Anàlisi Profunda de 'A Mallorca durant la Guerra Civil' de Rosselló-Pòrcel

Anàlisi de "A Mallorca durant la guerra civil" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Aquest poema, A Mallorca durant la guerra civil, és escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor que va morir jove a causa de la tuberculosi (malaltia comú en aquella època, la dècada dels 30). La cantant Maria del Mar Bonet i altres cantautors catalans han musicat algunes de les seves peces. En aquest cas, A Mallorca durant la guerra civil tracta la nostàlgia d’una ciutat agradable i pacífica que s’ha transformat en un camp de mines, de destrosses i pèrdues a causa de la terrible Guerra Civil que ha desolat la zona. El poema va ser escrit quan els feixistes governaven la ciutat i va ser publicat a Imitació del foc.

Estructura i simbolisme

El poema es pot dividir en tres parts:

• Primera part (versos 1-10): Fa referència a elements immutables i independents de canvis temporals o circumstàncies diverses, sobretot la Serra de Tramuntana.
• Segona part (versos 11-17): Parla dels aspectes que poden canviar i els situa en un present utilitzant l’adverbi «ara». Per exemple, les arbredes són jardins i l’atzur és el capvespre amb boira. Utilitza un simbolisme que descriu metafòricament la guerra i les seves horribles conseqüències.
• Tercera part (versos 18-19): Finalment, el poema acaba amb la unió de Rosselló-Pòrcel i Mallorca, com si es tractés de la flama amb la foscor.

Aspectes formals i figures retòriques

La forma d’aquest poema es basa en vuit primers versos octosíl·labs, dos alexandrins (versos 9 i 13) i decasíl·labs tots els altres. Un aspecte que impacta és que no hi ha cap tipus de rima. Tot i això, hi ha diverses figures retòriques:

• Metàfores: Com la utilitzada en els dos últims versos.
• Hipèrbatons: Que alteren l’ordre sintàctic de les oracions.
• Hipèrbole: Quan esmenta el tremolor que li provoca el paisatge idíl·lic de Mallorca.

Perspectives addicionals i anàlisi formal

Aquesta obra és un model clar d’obra surrealista i es regeix per les seves principals característiques. Les descripcions d’aquest poema produeixen un efecte plàstic per la seva capacitat d’evocació de colors i formes. S’utilitza en abundància per tal de facilitar la creació de la imatge al lector. Per aquest motiu, com el català utilitzat és més aviat arcaic per a l’època, es fa feixuc llegir-lo i costós d’entendre’l.

Pertany al llibre On he deixat les claus… (1953). Per la data de l’escriptura, a finals de la Guerra Civil, sembla que el «monstre que no dic» es podria referir als qui han ocupat la terra, i «planto la meva bandera» és un clar signe polític. Somni d’una esperança de llibertat que no morirà, interpretació clau del catalanisme radical de Foix.

Sembla un conjur de bruixes per assolir un desig amagat del jo poètic: matar el monstre amb una agulla de cosir sacs.

En aquest poema també relata les il·lusions dels somnis, com quan diu: «és quan dormo que hi veig clar». Quan algú ens parla dels seus somnis, revela una part molt íntima del seu interior. Aquest poema també es pot relacionar amb temes sobre la identitat d’una nació.

Pel que fa a la seva estructura, és una cançó a la manera tradicional, amb una tornada que repeteix els dos versos inicials de cada estrofa. Està format per tres estrofes de deu versos cadascuna. Els versos són decasíl·labs (deu síl·labes) i la rima és ABABABBAAB.