Anàlisi de Poemes Clàssics Catalans: Autors, Temes i Context
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,2 KB
Anàlisi de Poemes Clàssics Catalans
Cançoneta lleu e plana
Guillem de Berguedà
És un sirventès, un atac directe cap a Ponç de Mataplana per part de Guillem de Berguedà.
Tot i que no es menciona directament el nom de Ponç de Mataplana, aquest es pot deduir des del nom «Mon Marquès» que se li dona.
En la cançó, Guillem insulta Ponç de Mataplana, atacant el seu físic, la seva sexualitat i titllant-lo de traïdor. Marco, esto lo has e
Si null temps fui pessius
Cerverí de Girona
L'autor diu que ha aconseguit una dama jove i bonica que l'estima, i durant tot el poema parla de la felicitat d'aquest amor i que no li importa el que la resta pensi.
Més endavant en el poema també parla de ser poeta com a ofici.
Cant de Ramon
Ramon Llull
Es considera una autobiografia de Ramon Llull en què aquest primer parla sobre com va tenir una vida de pecador fins que Crist se li va aparèixer i li va fer estimar la fe cristiana. Seguidament, Ramon afirma que ara és vell i no tem la mort, i el poema conclou amb una crida a Déu perquè actuï i enviï més missatgers i savis per posar fi als pecadors i als homes de mala fe.
Colguen les gents ab alegria festes
Ausiàs March
L'autor, Ausiàs March, parla sobre el seu desig d'estar entre els morts més que entre els vius i que anhela la seva mort, sobretot perquè la seva estimada no li fa cas. Creu que amb la seva mort, ella sabrà que ha estat culpa seva i haurà de plorar.
Just lo front port vostra bella semblança
Jordi de Sant Jordi
L'autor parla sobre l'amor que té cap a una dama i ho fa afirmant que porta el seu rostre en la ment, fet que li causa una profunda i constant alegria. Tant estima aquesta dama que arriba a afirmar que, fins i tot després de morir, seguirà amb el seu rostre a la ment.
La balada de la garsa i l'esmerla
Joan Roís de Corella
El poema és dedicat a una dama desconeguda. En el poema, la dama és representada com una imponent i bella garsa i, al seu costat, l'amant és representat com una petita i insignificant esmerla. La balada és una cançó que l'esmerla, l'amant, dedica a la garsa, la dama, en la qual li diu que l'estima tant que morirà per desamor si ella el rebutja. Quan això succeeixi, la dama plorarà la seva mort per haver perdut algú que l'estimava tant.
A una hermosa dama de cabell negre
Francesc Vicent Garcia
El poema, titulat A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, narra com l'autor s'enamora d'una dama que veu en un terrat i la descriu físicament durant les primeres estrofes. La descriu com de cabell negre i pell blanca.
A la vora de la mar
Cançó popular
La cançó parla sobre un mariner que arriba a un port amb mercaderies. Una donzella li demana seda i, després de pujar al vaixell i adormir-se amb les cançons del mariner, es desperta en alta mar, on el mariner li revela que és príncep d'Anglaterra i la vol desposar.
La Pàtria
Bonaventura Carles Aribau
El poema és una oda a la pàtria catalana en la qual l'autor enyora la seva terra, ja que ell es troba a Castella. En el poema, l'autor enyora aspectes com el relleu de les terres catalanes, la seva llengua materna, el llemosí, i fins i tot desitja la mort a tot aquell que no senti enyorança en escoltar aquesta llengua fora de Catalunya. Finalment, es menciona que el poema era un regal de Bonaventura al seu superior, que també era català.
Vora el barranc dels Algadins
Teodor Llorente
L'autor enyora la seva infantesa al barranc dels Algadins, que va ser el paisatge on es va criar.
Comença el poema descrivint aquest paisatge, el continua expressant el seu desig de tornar a veure el barranc dels Algadins i acaba el poema lamentant-se per no poder tornar a gaudir dels dolços records i les belles imatges.
Vora la mar
Jacint Verdaguer
El poema ens transmet els sentiments de l'autor, que estava passant per una crisi en el moment de la seva creació, i parla de la seva vida com a poeta i de les seves inseguretats sobre el passat i el futur.