Anàlisi de la Població d'Espanya: Piràmides d'Edat i Transició Demogràfica

La Població d'Espanya

La piràmide d’edat és una representació gràfica de la composició de la població d’un lloc en funció de l’edat i del sexe en un any determinat. A l’eix vertical s'hi representen els grups d’edat en intervals de 5 anys i sempre en ordre creixent. A la base tenim els valors de la població, amb els homes a l’esquerra i les dones a la dreta. Hi ha 3 models principals:

• Expansiva o piràmide jove: Es caracteritza per una base molt ampla degut a una alta natalitat. La població adulta es redueix a mesura que avancem en edat. Hi ha una població jove nombrosa, una mortalitat infantil elevada i una esperança de vida baixa.
• Estable o piràmide adulta: La base es redueix, mentre que els grups d'edat adulta i vella s’amplien. La taxa de natalitat ha disminuït i la mortalitat infantil és menor.
• Contractiva o piràmide envellida (la que representa Espanya): La base és estreta i els grups d’edat adulta s’eixamplen, donant una forma convexa. L'esperança de vida és llarga i la mortalitat infantil és insignificant.

El Desequilibri entre Població i Recursos

Malthus (segle XIX) - Neomaltusians: Economista que afirmava que “La població creix a un ritme superior al dels recursos. Si no es posa límit a la natalitat, s’arribarà a un col·lapse demogràfic”. Proposava el control voluntari de la natalitat com a solució.

Karl Marx: Contrari a les tesis de Malthus, afirmava que la causa de la pobresa i la manca de recursos és el sistema capitalista (recursos mal repartits) – Neomarxistes.

A les conferències internacionals organitzades per l’ONU sobre població i sobrepoblació, s’han formulat diverses preguntes:

• La sobrepoblació és la causa o la conseqüència del desenvolupament?
• L’esgotament dels recursos naturals és un problema relacionat amb el creixement demogràfic?

Gandhi: “El millor anticonceptiu és el desenvolupament”.

Els neomaltusians defensen les polítiques centralistes, mentre que els neomarxistes defensen eradicar la pobresa i les desigualtats.

Model de Transició Demogràfica

Al llarg del temps, la relació entre naixements i defuncions ha anat canviant. L’observació d’aquesta evolució ha portat a crear un model anomenat model de transició demogràfica (4 fases). Aquesta relació es veu reflectida en el model:

• Règim demogràfic (Fase estacionària alta): La natalitat i la mortalitat són molt elevades degut a la fam, pesta, guerra i mortalitat infantil. Fase caracteritzada per moltes fluctuacions. Població estable. Es va viure des de la prehistòria fins a finals del segle XVIII.
• Creixement demogràfic (Baby boom): Elevada natalitat, però hi ha una disminució progressiva de la mortalitat gràcies a millores en la dieta i la higiene. Creixement notable de la població.
• Ajustament demogràfic (Expansió tardana): La natalitat disminueix i s’estabilitza la mortalitat. La població comença a minvar. Exemples: alguns països asiàtics i africans.
• Nou règim demogràfic: La natalitat i la mortalitat són baixes i el creixement és mínim o nul.