Anàlisi de San Pietro in Montorio i Villa Capra

Donato Bramante: Templet de San Pietro in Montorio

Cronologia: 1502

Context històric i cultural

• Restauració de la "Pax Romana": Sota el papat d'Alexandre VI i Juli II, Roma buscava recuperar el seu prestigi com a capital de la cristiandat mitjançant una arquitectura que emulés la grandesa de l'Imperi Romà.
• Humanisme i neoplatonisme: Influenciat pel pensament de l'època, Bramante utilitza la planta circular com a símbol de la perfecció divina i l'harmonia del cosmos.
• Mecenatge dels Reis Catòlics: L'obra va ser encarregada per Isabel i Ferran per consolidar el seu prestigi a Roma i commemorar el lloc del martiri de Sant Pere.
• Evolució de Bramante: Després de deixar Milà, l'arquitecte s'instal·la a Roma, on l'estudi directe de les ruïnes clàssiques el porta cap a un estil més monumental, sobri i auster.

Estil i característiques

L'estil predominant és el Renaixement, caracteritzat per l'antropocentrisme, la planta centralitzada, l'humanisme i el debat entre el classicisme i l'anticlassicisme.

Estructura arquitectònica

• Planta circular.
• Escalinata que rodeja el peristil de setze columnes d'ordre toscà.
• Entaulament format per arquitrau i cornisa.
• Fris amb imatges referides al martiri de Sant Pere.
• Pis superior: Una balustrada encercla un tambor.
• Tambor amb una successió de finestres obertes i fornícules.
• Cúpula de mitja esfera rematada per una creu.
• Interior: Cel·la circular amb pilastres adossades.
• Nivell inferior: Cripta on se suposa que es va alçar la creu del martiri de Sant Pere.
• Materials: Pedra, marbre i granit.

Significació i iconografia

Finançada pels Reis Catòlics a la zona espanyola de Roma per tal de commemorar el martiri de Sant Pere, l'obra simbolitza la fundació de l’Església. Es creu que és el lloc exacte on el sant va ser crucificat.

Pel que fa a la iconografia, el fris conté imatges amb instruments del martiri i objectes de la litúrgia cristiana. La forma circular és el símbol platònic que Marsilio Ficino relaciona amb la figura còsmica de Déu. La seva funció és eminentment commemorativa.

Relacions artístiques: Miquel Àngel, Leonardo, Rafael, l'Escola d'Atenes, la Capella Sixtina...

Andrea Palladio: Villa Capra (La Rotonda)

Cronologia: 1551-1553

Context històric i cultural

L'obra s'emmarca en el període de la Reforma i la Contrareforma, el Concili de Trento i el gran poder comercial de la República Veneciana. Coincideix amb l'època de Carles V, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, les lluites contra els turcs (Batalla de Lepant) i la continuació de la cultura humanista.

Estil: Classicisme i Renaixement tardà

A nivell temàtic, s'observen temes preferentment fantàstics o esotèrics, eròtics i cortesans, sense oblidar els religiosos. La plàstica i l’arquitectura es tornen capricioses, estranyes i conceptualment críptiques. Apareixen els grans tractats d’arquitectura amb imatges gravades de Serlio, Vignola i el mateix Palladio.

L'arquitectura i l'escultura

En arquitectura destaca l'aparició de la vil·la suburbana. En escultura, sorgeix la figura serpentinata, la multifacialitat i la utilització de més d’un bloc de marbre. En pintura, es produeix una ruptura de la simetria renaixentista amb composicions centrífugues i l'allargament del cànon.

Anàlisi de la planta i l'espai

La planta és centralitzada, simètrica, equilibrada i harmònica. L'interior és circular amb una cúpula que cobreix la sala central i dona nom a l’edifici. Els espais es divideixen en: soterrani, planta noble i primer pis.

Exterior i materials

L'edifici presenta quatre façanes amb pòrtics de sis columnes jòniques que sostenen quatre frontons triangulars, rematats per una estàtua a cada vèrtex, amb escalinates a la manera dels temples romans. L'emplaçament domina una vall i conté referències a Vitruvi i a Bramante.

Elements de suport: Sistema arquitravat i volat. Materials: Pedra, maó, estuc i marbre.

Significat i funció

Representa un retorn al concepte de les vil·les romanes, al gaudi i a les feines agrícoles. És una manifestació del poder econòmic, social, polític i cultural del seu propietari, el clergue Mario Capra Gabrielis.

La seva funció era ser un lloc de repòs i gaudi intel·lectual, funcionant com a segona residència del propietari al costat de les seves propietats rurals.

Elements arquitectònics relacionats: A. Volta de canó; B. Volta d’aresta romana; C. Volta de creueria; D. Cúpula sobre trompes; E. Coberta plana.