Anàlisi de Polítiques Públiques: Concepte, Tipus i Processos

Què són les Polítiques Públiques?

L'estudi de les polítiques públiques (PP) és marcadament aplicat i interdisciplinari. Respon a la necessitat de conèixer què passa a la "caixa negra" del sistema polític.

És l'estudi de l'acció dels poders públics sobre la societat, i qualsevol definició inclou: problemes, solucions, temps, poders públics i canvi.

Una política pública és sinònim de prendre decisions (d'actuar o no actuar) amb una certa coherència i amb uns objectius més o menys definits. És una teoria causal que pretén modificar els fets "reals" per generar un canvi en els comportaments o les mentalitats de la societat i els diferents grups objectiu.

Les PP es poden definir de moltes maneres, però la més habitual les diferencia pel nivell de coerció en: distributives, redistributives, reglamentàries i constitutives.

El mètode clàssic d'anàlisi de polítiques públiques són les cinc fases de Jones: identificació del problema, formulació de solucions, presa de decisions, execució del programa i avaluació.

La Intervenció Estatal

L'anàlisi de les PP i la gestió pública neix sota un tipus d'Estat de característiques molt concretes: l'Estat del Benestar (EB). L'EB es caracteritza per la intervenció en el lliure mercat i la protecció dels ciutadans. L'objectiu és garantir uns mínims de "benestar" als ciutadans mitjançant la prestació de determinats serveis públics considerats imprescindibles.

L'actuació tendeix a ampliar-se (qualitativament i quantitativa) en el temps. Això comporta una inflació administrativa i governamental. És una forma en crisi que rep crítiques de tot l'espectre polític (liberals i marxistes). Presenta problemes de governabilitat i inintel·ligibilitat de les decisions.

Processos d'Inclusió a l'Agenda Política

1. La Mediatització

Assenyala el paper clau dels mitjans de comunicació i els instituts d'enquestes en la conversió d'un "issue" o tema social en una determinada situació problemàtica.

2. La Mobilització o Iniciativa Externa

Els actors col·lectius es presenten com a defensors de causes i interessos socials i intenten (mitjançant mitjans institucionals o alternatius) atreure l'atenció de l'opinió pública i els actors politicoadministratius cap al problema que volen resoldre. És una estratègia molt utilitzada i acostuma a tenir una forta visibilitat pública. Pot arribar a la violència.

3. Oferta Política o Competència Electoral

Suposa que tant els partits com les organitzacions no només volen respondre a les demandes socials, sinó que generen els seus propis problemes públics per tal d'augmentar la seva base electoral i sumar beneficiaris potencials. Així, l'agenda política es constitueix en funció dels temes escollits pels principals partits competidors (mitjançant programes i campanyes electorals). Els partits "escullen" els problemes públics en funció de la ideologia, però també per aquells temes en què creuen que són més fiables per a l'electorat.

4. Anticipació Interna

En aquest model, són els actors administratius i les autoritats públiques els que tenen gran poder en la fixació de l'agenda política. Aquests actors són els més ben posicionats per identificar els desajustaments entre accions ja empreses i problemes públics (per exemple, mitjançant informes d'avaluació). Aquesta dinàmica interna és més potent quan els canals de la "societat civil" o els actors privats no articulen bé les demandes. Aquests actors coneixen a la perfecció els engranatges institucionals formals i no formals del sector públic, i això els hi dona molt avantatge.

5. L'Acció Corporativa Silenciosa

Grups d'interès en la creació de l'agenda pública. Defensen interessos concrets i a curt termini, estan ben organitzats i tenen grans xarxes d'influència. Busquen un accés directe a la presa de decisions i intenten evitar el debat i la controvèrsia pública sobre els seus temes. Arriben a crear relacions de clientelisme (sobretot en temes com la indústria farmacèutica, l'energia, etc.). Busquen un equilibri corporativista i acords tàcits i privats, per tal d'evitar un excés d'informació o l'adopció de solucions massa rígides.