Anàlisi de la Política Fiscal i Energètica a Espanya

Política Fiscal a Espanya

Objectiu: Reducció del dèficit públic, que havia arribat al 10% del PIB l’any 2011.

Instruments:

• Retallades pressupostàries, que han afectat més els serveis públics (en mans de les administracions autonòmiques) que les inversions (s’han mantingut les més improductives: l’AVE).
• Augment de l’IVA, del 18% al 21%, per la majoria d’articles. Inclusió dels béns i serveis culturals al tipus general (estaven al 7%).
• El tipus general passa del 18% al 21%: L’OCU va calcular que això suposava un augment de la despesa de 415 € per família i any, de mitjana.

Reforma Fiscal de 2014

Aprovada pel congrés el 20 de novembre de 2014 (i pensant en les eleccions del 2015).

• Reducció en els tipus de l’IRPF, especialment per rendes baixes. Les inferiors a 12.000 € no tributaran, i hi ha reduccions importants per les inferiors a 24.000 i a 30.000 €.
• Rebaixes en l’impost de societats. El tipus general passa del 30% al 28% el 2015 i al 25% el 2016 (molt menor a la pràctica, degut al ventall de deduccions per inversions).
• Reducció en l’IVA del sector de les plantes i les flors: del 21% al 10%.
• Desgravacions en les plusvàlues de la venda d’habitatges de segona mà, accions i joies.

La rebaixa fiscal es calcula que serà de 6.000 milions en l’IRPF i de 3.000 milions en IS.

El Deute Públic Espanyol

El tercer trimestre del 2015, el deute públic espanyol ha arribat al 100% del PIB, però l’interès és gairebé zero, àdhuc, en algunes subhastes, negatiu.

Això suposa uns 26.500 euros per persona (i augmenta uns 3.000 euros per persona i any).

Si hi torna a haver una pujada d’interessos, el deute públic espanyol serà impagable.

Sense l’aportació de Catalunya, el deute públic de l’Estat espanyol seria pràcticament inassumible.

Política Energètica a Espanya

Antecedents: Per a fomentar les inversions en energies renovables, Miquel Sebastián (PSOE) va pactar unes tarifes molt favorables pels productors domèstics d’electricitat (2006).

Aquelles subvencions van generar un important “dèficit tarifari”.

Mesures del govern actual: Per eixugar el dèficit tarifari (i per afavorir les companyies elèctriques, al sou de les quals hi ha molts ex-alts càrrecs) el govern del PP va:

• Suprimir les tarifes que subvencionaven la venda d’electricitat a la xarxa.
• Prohibir la venda d’electricitat a la xarxa.
• Posar un impost sobre la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
• Posar multes fortes als que no declarin les seves instal·lacions.
• Augmentar el pes fix de la factura elèctrica, i disminuir la part variable.

Casos Escandalosos en el Sector Energètic

Quan es va liberalitzar el mercat elèctric, el govern (Aznar) va compensar les grans empreses amb 3.000 milions € en concepte d’indemnització per la transició a la competència.

El dèficit tarifari acumulat arriba als 30.000 milions; tanmateix, els beneficis dels darrers cinc anys de les principals elèctriques puja a 50.000 milions.

L’empresa Castor (producció de gas) ha rebut una indemnització de 1.350 milions per haver hagut d’aturar les inversions davant la costa d’Elx.

El govern espanyol ha impugnat davant el TC (i aturar l’aplicació) del decret de la Generalitat contra la pobresa energètica.

Resultats de les Polítiques Energètiques

• Espanya és un dels països de la zona euro on l’energia es paga més cara.
• Catalunya destina més de 8.000 milions d’euros a comprar energia primària.
• Espanya ha deixat de ser líder en la producció d’energies renovables; molts països, començant per Alemanya, han passat per davant.
• L’eficiència energètica dels edificis i de les xarxes de transport és de les més baixes d’Europa.
• Abengoa, abans líder en energies alternatives, està a punt de fer fallida.
• La dependència d’Espanya en energia primària sobrepassa el 95%.