Anàlisi de "La plaça del Diamant": Context històric, estil i autors

Context històric i cultural de l'obra

La història de l'obra se situa uns pocs anys abans de la proclamació de la República (1931) fins al 1950, quan s'acaba la immediata i més dura Postguerra. El marc és un lloc com Barcelona, on hi va haver molta repressió per les llengües i una gran pobresa. A més, en la novel·la es pot veure com es reflexa el realisme social de l'època i les tensions en la societat dins d'una dictadura, sent la llengua catalana una part important en els protagonistes de l'obra.

Trajectòria de l'autora i característiques de l'etapa

Rodoreda escriu La plaça del Diamant durant el seu exili, i la publica el 1962. L’obra se situa en la seua segona etapa, la de maduresa, caracteritzada per un to pessimista i trist que reflecteix el context històric viscut. Utilitza la novel·la psicològica com a estil, explorant les emocions i traumes de les protagonistes femenines, que recorden un passat dolorós sense joventut. En la seua etapa posterior, Rodoreda utilitzarà personatges envellits, reflectint la vellesa i el pas del temps.

Característiques del gènere narratiu en el context d'escriptura

En el context d'escriptura de l'obra, el gènere narratiu presenta diverses tendències:

• Novel·la testimonial: Narra experiències de guerra i exili (ex. Llorca).
• Novel·la existencialista: Reflexiona sobre l'existència humana (ex. Capmany, Pedrolo).
• Novel·la catòlica: Aborda temes religiosos (ex. Bonet).
• Novel·la psicològica: Explora el món interior dels personatges (ex. Rodoreda, Villalonga).
• Realismo vuitcentista: Descriu el medi rural (ex. Enric Valor).
• Realismo compromès: Denúncia injustícies socials (ex. Porcel).
• Fantasia en la realitat: Aporta elements onírics (ex. Calders).
• Novel·la policiaca: Centrada en la investigació criminal (ex. Pedrolo).

Autors destacats en el context de l'obra

En el context de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, altres autors destacats de la postguerra inclouen:

• Pere Calders, amb Cròniques de la veritat oculta.
• Enric Valor, amb Les rondalles valencianes.
• Carmelina Sánchez-Cutillas, amb Matèria de Bretanya, abordant l’exili.
• Teresa Pàmies, amb Testament a Praga, també sobre l’exili.
• Montserrat Roig, amb Els catalans als camps nazis, criticant el model franquista.
• Isabel-Clara Simó, amb Júlia, també crítica amb el franquisme.
• Maria Barbal, amb Pedra de tartera, retratant la vida rural durant la Guerra Civil.

Models i corrents del gènere narratiu en el context

Dins del gènere narratiu i en el context de l'obra, trobem models com la novel·la testimonial, la psicològica i la realitat d'un somni. Les diferències principals són:

• Novel·la testimonial: Reflecteix experiències pròpies dels ciutadans, com la postguerra i les dures situacions viscudes.
• Novel·la psicològica (com La plaça del Diamant): Aprofundeix en els sentiments i conflictes interns dels personatges, com Natàlia.
• Realitat del somni: Destaca la quotidianitat del dia a dia amb un toc fantàstic.

Evolució del gènere narratiu posteriorment al context

A partir dels anys 70, el gènere narratiu experimenta un gran canvi. Una nova generació d'escriptors, com Terenci Moix, utilitza temàtiques modernes i tècniques innovadores, passant de la poesia a la narrativa. En els anys 80, sorgeixen reivindicacions d'autors marginats, com Manuel de Pedrolo, i apareixen noves obres amb ambientacions rurals. Al País Valencià, destaca Ferran Torrent.

Autors destacats posteriorment al context d'escriptura

Posteriorment al context d'escriptura de l'obra, destaquen autors com:

• Maria Aurèlia Campany: Va escriure en diversos gèneres, amb temes relacionats amb el paper de la dona, destacant tant en novel·les com en assajos.
• Enric Valor: Novel·lista valencià conegut per la seva obra L'ambició d'Aleix, on reflecteix temes del món rural.
• Manuel de Pedrolo: Figura clau amb una obra prolífica i diversa.
• Pere Calders: Mestre de la narrativa curta i fantàstica.