Anàlisi de La plaça del Diamant i Mirall trencat

La plaça del Diamant

Narrada en primera persona, conta la història de Natàlia en tres moments històrics:

• La preguerra. La protagonista es casa amb Quimet, home dominant que anul·la la seva personalitat, fet que es manifesta, entre d'altres, en canviar-li el nom pel de Colometa.
• La guerra. La protagonista veu agreujada la seva situació amb la mort del marit al front i les dificultats econòmiques que li impedeixen alimentar els seus fills.
• La postguerra. Natàlia estabilitza la seva vida en casar-se amb Antoni, un adroguer bondadós que li restitueix el nom, i amb ell, la identitat.

L'ús del monòleg interior dóna a la novel·la un caràcter de confessió i de sinceritat, la qual cosa augmenta la versemblança del relat i dels personatges. El llenguatge és col·loquial. També hi són destacables els elements simbòlics del canvi de nom de la protagonista (“Colometa” fa referència als coloms que cria al terrat) o la condició de mutilat de guerra de l'Antoni.

Mirall trencat

L'etapa de vellesa en la seva producció l'inicia, encara a l'exili, amb La meva Cristina i altres contes. En la dècada dels setanta, torna definitivament de l’exili, s’instal·la a Romanyà de la Selva i publica: Mirall trencat, Semblava de seda i altres contes, Quanta, quanta guerra, Viatges i flors i La mort i la primavera.

Mirall trencat suposa la culminació del seu procés narratiu, és una novel·la plena de simbolisme que narra la història d’una família a través de tres generacions representades per tres personatges femenins.

• Teresa Goday és una jove de classe baixa que ascendeix socialment gràcies als seus dos casaments. És la creadora de l’univers mític de la família Valldaura, simbolitzat en la mansió de Sant Gervasi.
• Sofia Valldaura és la filla de Teresa, la gran beneficiària de l’univers mític, qui lluita per posseir-lo i qui, finalment, el destrueix.
• Maria Farriols és la filla natural d’Eladi, marit de Sofia. Representa el món infantil, la tercera generació que no arriba a posseir la casa per estar abocada a la destrucció. Maria i Jaume moren de manera tràgica.

1. El resultat és una estructura fragmentària, una acumulació de capítols d’històries diferents, on el protagonisme dels personatges va canviant.
2. Els personatges femenins són dominadors, dotats de gran força temperamental, cosa que els diferencia de la resta de personatges femenins de les altres obres, més delicats, dominats, submisos i adolorits. Els personatges masculins, per contra, són febles de caràcter, malaltissos, influenciables, desequilibrats i frustrats.
3. El llenguatge té una gran poeticitat, sobretot gràcies a l’estil indirecte lliure.