Anàlisi i Resums de Contes Catalans: Tragèdia i Societat

En Met de les Conques: Marginació i Redempció

Orígens i Rebuig Social

Met: fill natural, il·legítim, sense pare conegut. Batejat de nit i d’amagat. Personatge marginat i rebutjat.

Conques: àvia (vídua, vella, malcarada, mor quan en Met té 14 anys) i mare (lletja, camina torta i entregirada). La gent les considera bruixes.

La gent viu de la superstició i la murmuració, insinuant que en Met és fill del dimoni. Per això, malmiren les Conques, però les temen. Alhora, malparlen i marginen en Met des de petit: va sol, sense escola, no parla amb ningú. De gran és alt i prim, quiet i mansoi, per això la gent li perd la por i passa a ser l’espantall de les criatures, com l’home del sac.

La Influència de la Religió

Apareix un Predicador de Quaresma amb sermons que impacten la gent, sobretot en Met, que s’obsessiona pels sermons. Queda impressionat i se serveix de la religió com a la seva salvació i el seu consol.

Participa de les cerimònies de Setmana Santa, sobretot la processó, quedant gairebé ofegat enmig de la gentada. A la processó hi destaca en Rufic (el taverner), portador del Crist per una antiga prometença per la salvació del fill.

Obsessió i Declivi

Passada la Setmana Santa, en Met queda buit, amb enyorança. Perd la gana i la son. Només a l’església troba la tranquil·litat, per això hi va matí i tarda, fins i tot s’hi adorm i hi té somnis religiosos.

La mare emmalalteix, potser enverinada pels bolets. En Met va a buscar el metge, no el troba, i els veïns no l’ajuden. Hi torna, el metge no hi vol anar perquè està refredat, no hi va fins al matí, però la Conca ja és morta.

Visions i Mort Tràgica

Sol, en Met menja poc i malament. Passeja pels camps i els pagesos li fan caritat. Té visions de la mare. Sovint tus i s’ofega a l’hora de dormir.

Té visions de Crist, creu que li demana que faci penitència un dia de pluja i de nit. Cau en un bassal, imagina que vola. Un atac de tos li provoca basques de sang que veu quan clareja.

Mira el sol, emmalalteix més, però vol anar a fer penitència a la bauma de la Torrentera, sense menjar, sense res. S’arrossega per arribar-hi, cau de genolls i arriba a la torrentera a quatre grapes. Baixa per una arrel i cau ferit dins la cova enmig de la foscor. Nota un contacte i té por, recorda una baralla entre l’àvia i la mare, un intent d’enverinament de la mare a la filla, l’agressió amb un pal d’un home a una dona que acaba ajudant el cavall a estirar l’arada.

Recorda la penitència i, malgrat el dolor, recupera la tranquil·litat, mig inconscient. Torna a fer-se de nit i torna a patir visions de Jesús i de la lluna. Dos dies més de patiment i mor.

Al cap d’un temps, uns caçadors, amagant-se de la pluja, troben el cadàver d’en Met: un esquelet. Els caçadors en fugen sense dir res a ningú.

Idil·li Xorc: Amor en la Marginació

El Grup de Captaires

Grup de captaires que camina junt: xacrats, bruts, pobres i malalts.

El cap de colla és la Gonya. L’acompanyen:

• La Xica Llosa (captaire antiga)
• En Queló
• El Nen del Bec (molt gandul, tenia diners i era malvist)
• En Pla de Juli (que insultava l’anterior)
• En Jaumet (cec)
• La Llúcia i la Conilla (dues velles netes i endreçades, consogres, que sempre discutien per tot entre elles, però alhora s’apreciaven i es defensaven dels altres).

Aquest grup funciona en multitud, en massa, i es posen amb els altres amb burles i insults, sobretot amb en Tit i la Laia, dos captaires del poble que festegen perquè són fadrins.

Capten dos dies a la setmana i s’ajunten perquè ell surt abans que els altres per ser coix i anar més lent, i ella també perquè uns senyors li van prometre un plat cada dissabte si arribava abans que la colla a captar a la casa.

Tit i Laia: Un Amor Inesperat

Tit: 60 anys, creix atropellat per un carro, va coix, criava garrins. És esguerrat, dorm a la cort, és maltractat per la seva jove i el nebot, gairebé no li donen res per beure ni menjar (exceptuant pa sec).

Laia: 53 anys, no hi és tota, presumida, mocadors al coll, cria conills i té tumors per tot el cos. No creu en els metges, és supersticiosa, curta: el que s’havia de posar a la pell s’ho prenia i el medicament que s’havia de prendre se’l posava a la pell.

S’enamoren perquè comparteixen l’esmorzar i decideixen casar-se. La resta de la colla dels captaires se’n burlen.

El Matrimoni i la Tragèdia

Es tornen a trobar l’endemà. En Tit no vol captar amb la colla i ella decideix fer el sacrifici de vendre conills per poder-se casar.

Van a parlar amb el rector, que prova de treure’ls la idea del cap. Passen a ser la burla de tot el poble.

Els nebots agredeixen en Tit i el fan fora de casa, se’n va a casa la Laia.

El rector diu que l’endemà els casarà. La majordoma ho explica i tot el poble s’arreplega al carrer dels nuvis a fer l’esquetllada.

L’endemà van sols a casar-se, han de buscar dos testimonis que seran el campaner i el ceguet de Pla de Juli –a canvi de l’esmorzar.

Es casen. En sortir al carrer els escridassen i apedreguen, han de tornar a entrar tots a l’església, però en Tit no hi és a temps. Surt el rector a buscar-lo i la gent es dispersa. El troben estirat a terra i inconscient: és mort.

Parricidi: Un Crim Inesperat

La Nit Fatídica de Lena

Lena neguitosa a casa, ha rebut una nota amenaçadora.

Té un fill petit que juga amb un ganivet lligat a un tros de roba fent veure que és un cavall, es diu Titet.

El seu marit es diu Felet.

La Lena se’n va a dormir i deixa la finestra oberta, per la qual entra un antic amistançat que ella creia a França, es diu Pau.

En Pau diu que l’havia vista amb un altre home i vol saber qui és per matar-lo. Com que no li diu res, en Pau escanya la Lena, agafa el ganivet del nen i li clava diverses ganivetades. Fuig per la finestra deixant un tros de brusa al finestró.

El Descobriment i l'Acusació

Arriba el marit, en Felet, tan begut que havia caigut i s’havia embardissat esgarrinxant-se mans i cara; l’havien fet fora de la taverna.

Es posa a dormir al costat del cos de la Lena sense adonar-se que és morta.

Al matí hi puja el nen, en Titet, que surt sol de casa perquè la porta està oberta; el troben unes dones que el duen a casa i troben la morta i el seu marit al costat, ensagnat i roncant.

En Felet es desperta estranyat fins que s’adona del cos inert de la Lena. La gent l’acusa de la mort i vol venjança i justícia.

Daltabaix: La Tragèdia d'una Família

L'Entorn i la Família Palau

Ens ambientem a un espai on hi ha el Barri de Baix i el Barri de Dalt.

Hi ha un curs d’aigua, El Torrent, per rentar-hi la roba, banyar-s’hi i portar-hi el bestiar. El Torrent també és claveguera: brutícia i deixalles que s’emporta el corrent d’aigua quan plou fort.

Al carrer Major de Dalt hi ha unes cases de cara al Torrent, especialment hi destaca una casota negra i solitària de l’Avi Palau.

L'Avi Palau no treballa mai i es passa el dia escopint, inhalant rapè, sol o llegint un exemplar vell i brut de Les faules d’Isop. És vidu i té dos fills, en Quim i l’hereu, anomenat El Verí. També són mandrosos i no es fan amb ningú. De fet, el Verí ja de petit es barallava amb tothom, només era manso amb el pare.

L'Arribada de Duloretes

Un dia marxen tots perquè el Verí se’n va a buscar muller a fora del poble.

Una dona, l’Àvia Pastora, plany la núvia a qui anomena la Pobra Duloretes, a qui el seu marit maltracta, raó per la qual en poc temps es passa físicament.

El Verí i la Duloretes tenen un fill, el Llombric. Es deia que la pobra dona en 12 mesos havia envellit un munt, ja que era tractada com una serventa. Fins i tot ha de posar les sabates al vell Palau, que a voltes l’escup.

Els dos fills embruten la casa i la peguen, de manera que acaba malaltissa.

El Tràgic Final

Passen quatre anys. L’Àvia Pastora dóna cacauets al Llombric. L’Avi Palau continua llegint Les faules d’Isop, inhalant rapè i sense fer res, fins i tot es cansa veient el seu fill estellar fusta.

Un dia compren una mula que no obeeix i a la qual el Verí pega constantment. La vol fer caminar estirant un carro i ella no vol, cosa que crida l’atenció de la gent del carrer.

Finalment, trencat el fuet de tan picar-la, la vol fer caminar amb una escombra encesa: quan es crema, arrenca espantadament atropellant en Llombric i l’Avi Palau fins a estimbar-se.

De resultes d’això, el nen mor, l’avi acaba amb les cames trencades i finalment morint, la mula morta i el Verí també, aixafat pel propi carro.

La Duloretes emmalalteix i en Quim la fa fora de casa, raó per la qual l’ajuda l’Àvia Pastora, dient sempre: “Tots perduts, tots perduts”.

El Pastor: Venjança i Destí

I. La Desesperació del Pagès

La narració té tres parts i gira al voltant del fet que el pastor és la desesperació de pagesos i menestrals. Se’l caracteritza molt negativament, especialment si es tracta del pastor empordanès, que contrasta amb el pirinenc.

Ton: pagès anant cap a la seva terra. La seva dona es diu Rosa.

Va al Camp de les Saules, la terra nineta dels seus ulls, però quan hi arriba, troba els cadenats forcejats a causa que hi ha entrat un ramat i ho ha fet tot malbé.

Decideix d’anar a buscar figues i hams, col·loca un ham a cada figa que escampa per tot el camp i torna cap a casa amb la seva dona, a la qual no diu res.

II. Nasi, el Pastor Descarat

Nasi: pastor descarat amb un gos anomenat El Moro.

Sovint fa pasturar el ramat per espais que no són seus, sense permís, per això l’havien denunciat i havia hagut de pagar a un denunciant. Un altre l’havia amenaçat de mort, el de la Torrentera, al qual fins i tot havia cremat garberes de civada aprofitant una discussió amb un veí, en Jepet, raó per la qual tothom sospità d’en Jepet i l’empresonaren sense que en Nasi hi fes res.

Es troben un dia en Nasi i el de la Torrentera i, provocat per l’amo, el gos, El Moro, ataca la gossa del de la Torrentera, però El Moro en surt malparat i ferit. Malgrat això, en Nasi no el plany, més aviat està rabiós i amb afany de venjança.

En Nasi arriba amb el ramat al Camp de les Saules d’en Ton, on dies abans ja havien pasturat les ovelles perquè en Nasi els ho havia permès, a aquest camp i a d’altres, ja que això ho feia per costum.

Ara bé, en aquesta ocasió, les ovelles comencen a estar ferides pels hams que havia posat en Ton. En Nasi, encara més rabiós, arriba a Torre-Roja, però a la nit surt de casa.

III. La Confrontació Final

En Ton és a casa seva amb la dona, la Rosa, i la neboda. Està "malalt" per la desferra al camp i sense cap penediment d’haver sembrat hams.

Decideix sortir de casa amb l’excusa d’anar a trobar un tal Ferriol carreter per vendre-li faves, però en realitat se’n va al seu camp observant que el ramat havia tornat, empipat però, alhora, content de la venjança.

En Nasi també és allà, se li abraona; es barallen i en Nasi acaba apunyalant en Ton i li fa empassar figues amb hams com les que havien menjat les ovelles.

Per por a ser descobert, agafa el cos moribund, li lliga una pedra amb la faixa i el tira al riu on acaba de morir.

La Vella: Soledat i Tragèdia

La Vida Aïllada de la Padrina

Una àvia anomenada la Padrina de Cal Manyo es troba al porxo de casa seva.

Té feridura des de fa cinc anys, quan va caure enmig d’un camí carreter i va ser recollida per en Baldiri, que va tractar el cos com un objecte. Llavors va ser extremunciada, però va sobreviure.

L’hereu i la jove de la casa no la tracten gens bé; el seu únic consol és mirar el cel, els dies bons que pot anar al porxo, o el foc els dies de mal temps.

La nena de la casa li va fer companyia, però només ho féu dos dies. Per tant, sempre s’està sola al porxo, mal cuidada i mal alimentada, sense amor ni respecte.

L'Incendi i la Mort

Un dia molt assolellat i calorós de juliol, envoltada de mosques i amb el bestiar inquiet, es cala foc a la casa, concretament a la cort de la vaca.

La situació de la casa evita que es pugui veure l’incendi des de fora amb rapidesa; l’única esperança de la vella és que se sentís la pudor de cremat. Tot queda ple de fum.

En no poder cridar, plora i s’aixeca provant de fugir, però cau donant-se un fort cop a la cara.

Mig estabornida, sent que una dona del carrer s’ha adonat del foc, però no hi són a temps i mor cremada, com també passa amb la vaca, el porc i set gallines.

Com que tot ha quedat destruït, es fa recapta per ajudar la gent de Cal Manyo, però ningú es plany de la mort de l’àvia arran del seu estat malaltís.