Anàlisi de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,52 KB
L'estil singular de La plaça del Diamant:
La plaça del Diamant representa una innovació molt important en la narrativa catalana, ja que l'autora hi utilitza un estil singular i original.
La veu narrativa.
La narradora de La plaça del Diamant és la protagonista de la novel·la, la Natàlia (anomenada Colometa pel seu marit), la qual s'adreça a algú per explicar-li detalladament la seva història, les seves angoixes, les seves frustracions... La seva veu és com una confessió meditada i monòtona, impotent i resignada. El seu discurs és fidel a la parla col·loquial i espontània, però farcit de lirisme i sentiment.
El món interior.
Mercè Rodoreda aprofundeix en el caràcter i la psicologia dels personatges, ens relata els fets a través dels seus ulls i de les seves emocions, a partir de la seva subjectivitat.
Els símbols.
En les obres de Mercè Rodoreda és molt freqüent trobar-hi elements simbòlics: la flor representa la vitalitat i la joventut; el jardí, la felicitat de la infantesa; els coloms, la submissió de la dona; les balances, l'equilibri emocional i la seguretat; el mirall, el testimoni silenciós de tot el que passa...
L'ambientació.
Els arguments de les obres de Rodoreda s'esdevenen en llocs concrets de Barcelona i en èpoques precises. Els seus personatges viuen intensament l'ambient de la ciutat, les relacions de la gent dels barris, les festes populars, les inquietuds socials i polítiques de l'època, les il·lusions col·lectives i les penalitats dels fracassos.
Els protagonistes.
Les novel·les de Rodoreda estan protagonitzades preferentment per dones que pateixen els efectes d'una societat masclista que les discrimina en la família, en la societat i en el treball. Davant d'aquesta situació, la seva actitud es mou entre la resignació i la rebel·lia.
Els temes.
En les seves obres, Mercè Rodoreda parla de la felicitat de la infantesa, les il·lusions de la joventut, la desil·lusió en fer-se adult, la marginació de les dones, la despressió emocional, l'ambició econòmica, el pas del temps i la decadència personal o familiar.