Anàlisi de Poemes de Joan Salvat-Papasseit: Mètrica i Temes

Anàlisi de Poemes Seleccionats de Joan Salvat-Papasseit

QUINA GRUA EL MEU ESTEL

Contingut del Poema

• 1a Estrofa: Es parla d'un estel i de com brilla, comparant-lo amb una noia.
• 2a Estrofa: La bellesa dels pits d'aquesta noia fereix la mirada de tants que l'enlluernen.
• 3a Estrofa: Es parla del cordill de l'estel, comparant-lo amb el vincle que té amb aquesta noia. Es diu que allarga el cordill, és a dir, la noia “vola” a màxima distància.
• 4a Estrofa: Es parla de la bellesa dels cabells de la noia quan se'ls deslliga i aquests volen a l'aire.
• 5a Estrofa: Quan ell allarga el braç i s'acosta a ella, ella de vegades vacil·la i s'allunya una mica.
• 6a Estrofa: Es diu que qualsevol que veu la noia sospira i admira la seva bellesa.
• 7a Estrofa: Es convida tothom a admirar la bellesa de la noia, però que no diguin res.
• 8a Estrofa: Es continua dient que ningú digui res, ja que té por que algú altre li prengui la seva estimada.

Tema del Poema

Aquest poema forma part de la secció “El desig i el convit”. Com tots els poemes d’aquesta secció, parla del desig d’estimar una noia. L’estel que ell fa volar des de la seva barca s’acaba convertint en una noia a la qual desitja, i a la qual convida el lector o vianant a admirar, compartint amb ell l'inici de la seva aventura amorosa.

Mètrica

El poema està format per vuit quartets de versos heptasíl·labs (és a dir, d’art menor). La rima és consonant i encadenada (el primer vers rima amb el tercer i el segon amb el quart). De cada vers, la primera rima és masculina i la segona femenina, és a dir, el primer i el tercer vers són masculins i el segon i el quart són femenins.

DEIXARÉ LA CIUTAT

Anàlisi Estrofes Inicials

En les dues primeres estrofes es troba la introducció o posta en situació del poema, alhora que s’expressen els plans de futur de l'autor mitjançant simbolismes com: “el voltàmetre que porto ences a la butxaca”, com si la llum d'aquest aparell volgués representar l'esperança de millora. Es transmeten també els plans de fugir del lloc d'origen, que és la ciutat, i ho fa idolatrant l'avió que el portarà fora de manera il·lusionada.

No obstant això, al final de la segona estrofa canvia el tema del poema, ja que sembla que ara està dedicat a una persona en concret, una persona especial per a l'autor. Això dona la sensació que no fugirà sol, sinó que ho farà acompanyat d'una altra persona que l'atreu molt.

Finalment, no és fins a les dues últimes estrofes que ja es veu que el poema va dirigit a aquella persona a qui vol dedicar els versos. El tema principal és el canvi de vida per una de nova i l'amor sincer.

Anàlisi de la Mètrica

Respecte a les síl·labes trobades i comptades en cada vers del poema, podem dir que hi ha gran varietat de nombre; és a dir, els versos són bastant diferents respecte a la quantitat de síl·labes. Això sí, tots són d’art menor.

L'autor opta per combinar versos llargs i curts per constituir l'estructura del poema, per tant, no es pot considerar un poema en vers (en el sentit estricte de mètrica regular).

La rima és:

• Assonant, ja que els sons que rimen i aporten la musicalitat al poema són formats únicament per vocals.
• Masculina, degut al fet que, en la majoria de versos, la darrera paraula és aguda i no plana ni esdrúixola.

PERQUÈ HAS VINGUT

Anàlisi Temàtica i Estilística

Aquest poema de Papasseit compara l'amor d'una bella dona amb uns lilàs, deixant la dona com la joia més apreciada, que amb la seva joventut el té enamorat. El tema d’aquest poema és el desig i el convit.

Mètrica i Recursos

Està format per decasíl·labs, amb rima assonants, distribuïts en 8 versos agrupats de dos en dos.

• Vers 1 i 7: Anàfora de “perquè has vingut”. S'adreça a ella directament amb el “tu”.
• Vers 2: Els lilàs parlen a les roses, contents però envejosos.
• Vers 3: El que diuen els lilàs és que la noia guanya a les roses en esclat (competició de flors).
• Vers 4: Descripció de la noia: bella, pubilla.
• Vers 5: Hipèrbaton: el seu pas enamora de tan jove que és.
• Vers 6: Joc de paraules pas-sap i repetició del verb enamora. Metàfora: qui no la sap no la coneix. Ella causa amor instantani.
• Vers 7: El poeta passa de 3ª persona a 2ª persona i es dirigeix a ella adoptant un to íntim. Redescobreix la capacitat d’estimar.
• Vers 8: “Diré el teu nom” és un acte simbòlic de fer-la seva. L’alosa, com els lilàs, farà saber a tothom que ella és el centre de la seva atenció, l'objecte del seu amor.

AMO L’AROMA

Estructura

He estructurat el poema segons la mètrica en tres quartets decasíl·labs.

En aquest poema trobem 3 nivells d'anunciació:

1. Declaratiu, intimista, que utilitza el present o l'imperatiu.
2. El subjecte són les xicres del telègraf personificades que expliquen l'emmarcament escenogràfic del procés.
3. El jo poètic que utilitza el condicional per anunciar allò que li plauria, allò que fos possible, el desig.

Explicació Contextual

Aquest poema breu pertany a El Poema de la Rosa als Llavis, un poema unitari escrit entre 1921 i 1923 per Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1924), poeta autodidacte, de família obrera i amb una vida marcada per les penúries econòmiques i per la tuberculosi. La seva obra poètica representa l'actitud de l'Avantguardisme, conjunt de corrents estètics de ruptura i recerca de noves formes expressives en contraposició amb l'Esteticisme del Noucentisme. La seva obra mostra l'evolució de la poètica avantguardista a Catalunya: Poemes en ondes hertzianes (1919); L'irradiador del port i les gavines (1921); La gesta dels estels (1922); El Poema de la Rosa als Llavis (1923) i Óssa Menor (1925).