Anàlisi de Poemes Catalans: Maragall, Carner, Salvat-Papasseit i Més

Oda a Espanya – Joan Maragall

Joan Maragall va néixer el 1860 a Barcelona, en el si d’una família dedicada a la indústria tèxtil. Es va incorporar a l’empresa familiar però decideix estudiar dret, amb la intenció d’entrar al món intel·lectual. Així va conèixer el catalanisme i el regeneracionisme. En acabar l’advocacia, opta per la vida intel·lectual i s’incorpora a la vida social i política de Barcelona com a soci de l’Ateneu Barcelonès. Va morir a Barcelona el 1911.

Forma: 8 estrofes de 6 versos de metre divers: 4 decasíl·labs (3 primers i 5è), 2 decasíl·labs (4t i 6è) sense rima regular. Tema: crisi colonial amb els Estats Units.

Bèlgica – Josep Carner

Josep Carner va néixer a Barcelona el 1884 en una família catalanista i cultivada de classe mitjana baixa. Es mostra com a escriptor molt precoç, des dels 20 anys col·labora amb La Veu de Catalunya. Des de 1905 no va parar de publicar poemes i articles de premsa, i es convertí en un personatge públic, famós per la seva elegància. Va aconseguir una diplomatura. El 1921 abandona Catalunya, acaba a París i s’exilia a Mèxic. Va morir a Brussel·les el 1970.

Forma: consta de 4 estrofes de 12, 12, 14 i 7 versos majoritàriament alexandrins però també decasíl·labs. Esquema de rima: 12A 12B 12B 12A 10A 10C 12B 12C 12B 10D 12E 10D.

Tot l’enyora de demà – Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona, al barri marítim, fill d’un fogoner de vaixell que va morir quan ell tenia 7 anys. Als 17 anys decideix formar-se acudint a tertúlies literàries. El 1916 publica uns manifestos propers a l’anarquisme i edita revistes. El 1917 va ser nomenat director de les Galeries Laietanes. Mor a Barcelona per tuberculosi el 1924.

Forma: es caracteritza pel vers trencat, sense signes de puntuació, que conviden a trencar la lectura dels versos i remarquen el discurs d’alguna idea del poeta. Hi podem trobar versos de 10 i 12 síl·labes i alguns de trencats que són perfectes decasíl·labs i alexandrins.

Aigua Marina – Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona al cor de la ciutat en el si d’una família cultivada de la petita aristocràcia, amb propietats a Santako. Per la seva vida infantil al camp mostra amor cap a la natura. Es va declarar modernista vitalista. Estudia per a diplomàtic, però es va professionalitzar en la literatura de creació, la traducció i el periodisme.

Forma: estructurat en 4 estrofes de diferent número de versos amb mètrica irregular. Predominen heptasíl·labs, però també trobem tetrasíl·labs, pentasíl·labs, octosíl·labs i algun decasíl·lab. El poema mostra irregularitat rítmica.

A Mallorca durant la guerra civil – Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – El Brull, 1938). La seva obra ha estat considerada com el tancament de l’escola menorquina, crea poca obra.

Forma: els 8 primers versos són octosíl·labs, el 9è i el 13è alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima.

La ciutat llunyana – Marius Torres

Marius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942). La seva obra, uns 150 poemes publicats pòstumament el 1947, mostra una musicalitat suau i segura i un to espiritual i esperançat però no creient. Els temes més abundants són la mort i l’amor.

Forma: sonet de versos alexandrins amb esquema rítmic.

Corrandes de l’exili – Pere Quart

Pere Quart – Joan Oliver (Pere Quart) va néixer a Sabadell, fill d’una família burgesa. Va estudiar dret, però es decanta pel periodisme. Des del 1934 es consagra a la poesia amb el pseudònim Pere Quart. Per les seves vinculacions polítiques s’exilia a França, posteriorment a Buenos Aires, i després a Xile. Sofreix un gran oblit amb el canvi de tendència poètica dels anys 70. Va morir a Barcelona el 1986.

Forma: versos heptasíl·labs. Alterna les de 5 i 4 versos heptasíl·labs de rima regular.