Anàlisi de la Poesia de Joan Salvat-Papasseit: Modernisme i Avantguarda

Deixaré la Ciutat

En les dues primeres estrofes, que serveixen com a introducció, es posa en situació el poema i s'expressen els plans de futur de l'autor mitjançant simbolismes com ara "el voltàmetre...", on la llum d'aquest aparell vol representar l'esperança de millorar.

També es transmet la idea de fugir del lloc d'origen, la ciutat, i ho fa idealitzant l'avió que el portarà fora de manera il·lusionada. No obstant això, al final de la segona estrofa, el tema del poema canvia, ja que sembla que està dedicat a una persona en concret, donant la sensació que no fugirà sol.

Finalment, en les dues últimes estrofes, es veu que el poema va dirigit a la persona a qui vol dedicar els versos. El tema principal és el canvi de vida per una de nova i l'amor sincer.

Varietat mètrica i rima:

S'observa una varietat en el nombre de síl·labes, però totes són d'art menor. La rima és assonant.

Recursos literaris:

• Símil: versos 2 i 3 de la segona estrofa, on l'ocell fa referència a l'avió.
• Polisíndeton: repetició de la conjunció "i".
• Comparació: "com un pinyó és la boca que em captiva" o "el rostre pàl·lid com si fos un minyó".
• Metàfora: "i el voltàmetre encès que porto a la butxaca", on el significat no és literal, sinó que representa l'esperança de canvi i noves idees.

En conclusió, l'argument del poema és positiu i juvenil, transmetent il·lusió per iniciar una nova vida lluny del que és conegut. L'autor ha expressat aquests sentiments amb l'ajut de diferents recursos literaris que li han servit per plasmar i definir millor el que vol transmetre.

Amo l'Aroma

He estructurat el poema segons la mètrica en tres quartets decasíl·labs.

En aquest poema trobem 3 nivells d'anunciació:

1. Declaratiu, intimista, que utilitza el present o l'imperatiu.
2. El subjecte són les xicres del telègraf personificades que expliquen l'emmarcament escenogràfic del procés.
3. El jo poètic que utilitza el condicional per anunciar allò que li plauria, allò que fora possible, el desig.

És d'art major, assonant, encadenats.

• Amo l'aroma és un palíndrom/ repeticions.
• Perquè vindria de la boca teva - Hipèrbaton - la posaria al mossec de les dents.

Amo l'aroma, amb la poesia sensitiva i joiosa pròpia de Salvat-Papasseit, ens parla d'uns amors juvenils i esperançats. Amb regust de menta... Els tòpics als quals fa referència són: el concepte de penyora i la fragància (olor de menta). Aquest poema expressa el sentiment que sent un home per una dona i el que arriba a fer per un petó.

Sota el meu Llavi el Seu

El poeta ensenya a la dona. Es presenta com un amant expert i l'enamorada és ingènua o més inexperta que ell. Dóna la sensació que ell la introdueix en la ciència amorosa.

ANÀLISI, MÈTRICA I TIPUS D'ESTROFA

Poema de rima lliure i estrofa de versos alexandrins.

FIGURES RETÒRIQUES I/O IMATGES + JUSTIFICAR

• Exclamació retòrica: Quin perfum de magnòlia el seu pit adornat!
• Metàfora: l'ombra corba, la seda dels seus rulls
• Paral·lelisme: un altre bes, un altre, un altre - i l'espatlla ben nua, ben blanca
• Oxímoron: pecat més dolç (Consisteix en complementar una paraula amb una altra que té un significat contradictori o oposat).

PRESÈNCIA:

Elements avanguardistes vinculats al futurisme i al cubisme.

• Cubisme: hi han recursos topogràfics (guions), trencament de versos, espais en blanc.
• Futurisme: el tema principal és l'amor.

Trets tradicionals i/o recursos provinents de la cançó popular. Influència de la poesia trobadoresca (gèneres).

Visca l'Amor

Exalta el desig d'un amor veritable, real i pur, que uneix inseparablement dues persones que s'estimen i no es volen separar mai.

El poeta també expressa la seva felicitat perquè ha aconseguit per fi la seva estimada.

Aquest tipus d'amor el podíem relacionar amb l'existència dels matrimonis de conveniència que sovint eren imposats a la gent per la seva pròpia família.

L'autor veu l'amor com allò intocable per terceres persones.

ANÀLISI, MÈTRICA I TIPUS D'ESTROFA

El poema consta de sis versos decasíl·labs. Té una rima lliure.

FIGURES RETÒRIQUES I/O IMATGES + JUSTIFICAR

Comparació, metonímia, anàfora.

PRESÈNCIA:

a) Elements avanguardistes vinculats al futurisme i al cubisme.

• Futurisme: tema principal és l'amor.
• Cubisme: recursos topogràfics (-guions i els dos punts), trencament de versos.

b) Trets tradicionals i/o recursos provinents de la cançó popular.

Té un ritme dinàmic, que dóna alegria. La repetició del començament de versos es podria associar a la tornada d'una cançó. Curt i fàcil de recordar.

c) Influència de la poesia trobadoresca (gèneres).

d) Influència d'Ausiàs March: L'home és qui ha ensenyat a la dona sobre el tema amor, l'associació de l'home com a mestre.

Blanca Bruna

Gràcies al trencament dels versos i la desigualtat entre la mètrica dels tres versos, podem assegurar que un dels moviments d'Avantguarda que predominen en Blanca Bruna és el cubisme. També es pot dir que un altre moviment que hi predomina és, com en el cas del poema anterior, el surrealisme: "si ahir era poncella ara és mon tresor / - com la satalia cada pit rodó"; veiem que l'autor expressa sentiments mitjançant metàfores i recursos estilístics. 8 versos, 2 estrofes, 12 síl·labes, censura al mig i guions.

El tema del poema és el desflorament o la pèrdua de la virginitat i la unió sexual. La mètrica és decasíl·laba, rima assonant. Absència de puntuació, llevat del guionet que indica la comparació.

Reiteració de qualitats, "blanca bruna", "pa de mel", verge, poncella. També de sensacions: "joliu dolençant". Explica situacions ("desvestida"), dóna referències corporals (com boca, geniva, pit rodó). El símbol sexual expressat amb els verbs "desvestir, florir i prendre".

Anàlisi per versos:

• 1: comença en minúscula, com a continuació dels dos poemes anteriors. Reitera les qualitats que ja sabem. La comparació és rural i dolça: "com un pa de mel".
• 3: la geniva i la sang són metàfora de la virginitat de la noia.
• 4: verge -ja no- retornant la imatge sacralitzada apareguda anteriorment en els cal·ligrames. El guió abans de "joliu dolençant" indica una comparació.
• 5: camisa de seda és el camisó de nit, comparada amb la lluna plena, blanquíssima.
• 6: la rosa vermella (òrgan sexual femení) que floreix (com totes les flors aparegudes abans).
• 7: la poncella és la flor abans d'obrir: i ahir era poncella però ara és rosa florida. S'ha convertit en el seu tresor, en el tresor del pirata o lladre d'amor.
• 8: com la satalia -nova flor que és un roser mesquer- és cada pit rodó d'ella.

Si anessis Lluny

En Si anessis lluny, el poeta hi mostra tres moviments d'Avantguarda, que, per ordre d'importància, són:

• Surrealisme: l'autor expressa els seus sentiments vers la noia de manera metafòrica, usant recursos estilístics per embellir el seu relat ("un ram de noies no em fóra conhort / ni la cançó sota el dring de la copa").
• Futurisme: a la part final del poema es deixa veure de manera explícita que l'autor ens parla de maquinària nàutica ("vaixells de guerra vinguéssin al Port / prou hi aniria, mariner de popa").
• Cubisme: al començament hi ha el trencament d'un vers en dos ("Si anessis tan lluny / tan lluny que no et sabés").

El poema està dirigit a la seva estimada.

• Al principi del poema trobem un apariat.
• L'estructura del poema és A-B-C-B-C-D-E-D-E-F-F.
• Són versos d'art major.
• Trobem repeticions de la conjunció condicional "si".

Opinió grupal

Trobem que Joan Salvat-Papasseit és un autor singular que té el seu propi estil literari. Fa moltes referències a llocs i objectes de la mar. Ens ha agradat conèixer aspectes de la vida d'un poeta tan conegut i important.