Anàlisi Retòrica dels Discursos de Brutus i Marc Antoni

Anàlisi del Discurs de Brutus

Estratègies Retòriques

• Diatriba: Pregunta retòrica: "Estimes més Cèsar o Roma?"
• Ús de disjuntives i distributives.
• Crida a l'atenció: "Qui no vulgui escoltar, que marxi." Divideix la ciutadania entre els oradors per obtenir més atenció.
• Adreça al públic (Vocatius): "Romans, amics, compatriotes" (el situa al mateix nivell que ell).

El Dilema de la Llibertat

• Pregunta clau: "Així, què us estimeu més?"

1. Que Cèsar visqués, però que nosaltres moríssim? (Consideració sentimental positiva, però conseqüència pràctica negativa).
2. Que Cèsar morís i vosaltres visquéssiu com a homes lliures? (Consideració sentimental negativa, però conseqüència pràctica positiva).

Estructura i Credibilitat (Ethos)

• Estructura: 3 paral·lelismes, 3 oracions amb la mateixa resposta.
• Garantia (Ethos): Basada en les seves paraules, el seu prestigi i l'amor a Roma.
• Es presenta com un home de mesura, equilibri i seny, que ha actuat amb el just terme que pertoca: "No s'ha rebaixat res de la glòria de Cèsar ni s'han exagerat els seus delictes pels quals ha mort."
• Equanimitat: "Conservo aquesta daga per quan la meva nació cregui que la meva mort és necessària."
• En la presentació de Marc Antoni, destaca la convivència amb els conspiradors, ja que se li promet un lloc a la República.

Anàlisi del Discurs de Marc Antoni

Tècniques de Persuasió (Pathos)

• Declaració inicial: "Vinc a sepultar Cèsar, no a lloar-lo." Afirma que ve a soterrar un amic, no a exaltar una figura.
• Aforisme sobre la memòria: "El mal que fan els homes sobreviu després d'ells i el bé sovint queda enterrat amb els seus ossos." (La gent recorda més el negatiu que el positiu).
• La maledicència triomfa per sobre de la lloança.
• Ús de la ironia: Qualifica Brutus i els conspiradors d'"honorables" per després capgirar el significat. La insistència en l'honorabilitat, combinada amb la descripció de l'acte crapulós, té l'efecte contrari del que es diu (ús de la repetició d'estructures i adjectius).
• Desmuntant l'argument de Brutus sobre l'ambició: Recorda que Cèsar va beneficiar Roma (conquestes i enriquiment públic amb tresors i esclaus) i que va rebutjar la corona tres cops durant les festes.
• Recursos emotius (Pathos): Associació de Brutus amb la brutalitat: "Oh seny, te'n has anat cap a les brutes bèsties." Discurs molt sentimental.
• Referència a la fugacitat de la fama i la inconstància humana: "Ahir, la paraula de Cèsar podia afrontar el món. Ara reposa aquí i ni el més pobre el reverencia."
• Al·lusió al Testament de Cèsar: No el llegeix públicament per tal d'interessar-los i provocar emoció: "El ploraríeu, us faria embogir."
• Equiparació a una realitat sagrada: "Voldríeu un cabell per relíquia."
• Descripció gràfica: Les ferides són descrites com a "forats sanguinosos".
• Es defineix per l'oposat a Brutus: "No s'hi identifica."
• Diu el contrari del que pretén (simulació): "No vull incitar-vos a la insurrecció."
• Conclusió: Ús de la CAPTATIO BENEVOLENTIAE. Afirma que els conspiradors són honorables, però ell no és un orador experimentat, sinó un home que no té do per la paraula ni el convenciment.

Estructura del Discurs Oratori Clàssic

1. Exordi: Introducció que pretén captar l'interès i l'atenció del públic.
2. Proposició: Enumeració del tema.
3. Divisió: Enumeració d'apartats o qüestions.
4. Confirmació: Proves o arguments que recolzin la tesi.
5. Refutació: Demostració de la falsedat o inconsistència dels arguments en què es basa la tesi contrària, o bé objeccions a la pròpia tesi.
6. Epíleg: Conclusió on se sintetitzen les idees.
7. Peroració: Pronunciar efectivament el discurs.

Característiques del Text Argumentatiu

1. Intenció Comunicativa

• Acció per convèncer mitjançant arguments.
• Tesi: Idea que defensa l'emissor.
• Subjectivitat.

2. Models

• Articles d'opinió, discursos, debats, publicitat, assajos, etc.

3. Recursos Lingüístics

• Arguments: Proves per defensar la tesi (exemples, autoritat, comparació...).
• Verbs d'opinió: pensar, opinar, creure...
• Oració composta per subordinació causal o consecutiva.
• Connectors lògics.
• Lèxic: Culte i específic en argumentació científica; estàndard en la resta.

4. Estructura

1. Plantejament del problema.
2. Formulació de la tesi/idea central.
3. Exposició d'arguments.
4. Exemples.
5. Conclusió.

5. Registre

• Estàndard/culte (depèn de la situació i el receptor).

6. Funcions del Llenguatge

• Poètica i referencial.