Anàlisi de la Reforma Laboral a Espanya: Claus i Resultats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

La reforma laboral

Objectiu i instruments

L'objectiu principal és facilitar la creació de llocs de treball encara que l'economia creixi per sota del 2 % anual. Els instruments clau són:

  • Abaratiment de l'acomiadament: La indemnització es redueix de 45 a 33 dies per any treballat, o a només 20 dies si l'empresa acredita pèrdues durant dos trimestres consecutius, eliminant els salaris de tramitació.
  • Contractació a temps parcial: S'introdueix el contracte indefinit de suport als emprenedors, que permet la contractació per hores, l'acomiadament gratuït durant el primer any i l'augment de la jornada amb preavís de l'empresari.
  • Reducció salarial: L'empresa pot modificar unilateralment les condicions contractuals si "hi ha raons provades tècniques, organitzatives, econòmiques o de producció".

Precarització laboral

Convenis col·lectius i absentisme

Els convenis col·lectius perden força:

  • Si una empresa veu disminuir la facturació durant dos trimestres consecutius, pot desentendre's del conveni col·lectiu.
  • En cas de no haver-hi acord entre empresa i treballadors sobre els nous convenis, els antics només es prorroguen dos anys.

Mesures contra l'absentisme, que esdevé una causa d'acomiadament objectiu:

  • Quan suposi el 20 % de la jornada durant dos mesos seguits.
  • Quan suposi el 25 % de la jornada en quatre mesos no consecutius, en un període de dotze mesos.
  • El fet que l'absentisme estigui justificat no eximeix el treballador, incloent-hi les baixes per malaltia o per accident no laboral. S'exceptua la baixa per maternitat o per accident laboral.
  • Un acomiadament per absentisme dona lloc a una indemnització de 20 dies per any, amb un màxim de 12 mensualitats.

Mesures contra l’atur juvenil

S'introdueix el contracte de treball en formació (aprenentatge), amb les següents característiques:

  • Aplicable a treballadors de fins a 25 anys (o fins a 30 anys mentre la taxa d'atur del país superi el 15 %).
  • El contracte no es pot prorrogar més de tres anys, a no ser que l'aprenent canviï d'activitat dins de l'empresa.
  • Dret a 20 hores de formació anuals en horari laboral.
  • No hi ha un salari mínim establert.

Flexibilitat laboral

Flexibilitat geogràfica

L'empresa pot canviar la ubicació del treballador amb la condició de pagar les despeses de desplaçament. En la tria de la ubicació, tenen preferència:

  • Els treballadors amb càrregues familiars.
  • Els representants sindicals.

Flexibilitat horària

  • La distribució de les hores de feina pot ser irregular al llarg de l'any.
  • Els contractes a temps parcial no són incompatibles amb les hores extres.
  • S'admet la possibilitat de treballar des de casa (teletreball).

Resultats de la reforma

  • L'atur general ha baixat del 26 % al 21,6 % (dades de setembre de 2015).
  • L'atur juvenil ha baixat del 55 % al 47 % (dades de setembre de 2015).
  • Des de l'aplicació de la reforma, els salaris han baixat a Espanya un 10 % de mitjana.
  • No es creen llocs de treball qualificats, i els més preparats marxen a l'estranger.
  • Paradoxalment, s'allarga la vida laboral del treballador, posposant l'edat de jubilació.
  • Ningú fa cas a la proposta d’Edward Hug.

Reordenació del sistema financer

Causes del problema del sector bancari

  • Excessiva exposició al risc, particularment en el sector immobiliari.
  • Creixement de l'endeutament (públic i privat) de l'economia espanyola.
  • Nombre excessiu d'entitats i sucursals: es va arribar a 46.000 sucursals bancàries, amb un excedent estimat de 16.000 oficines i més de 41.000 empleats.

Mesures adoptades

  • Reducció del nombre de sucursals: actualment n'hi ha 36.000 i es preveu reduir-ne més.
  • El 70 % del negoci bancari quedarà en mans del Santander, el BBVA i CaixaBank.
  • El FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) ha tutelat el procés de fusions i absorcions, injectant-hi diners públics.
  • S'han destinat diners públics per valor de 71.000 milions d'euros per rescatar entitats.

Entradas relacionadas: