Anàlisi de La Plaça del Diamant: Evolució de Natàlia

Evolució de Natàlia a La Plaça del Diamant

D’entrada, hem de destacar que la Natàlia és la protagonista principal de l’obra i sobre qui passen la major part de les situacions importants de la novel·la. Per un costat, aquesta jove s'inicia amb un caràcter i una personalitat innocent, bondadosa, potser un punt abúlica. A l'inici de la novel·la, ensopega a la seva vida un personatge que la canviarà radicalment, en Quimet, el seu futur i primer marit. Respecte a en Quimet, és un home peculiar, és possessiu, amb unes idees de submissió cap a la Natàlia molt clares, tant que a partir del moment que forma una relació amb ella passa a dir-se Colometa, perdent així la seva identitat. També, aviat serà mare de dos fills i ha de suportar les rareses d’en Quimet a més de treballar fora de casa, és a dir, moments delicats.

Així doncs, aquest procés es manté fins que la mateixa Colometa dona el primer signe de revelació i arremet contra els coloms que el seu marit cria a casa i que li fan la vida molt més difícil. Quan mor el Quimet durant la Guerra Civil, la Colometa perd totalment la seva identitat, se sent totalment perduda sense el seu marit, i no sap com sortir endavant amb la nova situació familiar.

D’una banda, inicia una nova relació amb l’adroguer, l'Antoni, a qui havia intentat comprar el salfumant per cometre el suïcidi col·lectiu que tenia pensat, però, que per sort, no va tirar endavant. I, d'altra banda, aquesta nova relació la reconforta de manera que la tornen a prendre per Natàlia i desenvolupa una maduresa mental molt forta.

En definitiva, la Natàlia-Colometa, essent una noia innocent i normal al principi de l’obra, passa a través d’un procés de submissió i angoixa per part del seu cònjuge. Tot i això, pot sortir d’aquest bucle gràcies a la mort d’aquest i refer la seva vida, tornant així a l’estat inicial amb una major força i voluntat mental.

Quimet i Antoni: Dues Visions Oposades

A La plaça del Diamant, els dos marits de Natàlia, Quimet i Antoni, representen dues visions oposades de la vida, l'amor i la masculinitat. Quimet és un home tradicional i autoritari que espera que Natàlia compleixi amb els rols de dona establerts per la societat, sense tenir en compte les seves pròpies aspiracions i sentiments. En contrast, Antoni és un home sensible i sensat que valorarà i respectarà les inquietuds de Natàlia, permetent-li una major llibertat i autonomia. Mentre Quimet representa la conformitat amb les normes socials establertes i l'opressió dels rols de gènere, Antoni representa una nova manera de concebre les relacions basades en el respecte mutu i la comprensió. A través d'aquesta dualitat, l'autora, Mercè Rodoreda, exposa les tensions entre la tradició i la modernitat, el patriarcat i la igualtat de gènere, oferint una reflexió profundament enriquidora sobre la complexitat de les relacions humanes i les dinàmiques de poder en la societat.

Julieta i Natàlia: Dues Formes de Resistència

A La plaça del Diamant, Julieta i Natàlia, tot i ser amigues, representen dues dones amb perspectives de vida i personalitats radicalment diferents. Julieta és una dona enèrgica, independent i rebel, que desafia les convencions socials i cerca la seva pròpia identitat fora dels rols de gènere tradicionals. És una figura vital i amb una força interior destacable, que lluita per la seva llibertat i independència, fins i tot quan les circumstàncies són adverses.

D'altra banda, Natàlia és una dona més passiva, submissa i conformista, que s'adapta als rols de dona imposats per la societat i pels homes de la seva vida. És menys decidida i més influenciable, acceptant les limitacions i sacrificis que se li imposen sense qüestionar-los.

La relació entre Julieta i Natàlia destaca les diverses formes de resistència i adaptació davant les pressions socials i les expectatives de gènere. Mentre Julieta representa la lluita per la llibertat i la autenticitat, Natàlia simbolitza la resignació i la submissió als rols assignats. A través d'aquest contrast, l'autora, Mercè Rodoreda, explora les tensions entre la conformitat i la rebel·lia en la societat de postguerra de Barcelona.

Estructura Narrativa de La Plaça del Diamant

La Plaça del Diamant segueix una estructura aristotèlica lineal, és a dir, té una introducció, un desenvolupament i un desenllaç, però revela una complexitat interna a través de l'evolució del personatge principal, Natàlia, també coneguda com a Colometa. L'obra es divideix en tres parts:

• Primera part: Introdueix la submissió de Natàlia a les demandes del seu marit, Quimet, simbolitzant una pèrdua gradual d'identitat. Es destaquen els "maldecaps petits" i la tensió social present, especialment amb Quimet implicat en nombroses manifestacions.
• Segona part: Recull els fets més importants i que fan evolucionar la Colometa, narra els esdeveniments crucials durant la guerra civil, incloent-hi la mort de Quimet, que deixa Natàlia perduda i considerant el suïcidi.
• Tercera part: Finalment, en el desenllaç, Natàlia busca recuperar la seva identitat i trobar la felicitat amb Antoni, deixant enrere el seu passat. Aquesta nova etapa li porta pau i felicitat, mentre veu com els seus fills es desenvolupen i viuen les seves pròpies vides.