Anàlisi de La Plaça del Diamant i Aigües Encantades: Personatges i Temes Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,53 KB
Anàlisi de "La Plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda
Diferències de caràcter entre Quimet i Antoni
Quimet és una persona dominant i gelosa, que es comporta de manera egoista i no té en compte els problemes de la Natàlia. En canvi, Antoni és comprensiu i benèvol, vetllant pel benestar de la seva dona i dels fills que la Natàlia havia tingut amb en Quimet.
La relació de Natàlia amb els coloms
En un primer moment, la Natàlia no té mala relació amb els coloms, ja que va tenir cura del primer que va arribar ferit. Però el colomar que en Quimet construeix per omplir-lo de coloms, i que ella ha de netejar, representa l'empresonament en què viu arran de la submissió al seu marit i a les seves dèries.
El paper providencial d'Antoni, l'adroguer
Antoni, l'adroguer, esdevé providencial per a la Natàlia. En primer lloc, li dona feina quan ella, desesperada per la manca de diners, vol matar els seus fills i suïcidar-se. Després s'hi casa, oferint-li estabilitat econòmica i afecte. A més de tractar-la amb respecte i estimar els fills de la Natàlia, l'ajuda, entre altres coses, a recuperar el seu nom.
Per què Natàlia es vol desfer dels coloms?
Els coloms van envaint el terrat on s'han instal·lat i, de casa seva, ella els neteja i els cuida, però està cansada que li embrutin la llar. Per això, fa malbé els ous i ataca les cries dels coloms.
El significat del salfumant
La Natàlia es troba sense recursos per la mort d'en Quimet, un cop acabada la guerra. No té feina i ella i els seus fills passen molta gana. Després de dies sense menjar, surt a comprar salfumant perquè té la intenció de matar els seus dos fills i, alhora, suïcidar-se.
El simbolisme de l'embut
La forma de l'embut simbolitza l'existència de la protagonista, cada vegada més angoixada i difícil. Alhora, l'embut és l'instrument amb què la Natàlia vol matar els seus fills, on abocaria el salfumant.
Anàlisi d'"Aigües Encantades" de Joan Puig i Ferreter
Comentari de la frase: "L'àliga deixa el galliner, per sempre…"
La Cecília és una persona idealista que vol canviar el món. Al començament de l'obra diu a en Vergés que se sent com una àliga tancada en un galliner. Quan, al final, decideix anar-se'n del poble amb el Foraster, tot abandonant els seus pares, se sent alliberada per haver sortit d'aquell ambient rural tan opressiu i tradicional.
Per què Pere Amat no accepta les idees de Cecília?
Pere Amat, el pare de la Cecília, és un terratinent amb la mentalitat immobilista de les societats rurals de l'època. No accepta les idees modernes i de base científica de la Cecília perquè no les entén, ja que les considera un atemptat contra la seva ideologia conservadora i tradicional, regida pels principis de l'autoritat i de la religió.
El contrast entre Cecília i Vergés
La Cecília estudia a la ciutat per ser mestra i és un personatge idealista que vol modernitzar la societat on viu. Comparteix algunes de les seves idees amb en Vergés, però, a diferència del mestre, ella es rebel·la i fuig, mentre que ell, més acomodatici, no trenca amb la tradició i roman al poble.
Qui és i quin paper fa en Vergés?
En Vergés és el mestre del poble. Està enamorat de la Cecília, malgrat que ideològicament són diferents. Vol educar el poble i fer-lo sortir de les supersticions. Defensa el Foraster, però no ho fa fins a les últimes conseqüències. És, en definitiva, un personatge conformista que accepta fins i tot algunes mostres de la religiositat popular.
Qui és i quin paper fa la Juliana?
La Juliana és la mare de la Cecília. Comparteix les idees tradicionals del marit, però no és tan intransigent ni violenta com ell. És molt religiosa i creu irreflexivament en la religió i en les supersticions populars. Té mala consciència perquè creu que, deixant-la anar a la ciutat a estudiar, no ha educat bé la seva filla.
Diferències entre Cecília i la seva mare
La Cecília és una persona que estudia, idealista i que vol canviar el món tradicional on viu. S'enfronta constantment als seus pares i, en relació amb la seva mare, li retreu que accepti el paper d'esposa submisa. La mare, que comparteix les mateixes idees que el marit, és molt religiosa i creu que no ha educat correctament la seva filla.