Anàlisi de la Pobresa i l'Acció Social a l'Edat Mitjana

Analitza la relació entre l'Estructura Social i la Concepció de la Pobresa en el Període Medieval. La pobresa a l’època medieval era una condició humana que no es podia canviar, considerada com una fatalitat. Era l’època del feudalisme on dominava el contracte desigual (els camperols no eren lliures i havien de donar una part de la seva collita). La societat estava constituïda per un sistema estamental (bellatores, oratores i laboratores). Era un període on predominava l’agricultura de subsistència: autoconsum, delmes i rendes, i a més, el comerç era limitat. La societat de l’edat medieval es distribuïa en una piràmide social. En primer lloc, estaven situats la noblesa i el rei, que eren la minoria de la població i els més beneficiats; en segon lloc, la burgesia i els soldats; i en l’últim esglaó, els camperols i artesans. El nivell de civilització material era molt baix, de manera que la vida econòmica es basava en produir per sobreviure. Davant d’aquesta situació, la pobresa va esdevenir un fenomen omnipresent: l’absoluta majoria de la població es trobava molt a prop del llindar de la subsistència. Davant d’aquesta situació de pobresa, van sorgir una sèrie de malalties, altes taxes de mortalitat (especialment infantils), i sobretot, fam i mort. Aquestes desigualtats socials provocaren una resignació profunda dels pobres. Davant d’aquest fet, l’església, per fer front a les desigualtats, va proposar un sistema assistencialista per atendre els pobres a través de la caritat i l’almoina. Aquest sistema servia per humiliar els pobres i els rics, satisfets per l’acció realitzada per la religió cristiana.Quin impacte tenen sobre l’acció social els canvis econòmics en la societat de l’Edat Mitjana? A l’Edat Mitjana, la distribució de l’economia era establerta pel feudalisme, establint un ordre social ple de desigualtats. Es va passar d’una economia d’ús a una d’intercanvi degut a l’inici del capitalisme comercial i el desenvolupament de l’economia, el desenvolupament dels comerciants i artesans que provocà l’ascens de la burgesia i el canvi gradual en la mentalitat econòmica de la criminalització de l’afany de lucre i del treball com a servei, a una mentalitat més productiva. Es desenvolupen una sèrie d’activitats urbanes basades en el sistema de manufactures i comerç. Aquest desenvolupament va provocar un enfortiment de la pobresa i la burgesia urbana, i per tant, l’ascens de les noves ciutats i l’expansió de les antigues. També s’incrementen les vies de comunicació (un món més mòbil): rodamóns, captaires, estrangers... D’altra banda, la classe rural es comença a empobrir a causa de l’emigració de la població cap a les ciutats. Per tant, apareix una nova pobresa urbana. A més, l’economia va provocar un gran impacte social. Les males collites, l’escassetat generalitzada i les guerres provocaren una època de misèria i fam amb un augment massiu de la pobresa. Es van produir importants migracions (la població rural marxa a les ciutats) i una sèrie de conflictes socials. Alhora, apareixen una sèrie d’epidèmies com la Pesta Negra (1348) que provocà la mort d’un terç de la població europea (25 milions de persones). Aquesta epidèmia va tenir un impacte socioeconòmic extraordinari: un agreujament de la pobresa. A més, va disminuir la mà d’obra degut a l’augment puntual dels salaris. També, les obres assistencialistes augmentaren la seva labor amb l’increment de la pobresa: intervenció dels poders públics, finançament de la caritat per herències, augment de la laïcitat de l’estat...Quins factors consideres que expliquen la creixent estigmatització de la pobresa en els segles XVI i XVII? El canvi d’una societat feudal a una societat capitalista va comportar l’estigmatització de la societat. La massa de gent desesperada queia en mendicitat i, a la vegada, en criminalitat. També, la pobresa, el bandolerisme i la rebel·lia social es trobaven cada cop més units. Les elits començaven a tenir por dels pobres, motiu pel qual va desaparèixer tot el caràcter sagrat dels pobres: la classe rural va arribar a un llindar del 70% de pobresa. Per tant, a causa d’aquesta segregació social i cultural es van crear les anomenades “guettos” que eren àrees separades de la zona residencial d’un determinat grup ètic, cultural o religiós, voluntària o involuntàriament, en major o menor reclusió. La riquesa continuava concentrada en les classes altes, la qual cosa provocava conflictes i l’increment de la mendicitat i criminalitat davant la situació desesperada dels pobres. Els proletariats, nom amb el qual es designava al conjunt de treballadors que careixen de propietats i mètodes de producció, depenien cada cop més dels senyors i aquests s’aprofitaven de la seva situació: sous baixos, condicions pèssimes, expropiació de les terres...Per què els poders públics incipients intervenen de manera creixent en les formes d’acció social? Anteriorment, en el món medieval, era enfocada des de l’almoina clerical cap a cada pobre de forma individual, ja que es considerava que la pobresa era una fatalitat individual, i per tant, la base filosòfica era el sentiment respecte al pobre que manava dels valors cristians. Es pot observar que no es parla de la desigualtat social ni de les estructures injustes, ni de la “bondat caritativa” cap a les persones que més ho necessiten. A partir del segle XVI, és quan trobem una intervenció pública pel que fa a la pobresa mitjançant l’acció social. Entre el segle XIV i XVI, amb l’aparició de l’hegemonia i la legislació de la qual es deriva, podem observar que s’abandona el principi caritatiu-protestant i paternalista de l’Església, cedint la intervenció als poders públics. Podem observar com la intervenció política es fa des dels antivalors cap a l’elitisme i l’estigmatització del pobre tal com s’expressa en el comentari del “Socorro de los Sobres” de Joan Lluís Viner, on podem veure com la revolució i l’exclusió del pobre es troba sota uns criteris de meritocràcia des del principi de la laboriositat, la qual falla degut a que el pobre no pot treballar, i per tant, la seva situació no progressa. Malauradament, avui en dia impera l’hegemonia neoliberal. A nivell concret, les formes d’intervenció pública de l’acció social són les següents:

• La centralització i la institucionalització de l’assistència.
• La laïcitat de la institucionalització que provoca una alteració des del principi del pas de l’almoina a la repressió de l’home.
• La funció de l’obligació de treballar anomenat “el treball dignificatiu”.
• La repressió, prohibició i confinament dels captaires i la mendicitat.

Totes aquestes característiques tenen com a funció una dissuasió de la pobresa com a mètode de control social amb la finalitat de sembrar el terror.

Com a conclusió, podríem dir que els poders públics intervenen en l’acció social per poder controlar la pobresa, evitant així una possible revolució social amb mecanismes de terror i repressió.Analitza els components i els efectes de la “Gran Transformació”. La Gran Transformació és el procés històric el qual esdevé de la transició de l’Antic Règim al Règim Liberal. Va aparèixer entre el 1789 i el 1871 i va arribar a les Revolucions Burgeses. Aquest règim liberal està estructurat en cinc característiques: la divisió de poders, la sobirania nacional, el contracte social, la ciutadania i els seus drets, i la declaració de l’home i el ciutadà. Aquestes característiques són fidels a “la cara amable de la moneda”, que és la vigència del règim democràtic. També, aquestes característiques segueixen a la utopia més que a la realitat, ja que la realitat va ocasionar l’arribada del liberalisme econòmic basat en un sistema capitalista davant la democràcia. Davant d’aquesta contradicció, la desigualtat va aconseguir la victòria implícita en el liberalisme econòmic. Els components i els efectes de la Gran Transformació es distribueixen seguint un model polític, social i econòmic. A nivell polític, l’Estat liberal no intervé, i per tant, simbolitza que l’Estat defensa els forts, és a dir, els grups polítics i les empreses. A nivell econòmic, a causa de la revolució industrial es crea un clima de desprotecció i desigualtat cap als treballadors. Finalment, a nivell social, podem observar que la conflictivitat entre els ciutadans augmenta a causa de la desigualtat.Quin paper juga la Revolució Industrial en la configuració d’un nou tipus d’acció social? Durant la Revolució Industrial, l’acció social és molt minoritària per una doble casualitat: la primera és el disseny de l’ordre socioeconòmic, contradictori als valors de l’acció social, i la segona és la falta d’empatia per part de la classe burgesa cap al proletariat, per malícia, desconeixement del món en el qual viuen... La majoria de la burgesia, i en la majoria de casos, per una visió elitista i meritocràtica de les relacions de poder que porta a culpabilitzar els proletariats i a estigmatitzar-los com a principi i de tot refinament exigit per les capes burgeses de la societat. Si detallem més, podem veure com l’acció social del segle XIX es limita a una beneficència molt estigmatitzada de la qual es deriva l’higienisme, que és un corrent que té la voluntat d’ajudar els pobres, començant per la higiene, amb la idea de retornar aquest al camí dels valors burgesos.Quina és la resposta del poder polític i social a l’emergència i desenvolupament del moviment obrer? La primera resposta és no considerar el Moviment Obrer i els seus integrants (agents socials) per negociar les condicions laborals amb el patró, ni els agents polítics per influir en la legislació (sufragi censatari). Els patrons i les autoritats polítiques consideren el Moviment Obrer com una legítima demanda. Davant d’aquesta resposta del poder, els obrers comencen a utilitzar mecanismes de protesta com la manifestació i la vaga, els quals acabaven amb fúria revolucionària. Primera, aturar els desordres, i la segona, l’empadronament o anonimat dels individualistes, crear un clima de por, i a més, continuar amb el sistema de reivindicació i esdevenir successors. Per tant, la resposta del poder públic i social a l’emergència i desenvolupament del Moviment Obrer és: desconsideració, repressió, exemplaritat i terror.Per què entra en crisi el liberalisme? Quins elements explicarien l’aparició i el desenvolupament dels Estats de Benestar? Amb l’aparició de la crisi del liberalisme es van presentar tres alternatives: el feixisme, comunisme i l’estat de benestar. El feixisme va ser una resposta totalitària i opressiva per mantenir el capitalisme. Va desaparèixer a la Segona Guerra Mundial. El comunisme, en canvi, va presentar un model econòmic, anomenat socialisme, encara que no respecta la llibertat ni el sistema democràtic. L’Estat de Benestar és l’alternativa més compatible amb el sistema democràtic a més de l’economia capitalista. La principal idea de l’Estat de Benestar és que els poders públics intervinguin en l’economia per esdevenir com a proveïdor d’un servei públic i universal que tracti de proporcionar una millor qualitat de vida econòmica, ja que els ciutadans no la poden adquirir degut als errors i imperfeccions de l’economia de mercat. Com podem veure, encara que històricament les primeres polítiques públiques de benestar van ser la “Llei Binavia” de pare de la ramificació Alemana, Otto Von Bismarck, que era un militar conservador i autoritari, el qual va establir una sèrie de decrets legislatius amb una finalitat conservadora que consistia en tenir el poble calm i millor. Per tant, l’Estat de Benestar va sorgir de tres mons: el socialista, el catòlic i el liberal. El món socialista amb la seva teoria de la càtedra universitària i del revisionisme de tenir marxistes. Aquest món donarà lloc a la social-democràcia, i conseqüentment, a l’Estat del Benestar Social Demòcrata. El món catòlic, en canvi, amb l’aparició de l’encíclica escrita pel papa “Rerum Novarum” en la qual es critica les desigualtats i l’abús del capitalisme, invitant els fidels a participar en política. A partir d’aquí es crea la Democràcia Cristiana i l’Estat del Benestar Conservador. El món liberal, des del seu propi “revisionisme” i del caràcter humanista i filantròpic, entre d’altres. D’aquí sorgiran els partits centristes social-liberals i l’Estat de Benestar. Un exemple d’aquest model van ser les polítiques keynesianes del “New Deal” de Franklin D. Roosevelt als EUA.