Anàlisi d'una sentència d'apel·lació en el dret administratiu

La sentència que analitzarem a continuació és amb relació a un recurs d'apel·lació contra la sentència dictada per la sala contenciós-administrativa de l'Audiència Nacional. Aquest tipus de recurs es pot interposar contra les sentències dels jutjats i jutjats centrals del contenciós-administratiu. Serien per exemple susceptibles d'apel·lació, entre altres, sentències que declaren la inadmissibilitat del recurs contenciós-administratiu o les que es dicten en el procés especial de protecció de drets fonamentals. La infracció del tràmit d'audiència i la indefensió produïda és l'objecte de la sentència. La regulació del tràmit d'audiència d'aquest cas és en relació amb a una llei de l'any 1958, per tant prèvia a la Constitució, però en tot cas, els principis constitucionals de l'estat de dret i democràtic han d'aplicar ja que els fets descrits són posteriors a l'entrada en vigor de la Constitució. Tal i com s'indica al text, l'actual llei en vigor és del 2015.

En aquesta sentència s'analitzen diversos aspectes a partir de l'al·legació per part del demandant de la infracció per part de l'administració del tràmit d'audiència :

• Drets dels interessants
• Vicis dels actes administratius
• Possibilitat de subsanar els vicis del procediment administratiu
• Concepte d'indefensió
• Configuració de l'expedient administratiu

I es fa referència a diversos conceptes del dret administratiu com ara:

• Procediment administratiu
• Acte administratiu
• Expedient administratiu

En primer lloc, podem conceptualitzar qualsevol procediment administratiu com una sèrie de passos formals (tràmits), temporalment ordenats, mitjançant els que es desenvolupa l'actuació administrativa i que culminen, finalitzen, amb una decisió final de l'Administració (reglament, acte, pla, conveni, contracte). El procediment administratiu que es va seguint queda registrat en l'expedient administratiu, el qual es pot recórrer en cas de necessitat.. Artículo 70 LPAC. Expediente Administrativo. 1. Se entiende por expediente administrativo el conjunto ordenado de documentos y actuaciones que sirven de antecedente y fundamento a la resolución administrativa, así como las diligencias encaminadas a ejecutarla.

Quines són les funcions dels procediments administratius? En són 3:

1. Defensa: dels drets dels ciutadans que participen en el procediment
2. Bona administració: si bé els interessos dels afectats per la futura decisió són rellevants, també ho són els interessos generals en joc, als quals les Administracions han de servir amb objectivitat, i d'acord amb els principis constitucionals de bona administració, garantint el dret a una bona administració tant dels participants com dels que no són interessats en el concret procediment però sí que tenen interès en el bon funcionament de l'Administració, que també pot tenir efectes reflexos en ells.
3. Permetre la participació ciutadana: Es potencien així, a banda de la bona administració, les conseqüències de la clàusula d'estat democràtic, de la que deriven exigències de transparència, i la legitimitat de la mateixa administració, que es reforça quan escolta, per acceptar o no, però justificadament, les alternatives, suggeriments, observacions, etc. Dels ciutadans i pot evitar conflictes un cop presa la decisió que sigui.

Els actes administratius : són declaracions unilaterals (ja que en altre cas serien contractes o convenis) dictades majoritàriament per les Administracions públiques () per a un cas concret en l'exercici d'una potestat administrativa, diferent de la reglamentària. Per mandat legal, els actes administratius, tots, es considera, es presumeix, que són vàlids i produeixen efectes des del moment en què es dicten i es notifiquen i es publiquen si cal fer-ho,. Un acte administratiu, perquè funcioni correctament des d'una perspectiva jurídica ha de reunir una sèrie d'elements que fan l'acte adequat jurídicament. No tots els elements tenen la mateixa importància a efectes de la salut de l'acte administratiu i no tots han d'existir sempre. En el cas que ens ocupa, és molt important veure fins a quin punt s'han respectat els elements procedimentals i formals. Per dictar una resolució o acte administratiu cal seguir un específic procediment administratiu. No seguir cap procediment administratiu o fer-ho de forma defectuosa, suposa que l'element procedimental de l'acte sigui defectuós. Si el procediment no existeix o és defectuós, el contingut de l'acte pot ser inadequat per servir a l'interès general perquè per exemple (com seria el cas de la sentència) no s'ha permès la defensa dels drets dels interessats. Finalment recordar que l'expedient és el lloc físic on queda constància de l'activitat procedimental.

Un altre aspecte important dels actes administratius és que aquests han de ser motivats. El procediment administratiu/expedient, motivació i contingut de l'acte administratiu formen una cadena lògica que ha d'existir i ser racional i congruent. En cas contrari, això pot suposar un indici que l'acte administratiu té problemes jurídics. En el cas objecte de la sentència veiem com s'ha produït una actuació defectuosa perquè no s'ha respectat el dret de l'empresa a accedir a la totalitat de l'expedient. Cal recordar que l'article 53.1 a) de la LPACAP preveu que els interessats en el procediment tenen dret a accedir i obtenir còpies dels documents continguts en els procediments.

La sentència analitza fins a quin punt la indefensió que va suposar el no poder accedir a la totalitat del contingut de l'expedient administratiu podia ser subsanat en el recurs contenciós administratiu. En aquest sentit, podem recordar quines irregularitats són no invalidants i quines altres sí. Les irregularitats no invalidants: Es tracta d'un problema, vici o defecte de poca importància, al que la LPAC decideix no donar-li efectes invalidants, preferint conservar l'acte. Per tant, si recorrem un acte amb una irregularitat no invalidant i demanem una declaració formal administrativa o judicial de la seva invalidesa, la resposta serà negativa. Les irregularitats no invalidants es troben a l'art. 48.3 LPAC. Es tracta, en primer lloc, de les actuacions administratives realitzades fora de termini, llevat que ho imposi la naturalesa del termini. El no compliment dels terminis per part dels interessats pot donar lloc a conseqüències jurídiques (pèrdua del dret al tràmit). En canvi, per l'AP, això no té conseqüències d'invalidesa de l'acte definitiu que tanqui el procediment (. També dels defectes de forma.

Hi ha, però, dues excepcions respecte als defectes de forma en què les irregularitats sí són invalidants (de fet, anul·labilitat): – els que provoquen indefensió i – els que 'impedeixin a l'acte assolir el seu fi'. En la nostra tradició jurídica, per defectes de forma s'ha entès no defectes referits a com ha de ser l'exteriorització de l'acte (art. 36 LPAC, ja comentat), si no els problemes relacionats amb el procediment administratiu seguit prèviament a l'adopció de l'acte. Així, qualsevol problema jurídic que afecti un acte tràmit i que no comporti indefensió es considera per la jurisprudència irrellevant jurídicament. Per últim, a part de les irregularitats no invalidants i els actes anul·lables, la llei també preveu la conseqüència més greu: la nul·litat de ple dret. La nul·litat de ple dret es podria produir quan es prescindeix totalment del procediment legal establert o quan les infraccions procedimentals són particularment essencials i greus. En alguns casos la jurisprudència ha considerat el tràmit d'audiència com un tràmit essencial i imprescendible en procediments sancionadors. En el cas d'aquesta sentència ens trobem precisament davant d'un cas d'indefensió per infracció del tràmit d'audiència. El Tribunal Suprem determina molt clarament en aquesta sentència que un cop finalitzat el procediment administratiu no es poden subsanar els vicis produïts abans de la resolució. Si la resolució administrativa no respecta el sistema de garanties establertes al procediment, l'acte administratiu resulta viciat. A més, el Tribunal Suprem aclareix que la missió dels tribunals és controlar si les garanties s'han observat o no per l'Administració i no subsanar els vicis del procediment administratiu que s'hagin pogut produir.