Anàlisi de Poemes Clau de la Literatura Catalana: Aribau, Maragall, Carner i Rosselló-Pòrcel

La Pàtria (1832-1833) - Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau és un home de formació il·lustrada que contribuí a la introducció dels grans autors romàntics. Composà “La Pàtria” per a l'empresari i financer català Gaspar Remisa el 1832 a Madrid.

Motivació i Context

• Motivació: Felicitar el patró en el seu sant.
• Context: Tots dos eren catalans i es trobaven lluny de la terra, fet que provoca l'evocació del país des de la distància.
• És un poema romàntic (un dels primers) molt ben construït retòrica i lingüísticament.
• Es convertí en un dels símbols de la Renaixença.

Anàlisi Estrofa per Estrofa

1a Estrofa: Descripció Geogràfica i Comiat

La terra catalana és descrita geogràficament. Paisatge de la més alta verticalitat (turons, serres, Montseny...) fins a l'horitzontalitat del mar. El poeta se n'acomiada, amb represa anafòrica (Adéu siau... Adéu siau), que biparteix l'estrofa. És una fórmula característica de les cançons populars de comiat en voga a Catalunya els segles XVIII i XIX. El comiat presenta un altre gran tema romàntic: l'enyorança. La subjectivitat del territori esdevé pàtria. Hi apareix “la Tomba del Jueu”, la muntanya de Montjuïc, metonímia de Barcelona, lloc de naixement de l'artista. “La mallorquina nau” fa referència a l'illa de Mallorca (al·literació del so nasal bilabial en tot el vers).

2a Estrofa: Pàtria Familiar i Exili

La pàtria és familiar i coneguda (mencions als pares) enfront de l'exili actual. Imatge de l'arbre desarrelat i trasplantat (altre motiu romàntic). El desarrelament provoca la recerca, plena de neguit i d'inquietud. Per això el poeta vola amb la imaginació cap a la seva pàtria enyorada, però la pàtria és un “no lloc”. La llengua possibilita que la pàtria estigui arreu (vers 23).

Estrofes Següents: Elogi de la Llengua

S'elogia la llengua des de la seva dimensió històrica i de llengua materna (estrofa IV), un elogi romàntic. La darrera estrofa és un apòstrofe de la llengua (interpel·lació viva i vehement) perquè aquesta, dignificada, fa d'homenatge al patró (origen de la composició). Aquesta interpel·lació també biparteix l'estrofa.

Mètrica i Gènere

El poema pertany al gènere de l'oda. Sis estrofes de 8 alexandrins amb rimes ABBAACCA (tres rimes). La rima A enllaça les dues quartetes, separades a l'original, reduïdes a una octava.

La vaca cega (1895) - Joan Maragall

Publicada a la revista L'Avenç el 1893 i inclosa a Poesies (1895). Maragall es convertí en el poeta i intel·lectual de referència del Modernisme. El poema parteix de la contemplació directa de la natura, seguint el concepte romàntic europeu. Maragall exposa la sinceritat de sentiment davant la natura.

Temes Centrals

No es tracta d'una simple descripció d'una acció en la natura, sinó que el poema aborda:

• Una crítica a l'home per alterar l'harmonia de la natura.
• La soledat que pateix la vaca de forma injusta, per culpa de l'home.
• L'exclusió de la vaca de la seva comunitat per un defecte.
• El contrast entre l'harmonia lumínica i de sons de la natura i la foscor de l'animal.
• La resignació de l'animal i la compassió del poeta.

Estructura i Anàlisi

En els 6 primers versos s'explica la causa de la ceguesa; en els 7 següents, la solitud i el moviment de l'animal cap a la font, mancat d'energia i de vida. En la segona part, la personificació i la transcendència s'inicien amb un “Topa de morro”, que estableix paral·lelisme sintàctic amb “Topant de cap”, el vers inicial del poema.

Mètrica i Figures Retòriques

• Mètrica: 23 versos decasíl·labs (alguns amb hemistiquis 4 + 6) sense ritme regular d'art major. Tres estrofes (versos 14-20).
• Figures retòriques: encavallaments, polisíndeton, metàfora, antítesi, al·literació (a).

Cançoneta incerta (1925) - Josep Carner

Forma part de la primera edició d'El cor quiet (1925). Aquest és el primer llibre que Carner publica des que viu fora de Catalunya, a Costa Rica. Això marca un canvi de temes i to respecte a la seva etapa anterior, plenament noucentista.

Anàlisi i Temes

A “Cançoneta incerta” Carner utilitza la cançó d'arrel popular. Aquesta composició lleugera contrasta amb el tema abordat: la interrogació general sobre l'enigma de la vida i els seus riscos. El sentit de la paraula camí és “vida”.

• Els elements del paisatge són vistos des d'una mirada ciutadana, des d'algú que es malfia de la natura.
• El jo poètic s'interroga sobre les possibilitats, positives i negatives, que li depara la vida en el futur.

Mètrica

• Tres estrofes de 8 versos (copes).
• Versos octosíl·labs i tetrasíl·labs (8, 4, 8, 4...).
• Rima assonant (a, b, a, b, c, b, c, b).

Mallorca, durant la guerra civil (1937) - Bartomeu Rosselló-Pòrcel

El poema expressa tot l'enyorament que el jove poeta sent lluny de la seva terra i separat dels seus pares, a qui no tornaria a veure. L'illa va ser ocupada tan bon punt va començar la Guerra Civil, i Rosselló va passar tot el període bèl·lic a Barcelona, que era zona republicana.

Estil i Tècnica

• Fal·làcia poètica: paisatge personificat i interioritzat, típic del Noucentisme.
• Mètrica: Versos lliures, amb una deliberada irregularitat.