Anàlisi de les polítiques familiars i la seva eficàcia

Relació entre gràfic i prestacions

Taxa de cobertura de les prestacions familiars

La taxa de cobertura de les prestacions familiars, que representa el percentatge de la població beneficiària coberta per la mesura, és molt limitada i ha disminuït amb el pas dels anys. A finals dels anys 80, la taxa de cobertura era propera al 50%. Amb l'entrada en vigor de la LPNC (Llei de Pensions No Contributives) el 1991, va descendir fins al 18%. Un any més tard, va experimentar un creixement de gairebé cinc punts, per a després tornar a disminuir fins a assolir el 14% el 2002. Aquest descens acusat no concorda amb el volum de població menor de 18 anys a Espanya ni amb la taxa de risc de pobresa dels menors.

Relació amb el temari

Aquest descens de les cobertures es produeix perquè...

Gràfic de divorcis

El gràfic il·lustra el creixement exponencial del divorci després de l'aprovació de la llei del 2005, molt més permissiva que l'anterior. Catalunya, seguida d'Espanya, té una de les taxes de divorci més elevades d'Europa, superant països amb una llarga tradició divorcista com Suècia, Dinamarca o el Regne Unit.

Les dades del 2006 mostren 24.423 divorcis i 3.039 separacions, afectant gairebé 20.000 menors (16.551 per divorcis i 2.768 per separacions), cosa que representa quasi una quarta part dels infants nascuts durant el 2006 (23,5%). El creixement del nombre de divorcis augmenta les famílies monoparentals i la població en risc d'exclusió.

Factors que influeixen en el benestar de la infància

La interacció entre:

1. Natura dels règims de benestar
2. Regulació del mercat de treball
3. Disposicions del dret de família

Paradigma 1: Inversió estratègica en la infància

Necessitat de reestructurar l'estat del benestar a partir del principi rector de la inversió en capital humà. Segons Giddens, l'estat del benestar tradicional s'hauria de substituir per un estat d'inversió social, que operi en una societat de benestar positiu.

Avantatges del Paradigma 1:

1. Planteja l'eradicació de la pobresa infantil i el combat contra l'herència social.
2. El seu discurs, orientat políticament i expressat en termes econòmics, resulta atractiu per als decisors polítics.
3. Ha portat a primer pla el benestar de la infància i l'ha posat a l'agenda política.
4. Emfasitza el desenvolupament d'estratègies preventives per fer front als riscos potencials.

Desavantatges del Paradigma 1:

El paradigma de la inversió social és excessivament instrumental i poc amigable per a la infància. Els infants es consideren una inversió de futur més que no pas un valor en si mateix.

Paradigma 2: Drets de ciutadania

Atorga a l'infant un paper més actiu. La infància no és un fenomen universal de caràcter biològic, sinó una construcció social. Cal estudiar els infants com a actors de ple dret, subjectes de drets, amb necessitats i interessos propis.

Aquests dos enfocaments ofereixen possibilitats de fecundació mútua.

Influència de la immigració

La influència de la immigració a Espanya ha estat recent, ràpida i massiva. El 1999, els estrangers representaven el 2% de la població ocupada, mentre que el 2007 ja eren el 15% dels cotitzants a la Seguretat Social.

Raons:

• Baixa fecunditat espanyola, resultat de les polítiques familiars des dels anys 80.
• Model productiu basat en la construcció, el turisme i els serveis personals, que requereix mà d'obra poc qualificada i mal pagada.

Això ha reproduït el dualisme al mercat laboral, basat ara en la ciutadania i no en el gènere o la generació.

Causes de l'augment de la immigració femenina:

• Necessitat de mà d'obra per cuidar la població dependent.
• Integració al mercat laboral de moltes espanyoles de classe mitjana.

Drets dels infants

Quan es parla de ciutadania, es fa des del punt de vista adult, i la infància passa a un segon terme. No hi ha gaires escoles que expliquin als infants la importància de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants. En alguns països de la UE, no hi ha cobertura universal de les prestacions per fills a càrrec. Això és una de les raons per les quals les transferències de l'estat del benestar espanyol redueixen escassament el nivell de pobresa infantil.

Estratègies per combatre la pobresa infantil

1. Inversió a llarg termini en capital humà.
2. Noves parelles o núpcies dels progenitors sols.
3. Estratègies residencials per a la formació de llars complexes.
4. Efectivitat en el pagament de pensions d'aliments.
5. Polítiques actives per incentivar la participació laboral dels progenitors sols.
6. Oferta de serveis d'atenció infantil.
7. Augment de les transferències socials.

Es poden classificar en tres tipus:

1. Preventives: Impedeixen la manifestació del fenomen amb intervencions precoces (serveis d'atenció infantil), inversió a llarg termini en educació i capital humà.
2. Privades: Adoptades per individus per millorar el seu benestar (segones núpcies, cohabitació).
3. Públiques: Implementades pels governs per incrementar el benestar (transferències socials, prestacions per fills a càrrec, regulació del pagament de pensions d'aliments, foment de l'ocupació femenina).

Reducció de la pobresa segons l'edat

El percentatge de reducció del risc de pobresa és més elevat en la gent gran que en els adults o menors. Això és comprensible, ja que el desenvolupament de sistemes de jubilació va ser un dels principals motors de l'expansió dels estats del benestar. Tanmateix, des de la perspectiva de la inversió social en la infància, aquesta situació és absurda, ja que la sostenibilitat dels sistemes de previsió social dependrà de la inversió futura en capital humà durant la infància.

Resultats de les polítiques familiars

Fecunditat

A Catalunya, l'indicador conjuntural és d'1,46 fills per dona. Ha millorat en els darrers anys gràcies a la immigració. Les dones immigrants tenen pautes reproductives diferents i tenen fills independentment de les condicions.

A Grècia o Itàlia, hi ha una diferència entre els fills que tenen i els que desitgen tenir, cosa que indica l'existència de barreres.

Fills desitjats

Les dones sense estudis tenen gairebé el 100% dels fills que desitgen. A mesura que augmenta el nivell d'estudis, es tenen menys fills dels desitjats. Les dones amb estudis superiors només tenen el 43% dels fills que desitgen.

Calen polítiques familiars que compensin els costos de la maternitat per a les dones amb nivells educatius més alts.

Obstacles per a la formació familiar

1. Dificultat d'accés a l'habitatge: no només per l'encariment, sinó per l'escassa oferta de compra.
2. Estructura del mercat laboral: precarietat laboral, atur juvenil (que afecta sobretot les dones) i temporalitat. La mitjana d'edat per tenir fills és de 30 anys, cosa que dificulta tenir tots els fills desitjats.

Per què la fecunditat és més alta a Suècia?

Perquè les parelles no tenen problemes d'accés a l'habitatge ni precarietat laboral, i poden tenir fills abans.

Alt nivell de pobresa infantil

Finlàndia té baixa pobresa infantil i alt rendiment escolar gràcies al seu bon sistema educatiu i a l'eliminació de la pobresa infantil.

Taxa de risc de pobresa infantil i adulta

En quasi tots els països de la UE, excepte els nòrdics, Alemanya, Xipre i Eslovènia, les taxes de pobresa són superiors en els menors de 16 anys que en els adults. Això suggereix que les càrregues familiars no es compensen adequadament amb polítiques socials.

A Espanya, la taxa de pobresa infantil se situa per sobre de la mitjana europea (1 de cada 4 nens està en risc de pobresa), i la relació entre la taxa de pobresa infantil i la dels adults també s'allunya de la mitjana. Això revela un dèficit preocupant sobre l'impacte positiu de les polítiques familiars.

Tendència del risc de pobresa

La tendència del risc de pobresa dels infants catalans (i dels adults) és lleugerament ascendent, al contrari que a la UE. Un factor que podria estar relacionat amb això és l'augment de la immigració. La taxa de risc de pobresa dels adults nascuts fora d'Espanya duplica la dels residents a Catalunya de nacionalitat espanyola.

Diferències segons la llar

Si exceptuem les persones més grans de 65 anys que viuen soles (amb taxes superiors al 50%), els tipus de llar amb més risc de pobresa són les famílies monoparentals simples i les nombroses.

Les persones que viuen en llars amb fills dependents representen més de la meitat (53,7%) de la població en risc de pobresa. Entre aquestes llars, destaquen les formades per dos adults amb dos fills (21,9%), altres llars amb fills dependents (11,1%), dos adults amb un fill (9,9%), dos adults amb tres fills o més (6,2%) i un adult amb un fill o més (4,6%).

L'estat del benestar està pensat per a la gent gran, i caldria repartir les prestacions socials per aconseguir un efecte beneficiós per a tothom.

Fracàs escolar

Es relaciona amb el baix nivell educatiu de les mares i amb l'oferta de treball de baixa qualificació. Molts joves abandonen l'ESO per treballar a la construcció. Això, tot i crear llocs de treball, pot ser negatiu per al país, ja que disminueixen els nivells educatius.

Abandonament prematur dels estudis

Catalunya ocupa el tercer lloc en abandonament prematur dels estudis, després de Malta i Portugal. Aproximadament un terç dels joves catalans no han acabat l'ESO, el doble de la mitjana de la UE. Xipre, Catalunya, Espanya i Portugal tenen un diferencial de gènere elevat (entre 10 i 12 punts).

Despesa social

Concentra recursos públics limitats en els més necessitats. Pot generar la "trampa de la pobresa", ja que els beneficiaris poden no tenir incentius per buscar feina.

Despesa social en família (percentatge del PIB)

Catalunya dedica un 0,5%-0,8% del PIB a família, la xifra més baixa de la UE. Dinamarca, per exemple, hi dedica quatre vegades més. Caldria multiplicar per dos o per tres la despesa en família per equiparar-nos als països de l'entorn.