Anàlisi de la piràmide de població d'Espanya 2018-2033

Anàlisi de la piràmide de població d'Espanya 2018-2033

- Emigrant: Persona que es desplaça des del seu lloc de naixement o residència cap a un altre indret per un espai més o menys llarg de temps.

- Immigrant: Persona que prové d’un altre indret per un període més o menys llarg de temps en un nou lloc de residència.

- Moviment pendular: Desplaçament diari d’una persona entre el seu lloc de residència i el seu lloc de treball piràmides de població 2019-2033

Descriviu la informació representada en el gràfic.

Es tracta d’una piràmide de la població d’Espanya, en els anys 2018 (en taronja) i una projecció de l’any 2033 (en verd), on està representada l’estructura de la població per grups d’edat i sexe. A l’eix horitzontal s’indica el nombre d’homes i dones, mentre que a l’eix vertical, estan distribuïdes les edats en intervals de quatre anys. A la dreta es representa els valors corresponents a les dones i a l’esquerra corresponent a els homes. Pel que fa a la distribució per edats, la piràmide del 2018, presenta una piràmide regressiva i encara més al 2033, fet que indica que la natalitat va disminuint amb el pas dels anys, en canvi creixerà clarament la població més vella, hi haurà una tendència marcada d’envelliment en la població. S’observa que els grups d’edat predominants a l’any 2018 són entre els 35 i 55 anys mentre que en el 2033 entre els 50 i 70 anys, és a dir, cada cop hi haurà més gent gran. Pel que fa a la distribució per sexes, la piràmide mostra, en la base, que a l’any 2018 van néixer nens i nenes per igual, però en canvi en la franja dels més grans es projecta que a l’any 2033 morin més homes que dones, és a dir, es dóna un major nivell de feminització, es tendeix a que les dones visquin fins a la franja dels 80 fins els 99 anys aproximadament. L’esperança de vida continua sent més gran i fins i tot s’ampliarà en les dones.

INDEX DE MASCULINITAT: Quantitat d’homes per cada 100 dones.

TAXA DE DESPENDÈNCIA:  Relació entre la població adulta d’un territori i la constituïda per les persones grans i els joves. S’expressa en tants per cent. Una taxa de dependència alta indica que la productivitat és baixa perquè la major part de la població no treballa. diferències que observem a la piràmide respecte a la proporció entre la població masculina i la femenina en els grups d’edat següents: a) De 0 a 4 anys. En general baixa. No hi ha un nombre destacable de diferència entre nens i nens.Aquesta diferència pot ser causada perquè hi ha una baixa taxa de natalitat, provocada pel retard de la maternitat, que fa que el nombre de fills per parella sigui reduït i perquè hi ha una baixa taxa de fecunditat (1,32 fills per dona), que s’allunya de la mitjana necessària per mantenir estable la població. Tot això indica el creixement vegetatiu negatiu d’Espanya.b)Més de 65 anys. La diferència és provocada perquè Espanya té una tendència d’envelliment, és a dir, hi ha més persones de la tercera edat, i això cada vegada va més en augment, com es mostra en la projecció de 2033.Unes de les franges que més augmenten són a partir del 65any, és a dir les edats en què la major part de la població ja no treballa. De fet totes les franges més grans de 50 augmentaran, mentre que disminuirà el tram de 30 a 49 anys. Natalitat, fecunditat i mortalitat. Té una baixa natalitat, provocada pel retard de la maternitat (el primer fill és té, de mitjana, al 32 anys) i que fa que el nombre de fills per parella sigui reduït.També té una baixa fecunditat, que actualment se situa en 1,32 fills per dona, una de les més baixes de la Unió Europea, i lluny de la mitjana necessària per mantenir estable la població, aquest comportament es veu influït per aspectes econòmics socials i els valors. Les taxes de mortalitat, són les més altes a causa de l’envelliment de la població, més de la meitat de les províncies espanyoles tenen un creixement vegetatiu negatiu.  Efectes demogràfics i socioeconòmics dels fluxos d’immigrants que han arribat en els darrers anys. L’efecte més important de la immigració en Espanya, és l’augment de la població degut a l’arribada massiva d’immigrants. A més la major taxa de  natalitat de la poblacióés la principal causa del repunt de la fecunditat. D’altra banda com que la major part de la població immigrant sol tenir entre 25 i 35 anys, el creixement és major en aquest grup d’edats i en conseqüència, es rejoveneix la població espanyola.   La població immigrant, a causa de la crisi econòmica i immobiliària espanyola, s’ha produït un retorn als països d’origen, així s’ha invertit la situació. En els últims anys hem tingut més emigrants que immigrants i hem tornat al flux negatiu migratori. D’altra banda es va incrementar notablement l’emigració espanyola a l’estranger, aquestes solien ser persones amb bona qualificació professional que no trobaven feina o que tenien uns sous molt baixos.Les conseqüències socioeconòmiques són augment del consum , la baixada de salaris , ja que reben mà d’obra relativament barata, jove, disposada a consumir..

Conseqüències socioeconòmiques de la tendència a l’envelliment actual de la població d’Espanya.L’envelliment de la població espanyola té diverses conseqüències, afecta a la productivitat, les inversions, el consum, el mercat de treball, les pensions, l’estalvi i, fins i tot, les estratègies comercials i immobiliàries.També influeix en la composició familiar i la demanda de serveis d’atenció a les persones de la tercera edat (residències de gent gran, rehabilitació...etc.). En les societats democràtiques com a Espanya, modifica el comportament electoral dels votants, ja que les persones grans representen un sector social amb unes necessitats i unes demandes socials específiques. -Dinàmica demogràfica: Indica com varia la població d’un territori al llarg d’un temps- Polígon industrial: Zona planificada urbanísticament perquè s’instal·lin empreses dedicades a activitats industrials.Permet a les empreses compartir serveis.
Tenen bona accessibilitat a les xarxes de transport i comunicacionEx: Zona Franca.

- Parc tecnològic: Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i desenvolupament tecnològic (I+D).Participen empreses privades, universitats i administracions públiques.Utilitzen tecnologia capdavanteraEs dediquen a diverses activitatsEx: Viladecans, Cerdanyola. - Xarxa urbana: Conjunt de ciutats i nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves funcions, s’articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses interaccions. Són, per tant, sistemes dinàmics.- Sistema urbà: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d’un determinat territori que formen una xarxa urbana més o menys complexa, amb nuclis i sectors especialitats i interrelacionats que desenvolupen funcions de caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar de manera unitàriament.- Regió urbana:  Territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans, amb una elevada densitat mitjana de població, amb una gran concentració d’infraestructures viàries i productives i amb importants fluxos i intercanvis entre els diversos nuclis. Planol de la ciutat de avila En aquest plànol es pot distingir clarament entre el centre històric(plànol irregular), format per un conjunt de carrers estrets i irregulars, envoltats per una muralla( d’origen romà o medieval que separava la ciutat de l’àmbit rural) La nova ciutat que ha crescut en forma d’eixample, és a dir, en una quadrícula( plànol ortogonal), amb carrers més amples i importants zones verdes.

Segregació espacial: distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques, socials, culturals o religiosa.Perifèria: Zona immediata a l'exterior de l’ espai de la ciutat. S’hi pot trobar zones residencials ( barris suburbials o ciutats jardí) i zones industrials ( polígons industrials)    Trets morfològics propis de les ciutats preindustrials.La ciutat preindustrial, moltes vegades d'origen romà o medieval, es caracteritza per un plànol irregular, amb carrers estrets i tortuosos, sense planificació, al voltant de grans edificis com esglésies i palaus. A vegades estava envoltada per muralles. Objectius que persegueix la remodelació dels nuclis antics de les ciutats.Revertir els processos de degradació i gentrificació que han sofert els nuclis antics de moltes ciutats, amb edificis i habitatges vells i amb unes condicions dolentes d'habitabilitat que han estat progressivament ocupats per població immigrant i de baix nivell econòmic, i fenòmens de marginació social.Morfologia de la trama ortogonal.És el pla de creixement de les ciutats industrials que s'inicia a mitjan segle XIX i continua en el XX, que es distingeix per un traçat geomètric i perpendicular dels carrers, amples i regulars, fet que facilitava la parcel·lació  Conseqüències de l’existència d’aquests dos tipus de trama urbana en la mobilitat. Els carrers estrets i irregulars dels nuclis antics dificulten el trànsit de vehicles, i molts d'ells s'han convertit en carrers de vianants. En canvi, la geometria i l’amplada dels carrers de la ciutat moderna faciliten la circulació de tot tipus de vehicles.Renda familiar disponible I preu dels pisos als districtes de Barcelona 2013-expliqueu com es concreten la funció residencial i la segregació espacial de la població a Barcelona en els tipus de districte següents:

-Districte antic:Es correspon amb Ciutat Vella. Aquests tipus de barris quan no han estat rehabilitats,esdevenen barris residencials degradats, amb poques comoditats i serveis, i el preu delsòl i l’habitatge és baix. El deteriorament d'edificis i carrers impedeix que els preus delshabitatges siguin alts. Aquesta tendència a la degradació es pot canviar si els poders públics prenen mesures per rehabilitar els barris més vells, llavors es produeix el procés de gentrificació o el·litització pel qual pugen els preus de l’habitatge i les classes més baixes són expulsades d’aquests barris.

-Districte benestant:Fan referència als districtes o barris amb major renda disponible (LesCorts, Sarrià-Sant Gervasi...) amb sectors de “ciutat jardí” de baixa densitat d’edificació. També poden fer referència al model d'eixample edificat durant els segles XIX i XX i que encara avui són zones residencials de prestigi. Però aquests barris i les noves classes benestants s'estimen més viure a nous barris exclusius.

-Districte de classes treballadores Corresponen als barris amb renda més baixa més allunyats del centre (Nou Barris,Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sants-Montjuic...) que tenen uns nivells més baixos derenda i on el preu de venda mitjà dels habitatges també és més baix.Es poden relacionar amb el model de zones suburbials. Aquestes zones

és freqüent que tinguin sectors que estan edificats sense gaire planificació urbanística,

la qual cosa implica una manca de serveis bàsics per a la població.

Són  barris de blocs de pisos o polígons d’habitatges (Ciutat funcionalista o racionalista) que sovint fan la funció de “ciutat dormitori” ja que la seva funció principal és allotjar la gent, més que no pas donar serveis, que cal anar a

buscar a altres llocs. Aquests barris de zones perifèriques més pobres acostuma a haver-hi barris obrers, atès que els preus del sòl solen ser més baixos per la degradació dels habitatges i els serveis i i la xarxa de transports sovint és deficitària fet que dificulta la integració social i cultural amb la resta de la ciutat.Gentrificacióà és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'unbarriantigament declasse baixaque acaba sent de classe mitjana-alta. Elsedificishi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris.

 Les zones amb més problemes de gentrificació a Barcelona són el Born, el Raval Nord, Poblenou,( Ciutat vella)  Sant Antoni( Eixample)  la Barceloneta … però de fet es podria dir que tota la ciutat està gentrificada o en perill d’estar-hi. A tot arreu hi ha pressió de gent amb un poder adquisitiu més alt del que tenen els actuals residents, que provoca una pujada de preus que expulsa els veïns. El perill ara és que aquesta gentrificació afecti bona part de l’àrea metropolitana ( L’Hospitalet…) un grup de turistes… tipus de trama: trama irregular centre antic de les ciutats d’origen historic i dificultats per la movilitat amb vehicles a causa dels carrers estrets i el traçat irregular—ortogonal o regular,eixamples urbans,origen recent.Bones condicions per a la mobilitat al tractar-se de carrers amples, rectilinis,dissenyats per permetre el transit de vehicles representacio esquematica de la illa de calorQuines són les causes de que les temperatures siguin més altes al centre de la ciutat?Les temperatures són més altes al centre de la ciutat per l’efecte de l’illa de calor urbana el qual està provocat per la retenció més gran d’energia que efectuen alguns dels materials emprats en la construcció dels edificis i l’asfalt del paviment. També hi contribueix l’energia alliberada pels motors dels automòbils i la indústria, així com el fet d’existir poques zones verdes i arbrades a l’interior de moltes ciutatsEl fenomen de l'illa de calor urbana és una conseqüència directa del canvi climàtic global o es deu a altres tipus de causes?

L’illa de calor urbana no es deu al canvi climàtic global, encara que el canvi climàtic l’afecta en la mateixa mesura que a la resta d’ambients del planeta, sinó que té unes causes internes de la ciutat indicadors socials en els districtes de Barcelona 2008

Observeu el gràfic i determineu quin dels tres districtes representats (A, B o C) correspon a un barri benestant (Sarrià - Sant Gervasi), quin a un barri de treballadors (Nou Barris) i quin a un centre històric degradat (Ciutat Vella)

-El districte benestant és el districte B. Ho mostra clarament l’elevat nivell de renda i de preu de l’habitatge, així com l’escassa presència d’immigració estrangera, en general d’escàs poder adquisitiu. -El districte corresponent a un barri de població treballadora és el districte C, com ho mostren els valors menors de nivell de renda i preu de l’habitatge, així com un valor mitjà de població estrangera.   -El districte corresponent a un centre històric degradat és l’A, amb un fenomen característic dels cascos antics com és l’elevada presència de població immigrada –que es reflecteix en un reduït nivell de renda- però al mateix temps un  preu de l’habitatge mitjà-alt que mostra la demanda creixent per part de persones d’alt poder adquisitiu Expliqueu els diferents tipus de segregació espacial de la població que sovint es produeixen a les ciutats i indiqueu-ne les causesExpliqueu els tipus de segregació espacial de la població que es donen a les ciutats: -les comunitats tancades, zones residencials exclusives separades per tanques i vigilades per guardes de seguretat. El cost de viure-hi és molt alt i només està a la disposició d’una minoria amb rendes molt altes. -En els barris vells de les ciutats s’acostuma a donar un procés de gentrificació que consisteix en la substitució progressiva dels habitants amb un escàs poder adquisitiu per altres de nivell de renda mitjana-alta, al temps que es produeix una rehabilitació també progressiva dels edificis i carrers.-els barris dels extraradis, amb habitatges d’autoconstrucció i/o polígons residencials sovint es converteixen en guetos de població amb baix poder adquisitiu i amb un percentatge molt alt d’immigrants.segregació espacial de la població: distribució de la població en zones diferents segons les característiques econòmiques, socials, culturals o d’altres tipus.  rehabilitació urbana: arranjament d’un barri ja existent per tal de millorar les condicions de vida dels seus habitants, mantenint les característiques i funcions inicials de la urbanització dispersa a la ciutat de baixa densitat qualificació del sòl: assignació d'un ús concret (residencial, industrial, agrícola, etc.) a una peça de terreny a través d'un pla territorial o urbanísticedificabilitat: volum de construcció que permet el pla urbanístic d'una ciutat, o quantitat de cases o pisos que es poden construir en un solarCompareu la morfologia de les ciutats compactes amb la de les ciutats de baixa densitat d’acord amb l’esquema següent- El consum de sòl. - La mobilitat de la població- A les ciutats compactes la densitat de població és força alta, i el teixit urbà dens, on les construccions deixen poc espai entre si. Predominen els habitatges plurifamiliars (blocs de pisos), i els edificis guanyen alçada per compensar l’escassetat de sòl. S’hi dóna una gran intensitat d’activitats. En canvi, a les ciutats de baixa densitat, el teixit urbà és poc dens (model urbà de «ciutat jardí»), i es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació. Hi ha una segregació d’usos i una elevada ocupació del territori. Hi ha una presència destacada d’espais verds privats i, en menys grau, públics. Acostuma a ser un tipus d’espai socialment homogeni. - A la ciutat compacta, la concentració de població, serveis i activitats en una àrea reduïda escurça distàncies i facilita la implantació de serveis com el transport col·lectiu, fet que fa que la mobilitat sigui més sostenible ambientalment.A les ciutats de baixa densitat la gran extensió espacial que ocupa el poblament urbà implica una gran mobilitat de la població en els desplaçaments diaris, els quals s'efectuen majoritàriament amb vehicle privat, amb un gran consum de recursos energètics i alta emissió de gasos hivernacle. 4A Identifiqueu els principals tipus d’agents socials urbans i comenteu la influència que tenen en la creació de l’espai urbà. Els agents socials urbans intervenen d'una forma o altra en la creació de l'espai urbà. Es reconeixen els següents:

- Els propietaris privats del sòl urbà: específicament els promotors immobiliaris, que projecten la construcció d'edificis en sòl que posseïen o adquireixen amb aquesta finalitat. El seu objectiu és obtenir unes plusvàlues amb la compravenda de sòl i d'edificis. - Els empresaris: amb la localització de les seves instal·lacions i les infraestructures que les acompanyen contribueixen a la transformació de les ciutats.

- Els ciutadans: amb els moviments socials reclamen satisfer les necessitats d'habitatge, transport, serveis, etc., per mitjà de la pressió sobre la resta d'agents.

- Els poders públics: mitjançant el planejament urbanístic decideixen els usos que s'atribueixen a cada peça del sòl urbà i configuren la morfologia del teixit urbà.

4BExpliqueu la funció residencial de les ciutats:Zones de la ciutat que fa aquesta funció Problema de la segregació social de l’espai  En el centre de la ciutat sol concentrar-se l’activitat administrativa i turística, a més de part de la de serveis i comercial, amb una certa funció residencial existent però amb menor importància que a la perifèria. Els cascos històrics acullen tant població de classe baixa i marginal com àrees de classes més altes producte de processos de gentrificació, ja que la millora dels espais i la regeneració dels barris fa que desaparegui la segregació espacial i la zona augmenta el valor i puja el preu dels habitatges, amb la qual cosa la població ha de marxar.Els eixamples tenen una important funció residencial per a classes de renda mitjana o alta en general, i en els eixamples més antics se sol trobar també una part important de l’activitat comercial i de serveis.

-Les àrees perifèriques presenten funció residencial dominant, però de diferents característiques socials: àrees suburbanes amb zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions, i suburbis de classe baixa amb menor nivell de serveis i sovint mal comunicades.

-També a les àrees perifèriques més allunyades del centre trobem la funció industrial i part de la comercial que necessita una important extensió de sòl, ja que aquíés més barat, disposen de millor accessibilitat i, en el cas de la indústria, evita molèsties a la majoria de la població en cas que pugui provocar problemes de soroll o contaminació.

Evolucio de la poblacio(1960-2014) Es tracta d’un gràfic de línies que mostra l’evolució temporal de la població de 6 llocs: les quatre capitals, l'àmbit metropolità sense la ciutat de Barcelona i el conjunt de Catalunya en base 100, i entre 1960 i 2014.

La Fonts són les dades de l'IDESCAT i l'INE. La població de la ciutat de Barcelona està estancada al voltant dels mateixos efectius que tenia el 1960 mentre que la resta de llocs han crescut per sobre de la mitjana de Catalunya.

Lleida i Girona més que doblant la seva població de 1960 i Tarragona i l'àmbit metropolità molt per sobre, triplicant els efectius del 1960.

S'observa com el creixement és molt intens en el primer període, entre 1960 i 1981, després es ralentitza per tornar a créixer intensament entre 2001 i 2011. S'observa com en els darrers anys, entre 2011 i 2014 el creixement de la població s'ha aturat. àrea metropolitana: territori molt urbanitzat on existeix una ciutat central i una sèrie de ciutats més petites al voltant, amb les que manté relacions intenses de tipus econòmic i social. rururbanització: procés d’extensió dels usos característics de les zones urbanes en entorns de tipus rural, de forma dispersa i sense crear ciutat. Expliqueu l’estructura de la xarxa urbana de Catalunya d’acord amb l’esquema següent: — Esmenteu, com a mínim, quatre de les àrees urbanes principals de Catalunya. — Escriviu el nom de dues ciutats i dues comarques per a cadascuna de les àrees que heu esmentat. — Justifiqueu la importància d’aquestes àrees dins la xarxa urbana de Catalunya tenint en compte les activitats econòmiques principals que s’hi desenvolupen. Es poden anomenar els 4 nivells de xarxes urbanes ( AMC- ciutats d’influència supracomarcal- Centres comarcals i centres subcomarcals)- Àrea metropolitana de Barcelona. Formada per la capital, Barcelona, i algunes de les principals ciutats de Catalunya com Terrassa, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i altres. Inclou set comarques: Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedès i Garraf. Concentra la major part de la població de Catalunya (uns dos terços) i també la majoria de l’activitat econòmica tant de serveis, concentrats a Barcelona, com d’indústria.

- Àrea urbana de Tarragona-Reus (o Camp de Tarragona). És la segona zona urbana de Catalunya per població i activitat econòmica, amb una concentració important a la costa. Inclou les ciutats de Tarragona i Reus com a principals centres, a més d’altres com Valls, Cambrils, Vila-seca o Salou; les comarques on s’integra són el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp. La indústria química, el Port de Tarragona i el pol turístic de la Costa Daurada són les principals activitats econòmiques.

- L’àrea de Girona. Girona exerceix de centre de serveis d’una àrea amb ciutats petites com Salt, Banyoles, Olot, Figueres, Sant Feliu de Guíxols o Lloret; les comarques abastades són el Gironès, la Selva, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Nuclis industrials que al mateix temps fan de centres comarcals, com Figueres i Olot i de tipus turístic a la costa.

- L’àrea de Lleida. Lleida és la capital i centre de serveis de les terres de Ponent, amb algunes ciutats petites a la vora, com Mollerussa, Balaguer o Tàrrega. Comarques: Segrià, Pla d’Urgell i part de Noguera i Urgell, especialment al llarg de l’A-2. Importància de la indústria agroalimentària com a activitat econòmica central.

- La Catalunya central: comarques d’Osona, Bages, part del Berguedà i Anoia. Ciutats mitjanes o petites amb antic desenvolupament industrial i centres de serveis comarcals, com ara Manresa, Vic, Berga o Igualada.