Anàlisi de Poemes Avantguardistes: Amor, Ciutat i Simbolisme

Quina grua el meu estel

Aquest poema és molt maco, però moltes vegades no se'n comprèn el sentit global.

• Desig de la primera persona i imitació de l'altre.
• És un tipus de poesia popular, hi ha ritme i el llenguatge s'entén bastant bé.
• Compara la dona amb un ocell. Una dona allà en el cel; tot el poema es basa en aquesta comparació.
• "Grua" fa referència a l'ocell.
• Dona imaginada que és un estel.
• Reflex de l'aigua, de la manera de brillar. Identifica la il·luminació: "de tant com brilla en el cel, sembla una donzella nua".
• L'estel es reflecteix en les roques: "si fa un mirall de l'escull, perleja a l'arena fina".
• Surt el jo poètic, que es troba en una barca fent la migdiada: "i la trena que es deslliga". Trena: corda de l'estel. Joc d'associacions, tot es troba en el cel: la dona imaginària, l'estel i l'ocell.
• Tota l'estona fa referència a la dona.
• Trobem una anàfora: "vianant".
• Tema del mariner, tema principal de la poesia popular.
• L'última estrofa ho relaciona amb l'amor.
• Juga amb el significat d'estel (que brilla).
• Deixar-se anar per les emocions que li provoca.
• Vol enamorar-se per ser la crida de l'amor.
• Parla del foc i aquest amor és com diví.

Deixaré la ciutat

• Vers lliure.
• Trobem pocs signes de puntuació.
• Representa que el jo poètic se'n va a la ciutat.
• Encara vol enamorar-se i per això se'n va.
• Té elements del futurisme com la màquina o la velocitat.
• Deixarà la seva rutina, com els carrers, i al poble viurà més tranquil.
• Critica una mica la modernitat i que tingui ganes de viure una altra vida i ho relaciona amb l'amor.
• Trobem que hi ha versos en futur: "li diré com la copa melangiosa és de vi".
• Carner té tot ordenat, en canvi Papasseit era intuïtiu, no era racional.
• Deixa la modernitat i la ciutat, també deixa d'escriure, vol viure l'experiència amorosa: "i veurà que ara llenço la stilo i no la cullo", o sigui, trenca amb la ciutat.
• Deixa tot el que és propi d'ell.
• Al final del vers s'imagina la boca de la dona.
• L'estructura del poema no és regular i té quatre estrofes, cada estrofa té tres versos cadascuna; és més regular del que sembla.
• Mesura del poema: trobem una cesura dels versos alexandrins (6 + 6): "deixaré la ciutat / que em distreu de l'amor".
• Primera estrofa: 12, 6, 12 / Segona estrofa: 6, 12, 12 (segon vers 10).
• Trobem versos blancs, perquè no hi ha rima, i també hi ha versos lliures per les diferents mesures dels versos.

Cal·ligrama Jaculatòria

• Representa una balança, molta gent creia que no ho era perquè no representa cap imatge visual.
• És de color vermell.
• "Jaculatòria" és una oració. Torna a sortir el tema de la religió, d'una oració. Adopta la forma d'una pregària, però el tema és amorós. Es veu una part de la balança.
• "Et duré sempre al pit", com si l'estampeta la portés al cor, lliga el que està al mig.
• L'amor identificat amb la religió: "sóc pregant, tremolant". Quan una rosa s'obre ens pot fer pensar que l'amor floreix i va relacionat amb la primavera, la passió...
• A l'altre costat de la balança, és més que l'amor i la passió, això està relacionat amb la pèrdua de la virginitat. Les dues parts representen la puresa i l'altre és tot el contrari, l'esclat de l'amor carnal.
• La part de la puresa i la impuresa. Li suplica o li prega a la rosa, que també pot ser que jugui amb el nom de l'enamorada, "Rosa".
• L'amor relacionat amb l'aspecte religiós, poema simbolisme sexual. Puresa i sexualitat. Ella és pura.

Cal·ligrama 2

• Cal·ligrama conegut. Representa un vaixell.
• Personatges: una noia i ell. L'amor com a divinitzat.
• Poema ambientat a Marsella. Les avantguardes fan servir el collage. Cançó popular. Rima assonant de poesia popular. Un amant ha de mantenir el seu amor per l'estimada. Oracions en francès i la cançó en català.
• El poeta s'identifica amb els mariners.
• Mariners (jo poètic): un amant li pot prendre l'estimada.

Rails i més rails

• Poema avantguardista. Literal: que se'n van amb tren.
• Retorn cap a la ciutat. Se'n va ella, però és condicional ("Si anessis lluny...").
• Això, una sortida i ell ara tornés, lliga amb què el llibre ho va escriure quan estava en un sanatori (que es va enamorar d'una dona). Petit viatge i un retorn.
• Món de les màquines i de l'avantguarda (perquè és un poema lliure). Versos de diferents síl·labes, per això és lliure. També tot en minúscula i tots els últims versos en majúscula, retorn a l'avantguarda. Tema: l'enyor de la dona. Si xiula fort (el tren), com si l'enyorés a l'estimada. Tornada cap a la realitat i la vida quotidiana i sembla que tot li recorda a l'estimada. Més màquina, ciutat, que no pas la naturalesa, contraposició amb el poema del principi, "Deixaré la ciutat".

Sobre tot el llibre

Història unitària, hi ha un ordre. Primer se la imagina, després ella arriba i, per últim, el procés que és mestre i ella alumna, també la pèrdua de la virginitat i després del somni d'Orient i, per últim, la fugida amb un poema misteriós amb una esperança o començament.