Anàlisi de La Plaça del Diamant: Context, Gènere i Trajectòria de Rodoreda

Context i Trajectòria de La Plaça del Diamant

Context històric i cultural de l'escriptura

La Plaça del Diamant va ser escrita al voltant de 1960 i publicada el 1962. Per tant, podem situar la novel·la en els anys de la postguerra. Hi havia restriccions i prohibicions imposades pel Règim, però s'iniciava una normalització de la vida pública, tot i que molts escriptors estaven a l'exili, com és el cas de Mercè Rodoreda. Es van crear premis com el Sant Jordi (1960), al qual Mercè Rodoreda va presentar la seva novel·la. A més, es van crear editorials com Edicions 62.

L'obra en la trajectòria de Mercè Rodoreda

Podem dividir la producció literària de Mercè Rodoreda en tres etapes:

• Primera etapa: Anomenada època d'aprenentatge o joventut. Destaquem Aloma (1937), considerada per la crítica literària com la novel·la precursora de La Plaça del Diamant.
• Segona etapa: Obres de maduresa, a la qual pertany La Plaça del Diamant. Es tracta d'obres publicades després de vint anys de silenci a l'exili. Es va convertir en la novel·la inaugural del gènere de la «novel·la psicològica». Més tard, va publicar El carrer de les Camèlies (1966), que continua amb les tècniques narratives emprades a La Plaça del Diamant.
• Tercera etapa: Al voltant dels anys setanta i vuitanta va publicar altres obres com Mirall trencat (1974), que també van ser escrites al voltant dels anys 60.

El Gènere Narratiu Català de Postguerra

Característiques generals del gènere narratiu

Les característiques generals del gènere narratiu en aquest context són:

• S'elimina l'argument tradicional.
• Es modifica el concepte de protagonista, incorporant el personatge de l'antiheroi.
• Es trenca el temps narratiu, és a dir, les narracions deixen de ser lineals.
• Apareixen nous tipus de narradors com l'equiscient (qui sap el mateix que el personatge) o l'infrascient o observador (qui sap només el que veu).
• S'apliquen tècniques narratives com l'ús de l'estil indirecte lliure i del monòleg interior.

Altres autors destacats del gènere

Dins del gènere de la novel·la de postguerra, a més de Mercè Rodoreda, destaquen Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs i Llorenç Villalonga.

• Pere Calders: La seva producció es caracteritza per prendre com a base la realitat i incorporar el somni, la imaginació i la fantasia mitjançant els recursos de la ironia i la paròdia, com a Ronda naval sota la boira (1966).
• Manuel de Pedrolo: Representant de la novel·la de gènere, com per exemple Mecanoscrit del segon origen (1974).
• Josep Maria Espinàs: Inicia el neorealisme amb Combat de nit.

El paper de Rodoreda entre les escriptores

La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda es classifica dins del gènere de la novel·la psicològica de postguerra. Està escrita amb focalització interna fixa i monòleg interior, és a dir, escrita en primera persona amb predomini del monòleg interior autobiogràfic. Reflecteix el trauma de la guerra i la postguerra amb una visió simbòlica (com el colom o l'embut) i una forta càrrega emocional.

Les altres escriptores de la postguerra tenen un altre estil o es dediquen a altres gèneres. Tot i això, Beatriu Civera i Maria Beneyto, novel·listes destacades, tenen en comú amb Rodoreda que les protagonistes de les seves principals obres són dones. Altres exemples són:

• Maria Aurèlia Capmany: Destaca més en teatre que en narrativa.
• Clementina Arderiu i Maria Ibars: Poetessa i narradora d'ambients rurals.
• Carmelina Sánchez-Cutillas: Inicialment poetessa, després narradora.

Models i corrents estètics en el context

Dins del gènere narratiu trobem diferents corrents estètics:

• Narrativa psicològica: Modalitat a la qual pertany La Plaça del Diamant. Es basa en l'exploració de la psicologia de Natàlia.
• Novel·la testimonial: També té trets d'aquesta modalitat, perquè conta les vivències dels personatges i com els afecten.
• Narrativa catòlica: Comparteix trets amb aquesta, especialment en la reflexió des d'un punt de vista moral del suïcidi.
• Narrativa de la realitat i el somni: Un element fonamental de la narració són els somnis, fet que comparteix amb aquest corrent.

Evolució Posterior del Gènere Narratiu

Evolució del gènere narratiu post-Rodoreda

L'arribada de la democràcia va portar un canvi molt significatiu. Podem distingir dues etapes:

1. Primera etapa: Correspon als últims anys de la dictadura i la transició democràtica. Destaca el corrent estètic denominat textualisme. Es tracta d'una novel·la experimental que es caracteritza per donar més importància a l'acte narratiu (metanovel·la).
2. Segona etapa: Està condicionada per la incorporació de la nostra societat a la postmodernitat. Conviuen una diversitat de propostes estètiques, com per exemple la novel·la històrica, que sorgeix per la necessitat de reescriure la història després del Franquisme.

Autors i autores posteriors destacats

Amb posterioritat a Mercè Rodoreda, destaquen autors com Jesús Moncada, Carme Riera i Montserrat Roig.

• Jesús Moncada: Tracta la memòria amb ironia i reflexió, com a Històries de la mà esquerra o Estremida memòria, diferent de l'enfocament íntim i simbòlic de Rodoreda.
• Carme Riera: Comparteix amb Rodoreda la introspecció i la recerca d'identitat, però també explora la sàtira i la novel·la històrica, com a Dins el darrer blau.
• Montserrat Roig: Amb Ramona, adéu o El temps de les cireres, ofereix una visió generacional femenina en contextos històrics, mantenint una línia crítica i feminista.

La presència d'autores: postguerra i actualitat

En el context de La Plaça del Diamant, la presència d'autores no era destacada, tot i l'excepcionalitat de Rodoreda. Posteriorment, destaquen veus com Montserrat Roig, Carme Riera i Maria-Mercè Marçal, que aborden temes com la memòria, la identitat i el feminisme. Paral·lelament, autors com Moncada o Pedrolo també aporten visions singulars, però és amb aquestes autores que s'amplia la representació femenina en la literatura catalana contemporània.