Anàlisi de 'La ratlla verda' de Matisse

Anàlisi de l'obra La ratlla verda

Elements plàstics

Predomini del color: Destaca el predomini del color per damunt de la forma i de la llum. Els colors són intensos, aplicats en zones planes, i juga amb els colors complementaris per tal de contrastar els tons. Com que el vermell és el color predominant del quadre, hi introdueix el seu complementari —el verd— per tal de crear contrast i ressaltar al màxim possible el color del nas de la seva muller. Els contrastos de tons donen vida al quadre, que sembla que posseeix llum interior i vida pròpia.

Composició

És una obra tancada i simètrica. El fons ha estat dividit pel color en una composició geometritzant, de la qual el bust també forma part. Pel que fa a les línies compositives, destaca una línia vertical que divideix l'obra en dues parts, amb algunes diagonals menors. La ratlla verda crea una ombra artificial. En lloc de pintar de manera convencional un costat fosc i l'altre il·luminat, el pintor va traduir la llum natural a colors, de manera que el costat esquerre, de tons freds, simula la part en ombra; i el de colors càlids, la il·luminada. Al fons, verds i vermells contraposats neguen el clarobscur. La taca verda, l'absència de modelatge i el dibuix esquemàtic i geomètric confereixen a la cara de la dona un aspecte pla, com si fos una màscara, però, alhora, també li donen vida. Les estructures cromàtiques estan sintonitzades de tal manera que defineixen l'espai: els contrastos cromàtics càlids i freds produeixen un avançament i un retrocés de les superfícies, amb la qual cosa es crea un ritme que suggereix volum i genera una sensació de profunditat que s'allunya de la llei de la perspectiva tradicional.

Temps: Referencial.

Ritme: Repòs.

Estil: Fauvisme

El fauvisme defuig de la representació de la realitat tal com és. El color torna a ser la base dels quadres, però mai està supeditat al que es representa, independitzant-se de l'objecte (cavalls verds, arbres vermells) i aplicant-se en taques planes i extenses. Tant el color com els objectes es representen en funció de la visió interior de la realitat, no com es veuen en la realitat. La llum i l'ombra són obtingudes per contrastos de colors, mai per l'ús de taques fosques o negres. La forma, és a dir, l'objecte, es simplifica. La línia recupera la seva energia amb traços grossos i nítids. Les composicions tendeixen a ser planes. S'hi observen influències de Cézanne pel que fa a la geometrització del cos, l'estudi del color de Gauguin i l'expressivitat i l'espontaneïtat de Van Gogh.

Tema i gènere

Tema: Retrat de bust de la dona de Matisse en què el pintor juga amb els colors per tal d'estructurar el quadre i donar-li volum.

Gènere: Retrat.

Funció

La pintura és decorativa, però no pretén ser-ho de manera exclusiva: allò que interessa al pintor és cercar alguna cosa més enllà de l'experiència visual i trobar noves formes de representació.

Context: El naixement del Fauvisme

L'any 1905, el mateix any que va pintar La ratlla verda, Matisse es va convertir de manera involuntària en el líder dels fauvistes. Ell va participar en el Salon d'Automne, on els artistes que hi exposaven van ser batejats com a fauves ('feres') per l'estridència dels colors utilitzats.