el partit no és fluït.

La meva opinió és que el plantejament de la sessió és erroni a partir que comencen a jugar partits i pot ser també (segons el desenvolupament psicomotor que hagin sofert els nens, entenent per desenvolupament com el procés d'evolució o innovació) el joc de pilla-pilla amb pilota. La sessió s’hauria de concentrar més en jocs i activitats que afavoreixin l’esquema corporal on hi intervinguin les habilitats coordinatives de diferenciació, ritme, equilibri, postura, transformació, punteria...