Anàlisi Profunda de l'Obra Surrealista de Salvador Dalí

Anàlisi Plàstica i Formal de l'Obra Surrealista

Aspectes Plàstics i Cromàtics

Respecte als aspectes plàstics, destaquem que predomina l’academicisme, en el sentit que l’autor utilitza un dibuix cuidat, precís, amb detallisme, malgrat les deformacions dels objectes. La gamma cromàtica és àmplia, amb combinació de colors càlids i freds a les diferents zones del quadre. Predominen els ocres i marrons en algunes àrees, mentre que en altres destaquen els blaus i grocs, aplicats sempre amb una pinzellada homogènia, cuidada i molt acadèmica.

Tractament de les Figures i la Realitat Deformada

L’academicisme formal esmentat es manté inicialment en el tractament de les figures, ja que estan representades amb mimesi, amb la voluntat de reflectir amb fidelitat una realitat (per exemple, l’arbre, l’espai, les roques del fons, etc.). Però es tracta d’una realitat deformada, especialment amb les formes toves dels rellotges i, encara més, amb l’estranya figura que descansa sobre la platja, la qual ens recorda clarament la figura principal de l’obra El gran masturbador: el mateix cap tou amb un nas enorme, l’ull tancat, la boca desapareguda, etc. Amb aquestes formes estranyes, la sensació de representació naturalista s’afebleix, ja que s’imposa una visió insòlita, difícil d’entendre i, per tant, bastant irreal. La visió general està dominada per una sensació estranya de repòs i immobilitat, mentre que se suggereix una sensació de desolació, enmig d’un paisatge fantasmal i sense presència humana clara.

L'Estil Surrealista Dalinià

Un cop descrits els aspectes formals, podem arribar a la conclusió que estem davant d’una obra d’estil surrealista dalinià.

Definició de Surrealisme segons André Breton

Afirmem que és surrealista perquè coincideix amb la definició que André Breton va fer del Surrealisme en el seu Manifest del Surrealisme de l’any 1924: «Automatisme psíquic pur que permet expressar l’interior de la ment en absència de qualsevol control exercit per la raó, i al marge de qualsevol preocupació estètica o moral».

Dalí, en aquesta obra, com en totes les del Surrealisme, busca la fusió de somnis i realitats, fantasies i raó, en una barreja que arriba a crear un món enigmàtic, confús i al·lucinant, que sorprèn l’espectador. Els estudis de Freud sobre el subconscient es troben darrere aquest estil, que suggereix unes imatges que fusionen allò conscient amb l’inconscient humà, a través d’aquestes visions oníriques, de somni i imaginació.

Característiques Dalinianes

Però també afirmem que és una obra daliniana per diverses raons:

• En primer lloc, perquè utilitza, amb virtuosisme, uns recursos plàstics força acadèmics pel que fa referència al caràcter figuratiu, al dibuix, al color, a la llum, etc.
• I també perquè en aquesta obra s’insinuen algunes de les obsessions pròpies de l’autor, amb les associacions delirants que generen unes imatges arrelades a l’inconscient del propi Dalí, en el marc del que el pintor anomenava el mètode paranoicocrític, que permet a l’espectador veure alhora diferents objectes en una mateixa forma. Aquest fet és més perceptible, físicament, en altres obres del propi Dalí com El enigma sin fin.

Interpretació Iconogràfica

Des d’un punt de vista iconogràfic, aquest oli de Dalí presenta un paisatge marí, probablement Port Lligat. A la part esquerra, sobre una superfície artificial de forma rectangular, s’aixeca un arbre sec, dos rellotges tous i un de rígid. Els rellotges tous marquen hores diferents, i el rígid està cap per avall, cobert de formigues, mentre que una mosca es troba sobre el rellotge tou del mig.

IES VILATZARA Història de l’art ART DEL SEGLE XX