Anàlisi Retòrica: Discursos de Marc Antoni i Brutus a Juli Cèsar

Parts de l'Oratòria Clàssica

L'oratòria clàssica es divideix en les següents parts:

1. Exordi: Introducció que pretén captar l'interès i l'atenció del públic.
2. Proposició: Enumeració i enunciació del tema que es vol tractar.
3. Divisió: Enumeració dels apartats o qüestions incloses.
4. Confirmació: Proves o arguments en què es recolza la tesi sostinguda en l'enunciació.
5. Refutació: Demostració de la falsedat o inconsistència dels arguments de la tesi contrària; o de les objeccions que es poden fer a la pròpia tesi.
6. Epíleg: Conclusió on se sintetitzen les idees del discurs que confirmen la validesa de la tesi proposada.
7. Peroració: Final emotiu que busca l'adhesió del públic a la causa defensada.

Tipus de Multitud

Fonamentalment, hi ha tres classes de grups de gent:

• Societat: Una entitat a la qual hom pot pertànyer.
• Comunitat: Un grup al qual hom s'hi pot incorporar.
• Multitud: Un conjunt de persones al qual hom s'hi suma.

Característiques dels Grups de Gent

1. La societat és concreta. Un hi juga una funció fonamental; hi té un rol específic. Aquesta participació de l'individu particular no es pot canviar sense alterar la societat.

2. La comunitat és una associació de persones amb una afinitat comuna, on el "jo" precedeix el "nosaltres".

3. Els membres d'una multitud tenen només una cosa en comú: el fet d'estar junts. En una multitud, un individu és una contradicció, perquè el "nosaltres" s'interposa davant el "jo".

La Torba: Una Pseudo-societat Destructiva

Un públic pot canviar, es pot alterar fins al seu extrem oposat sense deixar de ser el que és. La pèrdua d'un individu pot convertir la gentada en torba, en una massa apassionada. La torba és una pseudo-societat que està disposada a fer alguna cosa negativa. La funció de la torba és la destrucció, i això ho fa de manera irreflexiva i en grup. La funció destructiva de la torba és general. És incapaç de comprendre les diferències que hi ha a la societat.

Anàlisi dels Discursos a Juli Cèsar

El Discurs de Marc Antoni

Punts clau de l'oratòria de Marc Antoni:

• Marc Antoni afirma que va a soterrar un amic, no a exaltar una figura pública: "Vinc a sepultar Cèsar, no a lloar-lo."
• La gent recorda més els aspectes negatius d'una persona pública que no pas els positius. La maledicència triomfa per sobre de l'elogi: "El mal que fan els homes sobreviu després d'ells; el bé sovint queda enterrat amb els seus ossos."
• Repetició d'estructures i de l'adjectiu honorable. Qualifica en tot moment d'honorable Brutus i els conspiradors (cal dir que prèviament Brutus ja havia fet referència al seu propi honor per tal de ser cregut), per després capgirar-ho. La insistència recurrent en l'honorabilitat dels altres i tot seguit en l'acte criminal que han comès, té un efecte contrari al que s'afirma.
• Antoni afirma que Cèsar ha beneficiat Roma amb els seus actes: conquestes i enriquiment públic en forma de tresors i esclaus.
• Antoni vol desmuntar amb això l'argument de Brutus sobre l'ambició personal de Cèsar. Diu que durant la celebració de les Lupercals, va rebutjar tres vegades la corona.
• Antoni afirma que només parla del que ha vist.
• Identificació del seu propi sentiment amb el del poble: "Tots l'estimàveu, no sense causa."
• Al·ludeix superficialment a Brutus, qualificant-lo de "bruta bèstia", per no parlar d'ell: "Ah, seny, te n'has anat cap a les brutes bèsties."
• Es mostra sentimental cap al mort com a recurs principal.
• Fa referència a la fugacitat de la fama i a la inconsciència de l'home: "Ahir, la paraula de Cèsar podia afrontar el món; ara reposa aquí i ni el més pobre el reverencia."
• Ara ja es treu el testament de la túnica. Fa una al·lusió al testament, que ensenya però que afirma que no vol llegir públicament, per incitar encara més l'interès en aquest objecte. Anticipa la resposta de tothom al contingut del testament abans de llegir-lo. Predisposa el públic a una determinada reacció: "El plorareu, us farà embogir."
• Equiparació de Cèsar amb una relíquia, una realitat sagrada: "Voldríeu un cabell com a relíquia."
• Posteriorment comenta cadascuna de les ferides del cos de Cèsar, que anomena "forats sangonosos", i intenta identificar l'autor de cadascuna de les ferides.
• L'orador es defineix per oposició a Brutus: no s'hi identifica en cap moment.
• Diu el contrari del que pretén: "No vull incitar-vos a la insurrecció."
• Al final del discurs apareix una Captatio Benevolentiae.
• Afirma que els conspiradors són homes prudents i honorables, però d'ell mateix diu que no és un orador experimentat, és senzillament un home sincer sense gaire capacitat de paraula, ni de convenciment a través de les paraules, els gestos i el poder.

El Discurs de Brutus

Punts clau de l'oratòria de Brutus:

• Parteix de la diatriba: "Estimes més Cèsar o Roma?"
• Discurs ple d'oracions distributives i disjuntives: "o això... o allò..." S'ha de triar una de les dues premisses, exclusivament una, tenint en compte que cadascuna comporta una conseqüència diferent.
• Prefereix que els que no vulguin escoltar marxin, i que es divideixin i reparteixin els ciutadans entre diversos oradors per donar explicacions.
• Vocatius: qualifica el públic de: "Romans, compatriotes, amics..." Se situa al mateix nivell.
• Planteja una elecció: "Qui estimareu més? Que Cèsar visqués perquè tots nosaltres moríssim com a esclaus (Premissa A, consideració sentimental positiva, però amb conseqüència negativa en l'aspecte pràctic), o que Cèsar morís perquè tots vosaltres visquéssiu com a homes lliures?"
• La virtut de Cèsar és que era afortunat en batalla. Per això, es mereix alegria, estimació a Roma, mereix el plor i, per ser valent, mereix honorabilitat.
• El defecte de Cèsar era l'ambició, qualitat que invalida tota la resta i justifica la seva mort.
• Estructura amb tres paral·lelismes (tres oracions) amb resposta idèntica: "Si n'hi ha un, que parli, perquè sóc a ell a qui he ofès."
  • A: "Qui hi ha aquí tan servil que vulgui ser esclau?"
  • B: "Qui hi ha aquí tan bàrbar que no vulgui ser romà?"
  • C: "Qui hi ha aquí tan vil que no estimi la seva pàtria?"
• Equiparació dels assassins a la resta dels ciutadans. S'identifica amb un bàrbar i amb un esclau aquell que lamenti la mort de Cèsar.
• A l'inici, Brutus mostra tenir una clara consciència de les condicions pràctiques del discurs perquè arribi auditivament a la gent: "Calleu! Escolteu!"
• Posa com a garantia de les seves paraules el seu prestigi i honor.
• Voluntat de presentar-se com un home amb mesura, equilibri i seny, que ha actuat amb el just terme que pertoca. (No s'ha rebaixat res de la seva glòria ni exagerat els delictes pels quals ha mort Cèsar).
• L'equanimitat amb què ha actuat amb Cèsar, se l'aplicaria el mateix si fos necessari: "Conservo aquesta daga per quan la meva nació cregui que he de morir..."
• Finalment presenta Marc Antoni davant el poble.