Anàlisi de La plaça del Diamant: Gènere, Context i Trajectòria de Rodoreda

1.07 Gènere i Corrent Literari

La novel·la s’inscriu clarament dins la novel·la psicològica, ja que explora els sentiments i pensaments de Natàlia a través del monòleg interior. Combina la percepció del temps físic, reflectit en la natura, i el temps interior, que mostra la maduració i els canvis de la protagonista.

El fragment del capítol XLVI mostra una descripció reflexiva i sensorial de la vida del poble i dels records de Natàlia, amb un llenguatge col·loquial i metafòric. Aquest estil està influït pel behaviorisme americà, on l’objectiu és fer sentir al lector les emocions de la protagonista i provocar reflexió.

2.01 Context Històric i Cultural

L’acció de l’obra transcorre des dels primers anys de la Segona República (1931-32) fins als anys 50, en plena postguerra. Aquesta època està marcada per la pobresa extrema i les dificultats de les classes mitjanes i baixes.

2.02 Trajectòria de l’Autora: Mercè Rodoreda

Rodoreda escriu La plaça del Diamant durant la seva etapa de maduresa, després de l’exili i de la Segona Guerra Mundial. En aquesta fase, domina tècnicament l’estructura i l’estil, i centra les seves obres en heroïnes que recorden el seu passat i la pèrdua de la joventut.

Les seves obres d'aquesta etapa presenten finals oberts, a diferència del seu tercer període, més tancat, i mostren una relació més equilibrada entre homes i dones respecte a la seva etapa anterior.

2.03 Models i Corrents Contemporanis

La novel·la psicològica de Rodoreda es diferencia d’altres models contemporanis, ja que se centra en el món interior i en les experiències personals de la protagonista, més que en la representació objectiva de la realitat històrica o social.

Mentre que Rodoreda mostra la subjectivitat de Natàlia, els altres corrents busquen:

• La reconstrucció del fet històric (novel·la testimonial).
• L’absurd de l’existència (novel·la existencialista).
• La religiositat (novel·la catòlica).
• La crítica social (realisme compromès).

2.04 Evolució del Gènere Narratiu Posterior

A partir dels anys 70, la narrativa catalana entra en crisi amb el realisme històric i es renova amb l’anomenada “novel·la del canvi”, caracteritzada per:

• Textos transgressors.
• Crítica política.
• Llibertat sexual.
• Ruptura dels valors tradicionals.

Als anys 80, la narrativa es diversifica i incorpora gèneres com la novel·la històrica, negra, eròtica i simbòlica, amb un suport institucional i cultural que facilita la seva difusió.

2.05 Autors Posteriors Destacats

Llorenç Villalonga i Maria Aurèlia Capmany destaquen en la narrativa posterior a Rodoreda.

• Villalonga utilitza un realisme mític amb elements de memòria i paisatges mítics.
• Capmany aplica un realisme existencialista, influït per l’existencialisme francès, centrant-se en la situació de la dona i la postguerra.

Rodoreda comparteix amb ells la preocupació per la condició humana, però se centra més en la psicologia de la protagonista i l'ús del monòleg interior.