Anàlisi de Poemes Catalans: Guimerà, Salvat-Papasseit, Alcover i més

Anàlisi de Poemes Catalans

Oda a Guynemer: Josep Maria Junoy (1920)

Josep Maria Junoy (1920). Jove aviador francès que va ser abatut amb el seu avió en una acció en el marc de la Primera Guerra Mundial. Amb l’ús de diferents tipus de llenguatge disposats amb la voluntat d’explicar un acte heroic, canta la il·logia, l’heroisme de Guynemer que amb l’ajut de la màquina, que és, de fet, qui és mortalment ferida, però a qui el cor encara li brunzeix i que acompanya a Guynemer cap a la glòria de l’eternitat, al món de les constel·lacions. Aquestes li donaran una altra llum més pròpia i més gran al seu acte de valor. Versos en forma d'estela de l’avió que es va perdent poc a poc.

Tot l’enyord de demà: Joan Salvat-Papasseit (1921)

Joan Salvat-Papasseit (1921). En aquest poema vol fondre dos mons, l’imaginat com a alternativa d’aïllament artístic i personal i el més íntim marcat per la malaltia que el corsecava lentament i que desembocà durament a la mort. Poema caracteritzat per l’ús de versos truncats, sense signes de puntuació. Alguns versos de 10 i 12 síl·labes, però també alguns de truncats perfectament decasíl·labs i alexandrins.

A Mallorca durant la Guerra Civil: Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1938)

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1938). Escrit a Barcelona al setembre de 1937, quan Mallorca estava en mans dels feixistes, es tracta d’una al·legoria en què el paisatge de Mallorca personifica allò perdut. En la primera part fins al vers 8 s’exposen els elements immutables del paisatge mallorquí, el qual acaba afirmant que és avariciós amb la llum d’aquest paisatge que el fa tremolar quan té aquesta llum. A partir del vers 11 els elements configuradors del paisatge de la primera part es transformen, tots aquests símbols es refereixen a la guerra i les seves conseqüències i sobretot es genera una sèrie de problemes d’oposicions de temps, de llum, de permanència i destrucció que fan créixer el record i finalitza amb la unió de Mallorca i el poeta. 8 primers octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima.

La Balanguera: Joan Alcover (1854-1926)

Joan Alcover (1854-1926). És una dona gran que va cosint i descosint la vida de les persones i ho sap tot de tothom. Ho sap tot, sap el passat, present i el futur de Mallorca. Posa l’esperança en el futur i tenint en compte que el temps passa volant, tixeix l’esperança del futur, però també hi ha la realitat de la mort. La Balanguera també s’entendreix amb la pàtria. Finalment diu que el jove és el futur, i que el conjunt de la pàtria i de la gent farà la continuïtat de la llengua, les tradicions, el país. Poema de cinc estrofes de sis versos octosíl·labs amb tornada de 2 versos també de vuit síl·labes.

Cal·ligrama 2: Joan Salvat-Papasseit (1923)

Joan Salvat-Papasseit (1923). La part blava de a baix és el mar, la part negra de a dalt és el vaixell. És un collage, del francès i el català. El text ens mostra el diàleg entre una noia i el poeta, la noia és una francesa infermera, i declarava el seu amor davant del poeta, i ell ens explica que la vol besar i com vol fer-ho. La mètrica les fustes estan en lletres majúscules mentre el que es parlen la noia i el mariner està en minúscula.

Vinyes Verdes Vora del Mar: Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Josep Maria de Sagarra (1894-1961). És el poema més tradicional on recull que el color verd és diferent en les diferents hores del dia i les estacions dels anys triomfa en la pintura del paisatge vora el blau mariner. Les vinyes prenen vida, i poc a poc el paisatge passa a agafar vida, sentiments, esperit del poeta. Mètrica: set cobles de cinc versos heptasíl·labs.

Assaig de Càntic en el Temple: Salvador Espriu

Salvador Espriu. En els primers versos expressa les seves ganes de marxar nord enllà, en el vers 8 els admet que el desig hagués estat convertit en realitat i fa la hipòtesi que li haurien dit si hagués marxat i hagués abandonat la terra, vers 14, proclama que no marxarà mai a fer aquest viatge, ja que “estimo a més amb un/desesperat dolor/aquesta meva pobra/bruta, trista, dissortada pàtria”. Sèrie de vint versos de mètrica irregular i sense rima.

Poema: Joan Brossa (1919-1998)

Joan Brossa (1919-1998). Es basa en el fet d’encaixar la paraula poema amb un tipus de lletra de bones dimensions amb la culata d’una pistola. L’efecte pretès, inicialment només és visual, ara bé, les pistoles disparen bales i fereixen el qui toquen, el poeta voldria que passés una cosa semblant amb aquest poema, o amb tots els poemes. Només té una base gràfica expressada amb dues tècniques diferents: tipografia de lletres i dibuix d’una part de pistola.

Elionor: Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Miquel Martí i Pol (1929-2003). Narra la història d’una noia que entra a treballar a la fàbrica als catorze anys i que seguirà fil per randa tots els passos de moltes noies que l’han precedida, que també seran idèntics en les noies que les substituiran. I així passa amb la seva filla gran que igualment entra a treballar just acabats de complir els catorze anys. Poema de versos polimètrics i sense rima.