Anàlisi de la Renaixença, Verdaguer i Frankenstein
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,51 KB
Jacint Verdaguer i l'obra 'Vora la mar'
El poeta se situa en un lloc elevat i als peus hi té la mar. És l’hora de la posta. Quina és l’actitud del poeta en les dues primeres estrofes? Què expressa i quina sensació li transmet?
Vora la mar parteix de l’actitud romàntica d’interrogar-se sobre el sentit de la pròpia vida i de la pròpia literatura. El poeta se sent insignificant davant la grandesa del mar i del cel.
Els records i els somnis en la poesia verdagueriana
Fixa’t que tot seguit, en la tercera estrofa, comença a referir-se als seus records i als seus somnis. Com planteja aquests dos elements?
La contemplació de les ones li porta el record de la seva vida, però també hi constata la fi dels somnis i de les il·lusions que el van entusiasmar.
La visió de la poesia i el paper del creador
La forma verbal 'aixequi', amb què comença la quarta estrofa, posa en evidència un canvi temporal important en el poema i alhora se centra en una determinada visió de la poesia...
Verdaguer manifesta una visió negativa de la poesia: per al poeta és una activitat creativa que li dona la sensació enganyosa de 'fer mons' i que, alhora, l’allunya de les experiències de la vida real i espiritual. Viu amb incomoditat la relació entre la creació poètica —com a constructor i ordenador de les paraules— i la voluntat d'apropar-se a la capacitat creativa de Déu.
El mite de Frankenstein i l'horror de la creació
El primer pla de la figura del monstre té un gran impacte visual. Aquesta criatura, creada pel científic Víctor Frankenstein, mira a qui li acaba de donar la vida...
La criatura expressa en la mirada i en el gest de la boca l’horror i el trasbals de sentir-se viu. Les ferides i les sutures de la criatura indiquen com ha estat feta a partir del procediment d’encaixar les diferents parts del cos, amb el resultat de remarcar-ne la naturalesa monstruosa.
Les reaccions de Víctor Frankenstein
El fragment de la novel·la ens ofereix les reaccions que experimenta Víctor Frankenstein davant de la seva creació. Què sent i com ho expressa?
Sent l’horror i l’espant davant de la seva creació. Fuig de la presència de la criatura, ja que és conscient de la naturalesa monstruosa de l’ésser que ha creat. Durant la nit se sent físicament alterat (batecs accelerats del pols, esgotament i debilitat del cos) i trasbalsat psíquicament. Experimenta l’amargor i el desencís davant del somni de crear una vida.
La Renaixença i el Romanticisme a Catalunya
El passat medieval com a mite d'identitat
Quin paper tenen la recuperació del passat medieval i de la cultura popular en la Renaixença?
El fet que el passat medieval hagués estat un període de gran vitalitat cultural i política per a les terres catalanes va convertir aquella època en un veritable mite. Aquest va servir d’estímul per a la recuperació de la identitat que defensava el moviment de la Renaixença, basant-se en la pervivència d’una literatura pròpia i en la possibilitat d’arrelament col·lectiu.
Relació entre Romanticisme i Renaixença
Quina relació s’estableix entre Romanticisme i Renaixença?
En el Romanticisme es valora l’art com a mitjà d’expressió de l’esperit individual i de la col·lectivitat nacional. És en aquest sentit que es consideren molt importants totes les creacions tradicionals i populars; per tant, resulta evident que la Renaixença havia de trobar un terreny propici en les expressions de la tendència romàntica.
Plataformes de difusió i els Jocs Florals
Quines són les plataformes de difusió més importants de la Renaixença i quins són els guanys dels Jocs Florals?
La Renaixença disposa de dos mitjans bàsics de difusió:
- La premsa i l’indústria del llibre.
- Publicacions de literatura popular: romanços, peces teatrals, novel·les de fulletó i revistes satiricopolítiques.
Pel que fa als Jocs Florals, s’acaben convertint en una institució que aconsegueix progressivament orientar, popularitzar i donar prestigi social a la creació literària en llengua catalana.