Anàlisi de la poesia catalana: Modernisme, Noucentisme i Avantguardes

1. Modernisme: Joan Maragall

1.1. Oda a Espanya

La presència de Joan Maragall en la poesia catalana modernista va ser molt important. Com a poeta, representa una fita molt important: amb ell culmina la tradició de la Renaixença alhora que inaugura clarament la poesia moderna. Amb aquesta obra, l'autor intenta impressionar el lector amb el ressentiment que hi ha per part de Catalunya cap a Espanya per la seva actuació bèl·lica i cultural.

Anàlisi

Caldria analitzar l'estructura externa del poema, on es pot destacar que està composta per vuit estrofes, de les quals sis són quintets i dos sextets. Els versos són octosíl·labs i presenten la majoria una cesura (4+4). La rima és assonant i la major part dels versos són blancs.

Interpretació

En profundir, podem observar al poema com Catalunya es dirigeix a Espanya metafòricament sobre el moment que estan vivint i, a més, deixa clar que li parlarà en català. Catalunya porta sobre l'orgull espanyol i que anteposa això abans que als propis ciutadans. L'autor evoca més dramatisme dient que l'únic que es celebrava a Espanya eren funerals i no festes.

Conclusió

En resum, al llarg de l'obra podem observar com l'autor demana explicacions sobre on són els vaixells que estaven plens de soldats i que no han tornat. Maragall pretén fer reaccionar a Espanya suplicant-li que torni en si, però que primer ha de plorar i penedir-se pel que ha fet.

Per finalitzar, podem destacar la preocupació que té Maragall per la situació d'Espanya: per la injustícia als seus ciutadans, molts d'ells víctimes de la Guerra de Cuba. Però Maragall, cansat de veure que Espanya no respon a ningú, es cansa i li llença aquesta famosa ofensiva de ''Adéu Espanya!''.

1.2. La vaca cega

El poema ''La vaca cega'' és una oda escrita l'any 1893, pel poeta Joan Maragall. Aquest poema, darrere els esdeveniments que presenta, té una intenció i un missatge al lector que vol transmetre. Això ho aconsegueix mitjançant la personificació d'un animal (vaca) al qual li dona un aire de tragèdia i fatalitat.

Anàlisi

Caldria analitzar, primerament, el que narra el poema. La història tracta sobre els moviments d'una vaca cega d'un ull per un cop de pedra d'un nen. Aquesta vaca, aïllada de la resta, vol beure aigua, i encara les dificultats de fer-ho degut a ser cega, ho acaba aconseguint. Darrere això, podem treure diferents conclusions.

Interpretació

En aprofundir en el missatge, trobem un de clar: superar les adversitats per molt dolenta que sigui la situació. També, es pot interpretar com la vaca que té un defecte i és incompresa per la societat, interpretant a l'autor modernista. D'aquesta manera s'anteposa el model de vida bohèmia davant la rutina burgesa.

Conclusió

En resum, es poden trobar elements típics de l'art modernista. Per una banda, l'aigua, element simbòlic modernista, representa la mobilitat, en referència a la vida bohèmia. També, a l'última estrofa la vaca mira al cel, símbol del lloc espiritual on es té expectatives de futur llunyà. També hi apareix el tòpic modernista de la natura, amb aspectes de tragèdia i desgràcia.

Per finalitzar, el que Joan Maragall vol expressar és, per una part, crear un sentiment de compassió per la vaca degut al seu estat, i per una altra banda aprendre a afrontar la vida encara que hi hagi dificultats, agafant el camí inoblidable.

2. Noucentisme: Josep Carner

2.1. Bèlgica

El moviment noucentista era un moviment ideològic, polític i artístic. És un moviment que defensava l'ordre, el control i la mesura, a part d'això valoren i imiten l'estètica de l'Antiguitat clàssica i el Renaixement. En l'àmbit de la literatura, el noucentisme va donar la primacia a la poesia on destaca Josep Carner, un dels seus poemes més coneguts és ''Bèlgica''. L'autor intenta demostrar als lectors un país ideal, ja que li agradaria que Catalunya fos igual.

Anàlisi

Caldria analitzar el tema del poema que és un homenatge a Bèlgica. A l'obra es pot observar la presentació d'aquest país i ressalta els punts positius i sembla ser el país perfecte, però darrere aquesta admirativa descripció, podríem dir que hi ha una enyorança d'un projecte que es va fer per a Catalunya, però finalment no es va complir.

Interpretació

En aprofundir el poema, es pot destacar que Josep Carner se centra en aspectes més quotidians, detallistes i humils, típica característica noucentista. També es pot observar com contraposa la realitat de Catalunya sota la dictadura franquista, ja que per culpa de la guerra s'ha perdut el camí de la recuperació. L'autor voldria una Catalunya culta, sense repressió i amb justícia.

Conclusió

En resum, Carner explica que si en el cas que visqués allí, estaria immers en la quotidianitat però sense influir en la vida dels altres, diu que passaria desapercebut en l'anonimat, però tothom el coneixeria. Podem dir que Carner voldria viure a Bèlgica però té un gran sentiment cap a Catalunya.

Per finalitzar, Carner apunta l'ideal de país europeu, modern, civilitzat i culte; lloc on viu exiliat però que esdevé la contraposició del país ideal, imaginat i projectat durant el segle XX a Catalunya. A més, podem veure que és un poema amb ironies i que per culpa de la Guerra a Catalunya aquest lloc no és possible.

3. Avantguardes: Papasseit i Junoy

3.1. Cal·ligrames

La innovació avantguardista en la poesia catalana es troba representada per dos grans autors com: J.Mª Junoy i Salvat-Papasseit. De fet, Junoy fou un crític literari, i estava relacionat amb grans figures del modernisme com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. En canvi, Papasseit podem dir que va ser l'únic veritable avantguardista. De fet, la seva ideologia respon a unes traces d'anarquista idealista i sentimental. Per tot això, la producció poètica d'aquests dos autors pretén convèncer el lector que es respiraven noves coses en el món relacionat amb l'art literari, la poesia tradicional ja no era prou per a ensenyar els veritables missatges poètics.

Anàlisi

Caldria analitzar el volum de treballs poètics d'aquests escriptors amb una perspectiva intemporal. Per una banda, l'Oda a Guynemer, de Junoy, on treballa des de la circumstància bèl·lica que l'impulsa: la dramàtica mort del jove pilot francès. Així fou com Junoy va crear el cal·ligrama, on el va seguir Papasseit, en el seu poema "Com sé que es besa", on es parla d'una relació amorosa molt apassionada, un amor veritable, sota la vela d'un vaixell. De fet, el seu cal·ligrama representa això, la vela del vaixell. Remarcar les influències futuristes i cubistes que se'n desprenen.

Interpretació

En aprofundir en les composicions, formes i els seus missatges, ens adonem que en Junoy hi apareixen mots com ''Ciel de France'', que acoten l'espai on es va morir el pilot, sota un fons blanc que vaticina la tragèdia. Tanmateix, la forma del cal·ligrama dona a entendre una essa que simbolitza la caiguda de l'avió. En canvi, el de Papasseit, la forma és d'una vela de vaixell, que acota l'espai on es dóna una escena d'amor, on la parella es besa, amb sentiments molt profunds i el missatge que expressa és un d'amor pur i vertader, i també hi utilitza mots i frases del francès.

Conclusió

En resum, els poemes no utilitzen recursos mètrics, utilitzant recursos que són propis del cubisme, el cal·ligrama i no s'utilitza la puntuació del futurisme. És més, els autors intenten expressar els seus sentiments, Junoy pel pilot i Papasseit per l'amor veritable, per la forma d'estructurar els seus cal·ligrames. Per una banda, Junoy expressa l'heroisme, el risc i l'aventura. Per un altre costat, Papasseit, amor, sinceritat.

Per finalitzar, aquests cal·ligrames tenen un gran valor i superioritat. El de Junoy és una oda que expressa els sentiments de lloança cap a un jove que va donar la seva vida per una causa heroica i honorable. La vida d'aquest jove representa la defensa d'una cultura pròpia. I el de Papasseit és un poema en el qual expressa que un amor pot tenir grans sentiments i pot ser veritable, i no només això, tenir sentiments molt profunds per una persona.