Anàlisi de Poemes de Vicent Andrés Estellés: Llibre de Meravelles

Anàlisi de Poemes de Vicent Andrés Estellés

Aquesta secció presenta una anàlisi detallada de quatre poemes clau de Vicent Andrés Estellés, explorant la seva temàtica, context, mètrica i recursos estilístics. Els poemes analitzats són «Cant de Vicent», «Temps», «Ací» i «Per Exemple», tots ells representatius de la seva obra i del Llibre de meravelles.

Cant de Vicent

Context i Temàtica

El poema «Cant de Vicent» s'inicia amb una descripció de València, citant Sir John Talbot Dillon, un viatger del segle XVIII. També menciona carrers i pobles com Benimaclet, Alboraia i Burjassot, situant el poema a l'entorn de València. Estellés demostra un ampli coneixement literari, referint-se a trobadors, autors clàssics i escriptors catalans. Aquesta combinació de referents històrics i culturals reforça la connexió entre la ciutat i la seva pròpia identitat poètica.

El poema reflecteix el desig d'escriure un cant a València, però acaba sent un cant a ell mateix. Expressa una profunda identificació amb la ciutat, convertint-se en la seva viva representació. El jo poètic es desdobla, dialogant amb si mateix i qüestionant-se per què no escriu el cant definitiu. La relació amb València esdevé simbòlica i emocional, fent que el poema sigui una exploració d'identitat i arrelament profund.

Mètrica i Estructura

El poema utilitza versos alexandrins (12 síl·labes amb cesura a la sisena), una mètrica característica de l'autor. Estellés fa ús del vers blanc, sense rima, però seguint una estructura sil·làbica regular. Aquesta mètrica reforça el caràcter narratiu i descriptiu del text, dotant-lo de ritme i solemnitat. Aquesta forma poètica prové de la tradició culta i ja era utilitzada per molts autors des de l'època medieval.

Recursos Retòrics

La repetició vertebra el poema, destacant paraules clau com València, que és l'eix central del text. L'anàfora i el paral·lelisme sintàctic reforcen la solemnitat, com en la frase: «La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins». Els encavalcaments creen expectativa i intensifiquen el missatge. Figures com la comparació («Lentament el miraves créixer com un crepuscle») i l'antítesi («aquells moments d’amor i aquells moments de pena») accentuen l'expressivitat del poema.

Temps

Context i Temàtica

El poema «Temps» retrata la vida quotidiana a la comarca de l'Horta, amb referències a pobles i camins com Paterna, el camí de Godella o la séquia de Montcada. Aquests topònims situen l'acció en un espai proper i conegut per l'autor. La identificació de l'entorn amb records personals reforça la connexió emocional del poeta amb els espais on transcorre la vida abans i després de la guerra, evidenciant el contrast entre ambdues èpoques.

El poema contrasta l'existència abans i després de la Guerra Civil, amb una guitarra com a element vertebrador. El títol Temps reforça aquesta estructura temporal, evocant un passat viu que la guerra transforma en un temps de mort. La descripció dels efectes de la guerra i la postguerra mostra la destrucció d'una vida anterior marcada per la rutina i la quotidianitat, convertint-se en un temps d'absència i pèrdua constant.

Mètrica i Estructura

El poema es compon de 49 versos alexandrins (12 síl·labes, 6+6), una forma habitual en Estellés. Els versos són blancs, sense rima, però mantenen una estructura sil·làbica constant. Aquest tipus de vers s'ha utilitzat en la literatura culta des de l'edat mitjana i dota el poema d'un ritme narratiu. La seva regularitat estructural permet reforçar el dramatisme del text, reflectint el contrast entre el passat i el dolor de la postguerra.

Recursos Retòrics

Estellés utilitza figures retòriques per destacar la temàtica del poema. La hipèrbole («les llargues campanes del meu poble que no s’acaben mai») subratlla la permanència de la mort. Els encavalcaments generen èmfasi en elements clau («aquell diumenge/ va començar la guerra»). Les repeticions, com amarga o mort, reforcen el pes de la tragèdia. Aquests recursos donen expressivitat al text i accentuen la crítica a la devastació causada per la guerra.

Ací

Context i Temàtica

El poema «Ací» evoca la figura d'Ausiàs March, situant l'acció en espais com la plaça de l'Almoina, Beniarjó i Gandia. També menciona la Seu i un quadre de Jacomart, la qual cosa reforça la connexió històrica i artística. L'esment a la vida privada del poeta medieval apropa la seva figura al lector. Aquesta barreja de referents geogràfics, històrics i culturals crea una imatge de continuïtat entre el passat literari i la realitat del poeta contemporani.

L'evocació d'Ausiàs March a través d'un passeig per València i Beniarjó estructura el poema. Estellés vincula el passat amb el present, enllaçant la seva pròpia experiència amb la història de la literatura. Els records feliços contrasten amb la foscor de la guerra i la postguerra. Malgrat això, l'amor apareix com a element salvador que permet superar les adversitats, reforçant la idea que la memòria i la passió són una forma de resistència.

Mètrica i Estructura

El poema consta de 38 versos alexandrins (12 síl·labes, 6+6), una mètrica recurrent en l'obra d'Estellés. Com en altres poemes, utilitza versos blancs, sense rima, però amb estructura sil·làbica constant. Aquesta forma mètrica dota el poema d'una musicalitat solemne, adequada per al to evocador del text. A més, la combinació de llengua col·loquial i literària li aporta una naturalesa híbrida, que oscil·la entre la quotidianitat i la tradició culta.

Recursos Retòrics

L'anàfora «Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March» reforça el leitmotiv del poema. L'ús de repeticions i encavalcaments genera èmfasi i fluïdesa («Penses els darrers anys/ d’Ausiàs March»). La comparació («Lentament el miraves créixer com un crepuscle»), la metonímia i les exclamacions («Quina gana de contemplar pel·lícules!») enriqueixen l'expressivitat del poema. Aquest ús de recursos poètics és típic en Estellés, combinant estil col·loquial i solemnitat.

Per Exemple

Context i Temàtica

El poema «Per Exemple» s'inicia amb una citació d'Ausiàs March sobre la dualitat entre vida i mort. Això es relaciona amb el tema del poema, que descriu la postguerra i el dolor col·lectiu. A través d'imatges quotidianes i referències històriques, Estellés presenta un context de repressió i privacions. La citació introdueix la idea que la vida i la mort conviuen en el record, reflectint la sensació de desesperança però també de resistència enmig de la misèria.

El poema descriu la postguerra com una època de fam i repressió. L'únic element capaç de trencar aquest patiment és l'amor («S’imposava l’amor»), que actua com a força de resistència. Aquesta dualitat entre la misèria i la passió marca el poema, oposant la realitat imposada per la dictadura amb el desig de viure. Així, la composició funciona com una crònica personal i col·lectiva d'un temps fosc, on l'amor es converteix en un acte de rebel·lia.

Mètrica i Estructura

El poema està format per 32 versos alexandrins (12 síl·labes, 6+6), mètrica habitual en Estellés. Aquests versos blancs mantenen una estructura rítmica marcada, sense rima, però amb repeticions sil·làbiques. Aquesta estructura reforça la gravetat del text i el seu caràcter narratiu. La seva utilització en el poemari connecta l'obra amb la tradició culta, alhora que li confereix un to èpic i solemne per expressar la duresa de la postguerra.

Recursos Retòrics

Al fragment proposat hi trobem diversos recursos retòrics freqüents en el Llibre de meravelles. Les anàfores («s’imposava l’amor/brutalment s’imposava»), el paral·lelisme sintàctic i el polisíndeton donen intensitat al poema. La metàfora («ballàrem alegres damunt tota la vida»), la personificació («s’imposava l’amor») i la metonímia («fam i cauteles») enriqueixen la descripció de la postguerra. Aquests recursos contribueixen a la riquesa expressiva del text.