Anàlisi de la Pràctica Esportiva a Espanya: Hàbits, Tendències i Perspectives

Anàlisi de la Pràctica Esportiva a Espanya

Hàbits Esportius

1. Llicències Federatives: La major part de la població que practica esport a Espanya no té llicència federativa.

2. Enquesta d'Hàbits Esportius 2010:

• Motius per a la pràctica: Més dones que homes diuen que el motiu principal és "per fer exercici físic".
• Motiu principal de no pràctica: En el grup d'edat de 15-17 anys, "per mandra i desgana".
• Interès per l'esport dins de les activitats d'oci: L'esport ocupa el 9è lloc.
• Forma de fer esport: La majoria de vegades en solitari i pel seu compte.

3. Freqüència de pràctica: La proporció d'homes que practiquen esport tres o més vegades per setmana és superior a la de les dones.

4. Esports més practicats per gènere: L'esport més practicat per les dones és la natació (53%).

5. Motius de pràctica:

1. Fer exercici físic.
2. Divertir-se, passar el temps.
3. Li agrada l'esport.

6. Grup d'edat amb major pràctica esportiva: 55-65 anys.

Perspectives Teòriques

7. Teoria Marxista: Els valors esportius difosos pel moviment olímpic tenen un caràcter marcadament ideològic.

8. Interaccionisme Simbòlic: El centre d'atenció és la percepció i vivència dels esportistes.

9. Perspectiva Figuraciónista: L'esport modern és el producte de l'esportivització de pràctiques anteriors.

10. Teoria Social de Bourdieu: L'habitus esportiu fa referència al principi subjectiu, pes social, que està a la base de les eleccions esportives.

11. Perspectiva Estructuralista: No es pot analitzar un esport particular independentment del conjunt de les pràctiques esportives. És necessari pensar l'espai de les pràctiques esportives com un sistema on cada element rep el seu valor distintiu.

12. Teories Feministes: Convé agrupar-les en grans grups: teories de la diferència, la desigualtat i la opressió.

Aspectes Socials i Econòmics

13. Diacrítics Socials: La posició social alta té una major pràctica esportiva.

14. Socialització Esportiva: Tradicionalment li ha correspost al pare.

15. Itinerari d'Inserció Professional: Fa referència a la mobilitat geogràfica dels esportistes professionals.

16. Esport com a Professió d'Alt Risc: Es refereix a les diferències materials i socials entre els esportistes triomfadors i els esportistes amb menor èxit.

17. Relació entre Esport de Masses i Esport d'Alt Nivell: Inversament proporcional. A més massa d'esportistes, menys campions hi ha, ja que es malgasten els diners en esforç i en la selecció.

18. Finançament de l'Esport: Espanya està en inversió pública per càpita per sota de Portugal.

19. Teoria de les Espècies de Capital del Mercat Laboral Esportiu: Nega que la formació sigui determinant en el mercat laboral esportiu.

20. Noció d'Itinerari Esportiu: Fa referència als canvis a la pràctica esportiva de la població, especialment la juvenil.

Tendències i Reptes

21. Paradoxa Olímpica: La competició olímpica intensifica el patriotisme alhora que reforça l'internacionalisme.

22. Nous Usos i Valors de la Cultura Esportiva: Destaquen l'aventura, l'autocomplaença i l'estètica corporal.

23. Prospectiva del Sistema Esportiu (Pociello): No inclou la tendència a la burocratització.

24. Esport en el Medi Natural: Es difon de forma massiva a la dècada dels 80. Representa una amenaça als ecosistemes ambientals per la concentració simultània d'esportistes entusiastes en els mateixos llocs.

25. Teoria de l'Esport com a Sistema Obert (Puig i Heinemann): Parla de diferents models d'esport: competitiu, expressiu, instrumental i espectacle.

26. Esport Modern: És un producte sociocultural de la societat industrial.

27. Organització de l'Esport No Organitzat (Heinemann): Es refereix al trastorn organitzatiu altament professional de l'esport informal.

28. Oferta Esportiva Comercial (Heinemann): Està integrada als grups esportius tradicionals.

29. Sector Esportiu amb Major Creixement en Demanda Ocupacional: L'empresa privada.

30. Estructuralisme: Planteja que l'esport no pot ser estudiat si no és en relació a tots els altres aspectes de la realitat social.

31. Valors Tradicionals de la Cultura Esportiva: No s'hi troba l'ànim lucratiu.

32. Professionalització de les Organitzacions Esportives (Mayaux i Revat): Els tipus de professionals caracteritzats són: el mercenari, el simpàtic, el perfecte i l'insuficient.

33. Tret de la Societat Industrial en Relació amb l'Esport Modern: La burocràcia.

34. Coincidència entre la Teoria Funcionalista i la Teoria Marxista: Creuen que l'esport transmet els valors bàsics de les societats industrials modernes.

35. Interès per la Pràctica Esportiva en el Futur: Tot sembla indicar que cada vegada més persones adultes estaran interessades.

36. Motiu Principal que Porta a la Pràctica Poliesportiva: Fer exercici físic.

37. Instal·lació més Utilitzada: Instal·lacions públiques.