Anàlisi reflexiva de l'obra teatral

FÀBULA

Per tal de realitzar una anàlisi reflexiva de l’obra haurem de tindre coneixements d’alguns aspectes:

• Tema:

  assumpte o matèria principal de la que tracta una obra.

• Argument:

  resum del contingut de l’obra en ordre cronològic on s’enllacen els fets que van produint-se en la història (la línia d’acció) des de la situació inicial fins arribar al desenllaç.

• Dades:

  són les informacions exactes que s’ofereixen a l’espectador. Poden referir-se al present o al passat de l’obra (els antecedents de la història). Proporcionen un passat als personatges i influeixen en el present de l’obra (normalment, s’extrauen dels parlaments) i donen vida al personatge.

Vist açò, el text dramàtic s’analitza amb el següent esquema:

1. Definició del tema i argument.

2. Concretar època i lloc.

3. Extraure els antecedents i ordenar-los cronològicament.

4. Analitzar els elements dramàtics:

   • Els personatges: definir rols, identificar protagonista i antagonista.
   • La situació: definir context i circumstàncies de l’acció.
   • L’acció: concretar què ocorre i què fan els personatges.
   • El conflicte: identificar el conflicte principal i definir les seues característiques (què vol el personatge (objectiu), què vol l’antagonista (oposició) i com lluitaran (estratègies).

5. Definir l’estil de l’obra.

6. Comentar els parlaments.

FLASH-BACK

L’ analepsi (escena retrospectiva) és una tècnica, utilitzada tant en el cinema i la televisió com en la literatura, que altera la seqüència cronològica de la història, connectant moments distints i traslladant l’acció al passat. S’ utilitza sovint per recordar esdeveniments o desenvolupar més profundament el caràcter d’un personatge.

GAG

(De l’ anglès nord-americà gag, broma, efecte burlesc.) Terme utilitzat originalment en el cine: efecte visual o verbal sobtat o inesperat i còmic.

Conceptes AES (ACCIÓ)

• COREOGRAFIA

  Coreografia escènica és el conjunt de moviments que es succeeixen en escena organitzats i estructurats amb un sentit i un significat determinats. Com una partitura musical, s’ha de memoritzar com si fóra un text i executar-la sense pensar en ella. El coreògraf és el responsable de crear i dirigir els balls i assistir al director en la planificació de la partitura de moviments dels actors i ballarins. Tria els passos, l’estil, l’estructura i estableix les pautes expressives.

• IMPROVISACIÓ

  Una de les tècniques més antigues i més utilitzades, consisteix en representar una ficció sense que s’haja preparat o assajat prèviament. El punt de partida no serà el text, l’acció i la paraula són inventades pels intèrprets. És en la comèdia de l’art on apareix com una tècnica interpretativa i es converteix en una revolució teatral, els temes i tòpics de la qual, inspiraran els grans textos del barroc espanyol, del teatre isabelí i del teatre de Molière. El joc dramàtic i l’espontaneïtat són fonamentals, desenvolupa la imaginació, la rapidesa en les accions i reaccions i la complicitat entre els personatges. Segueix, no obstant, unes regles generals: en un lloc, en un moment determinat apareix un conflicte i les accions i parlaments sorgeixen durant l’escena, després arriba el final o resolució del conflicte. Actualment, els match d’improvisació són un recent format que consisteix en la competició teatral de dos equips on el públic i un àrbitre donen les pautes i els temes de les improvisacions creant una obra única i irrepetible.

• GEST

  És la manera en la qual es manifesten les persones sense necessitat d’utilitzar la paraula. Una forma de comunicació no verbal, executada amb una part del cos. És un signe dinàmic que requereix un moviment corporal i un significat concret associat al moviment. Els gestos són innats o adquirits culturalment. Els gestos ritualitzats com la salutació, el triomf, el dol són els primers representats en l’art per la seua comprensió immediata.

• CATARSI

  Segons Aristòtil, la catarsi és la facultat de la tragèdia de redimir a l’espectador de les seues passions, al veure-les projectades en els personatges de l’obra, i al veure el càstig merescut i inevitable d’aquestes; però sense experimentar dit càstig ell mateix. A l’involucrar-se en la trama, l’audiència pot experimentar dites passions juntament amb els personatges, però sense temor a patir-ne els vertaders efectes. Així que, després de presenciar l’obra teatral, es comprèn millor a sí mateix, i no repetirà la cadena de decisions que portaren als personatges al fatídic final.

• PROJECTAR

  (la veu) Fa referència a llançar o dirigir la veu cap endavant. S’ha d’intentar fer créixer la veu per a què, sense cridar arribe a tots aquells que ens escolten en funció de la distància i l’espai.

PROCESSOS AES

• ASSAIG

  Activitat clau de la posada en escena, pot durar dies, setmanes o mesos. Es concreta com serà la representació de l’obra i es practica repetidament. Els intèrprets, guiats pel director busquen els recursos expressius escaients per a interpretar els papers assignats. Tipus:
  • De taula: sessions teòriques llegint i reflexionant sobre l’obra. La intenció és descobrir el contingut i significats profunds i prendre contacte amb personatges, accions i conflictes i aclarint i perfilant la dinàmica de cada escena.
  • A l’escenari: l’obra s’hi posa dempeus. S’exercita la seua execució, aprofundint en els aspectes expressius. Comença amb una preparació física, vocal i psicològica segons considere el director. Després s’hi fan correccions, s’introdueix el vestuari, mobiliari, llums i so...... Ací distingim:
    • assaig mecànic: reciten el text, sense tensió dramàtica ni emocional. S’anomena també assaig a la italiana.
    • assaig dramàtic: executen el seu paper amb recursos expressius.
    • assaig parcial: una part concreta de l’obra, en ordre cronològic o de dificultat o d’intensitat dramàtica.
    • assaig complet: es treballa la totalitat de l’obra. Inclou l’assaig general com si fos el dia de l’estrena verificant que tot funcione a la perfecció (canvis d’escena, música, llums, vestuari, maquillatge.....

• POSADA EN ESCENA

  Per a la representació teatral, cal realitzar un procés de posada en escena, utilitzant aquells procediments i tècniques que donaran a l’obra una forma concreta i definida. Anomenem posada en escena al procés de muntatge i realització material d’una obra escènica. L’objectiu és aconseguir que les paraules, accions, llums, sons objectes i altres elements escènics cobren un valor i un significat concret i que transmeten el missatge de la forma més bella possible. Tasca col·lectiva (muntatge, equips artístics, tècnics, assajos...)

• PROJECTE ESCENOGRÀFIC

  Fase del procés de posada en escena en el qual es desenvolupen totes les tasques de ideació i preproducció, des de que es concep l’obra fins que comença el muntatge material d’aquesta. Tasques:
  • Pressupost de les despeses i ingressos econòmics i valorar la viabilitat del projecte.
  • Aconseguir els mitjans necessaris per al finançament del projecte.
  • Triar els intèrprets, per mitjà del càsting o audicions i repartir els personatges. També elegir els tècnics i els administratius.
  • Planificar com i quant es durà a terme el muntatge, definint objectius i estratègies. També la durada del procés, la data de l’estrena.

• PRODUCCIÓ D’UNA OBRA TEATRAL

  Analitzem el procés sota la figura del productor que pertany a l’equip administratiu. És el màxim responsable de la gestió i planificació dels recursos necessaris per tal de dur a terme el projecte escènic amb eficàcia i rendibilitat possibles. És una feina polifacètica, es pot considerar des de dues perspectives diferents: és un empresari, s’ocupa del finançament i administració econòmica de l’obra i com a tècnic especialista de la producció de l’espectacle en viu i directe (col·labora amb artistes i tècnics facilitant els recursos que necessiten).
  • Estudia i valora la viabilitat de l’espectacle, aconsegueix locals per assajos i representacions, aconsegueix materials, supervisa el muntatge, aprova o rebutja les decisions tècniques i artístiques que requereixen despeses extra, organitza les reunions, assajos i la gira de la companyia, reparteix els beneficis.

• Per a completar les tasques de producció:

  • Assessors jurídics: vigilen aspectes legals, drets d’autor i formulen els contractes.
  • Encarregats de premsa i màrqueting: informen i publiciten l’espectacle.
  • Personal de sala i taquilla: cobren les entrades, reben i acomoden els espectadors i mantenen i netegen el lloc de la representació.
  • Els comptables: enregistren i supervisen les finances de la producció.
  • Els programadors: decideixen la programació del teatre o sala.
  • Els distribuïdors: venda i distribució de l’espectacle.

• CREACIÓ COL·LECTIVA

  Construcció d’un tipus d’obra dramàtica, on la història s’inventa col·lectivament per mitjà d’improvisacions per a manifestar una idea o sentiment col·lectiu.
  • Objectiu: construcció d’una obra, on l’argument i les escenes són inventades pels participants. L’autoria serà d’un grup de persones: actors, directors i fins i tot el públic podrà participar.
  • Metodologia: improvisació, el joc o la dramatització.
  • Funcions dels participants:
    • L’autor és el creador, actor i director.
    • El director és un espectador de les improvisacions, que organitza i aporta el seu punt de vista. És el guia però com un membre més del grup, al mateix nivell.

• CREACIÓ D’UN PERSONATGE

  Les tasques de creació d’un personatge tenen l’objectiu de trobar i utilitzar correctament els diferents recursos expressius que donen vida al personatge en escena. L’actor ha de rebre i processar tota la informació que siga rellevant per tal de construir el personatge (al carrer, en altres obres artístiques, en la seua imaginació...). A més mitjans i possibilitats més viu, potent i expressiu serà el seu llenguatge en escena. Depén del tipus d’obra i la metodologia del director, s’utilitzaran unes tècniques de creació i el procés serà diferent. Uns començaran per la construcció física del personatge, altres per la construcció vocal, altres per la construcció psicològica o per la caracterització estètico-visual del vestuari i els complements..Les diverses facetes de construcció es relacionen i funcionen conjuntament completant la imatge global que s’oferirà a l’espectador.