Anàlisi de la pintura 'El jurament dels Horacis'

Pintura jurament doracis

1. Catalogació:

2. Tècnica:

3. Suport:

4. Lloc:

5. Descripció:

6. CONTEXT HISTÒRIC

7. AUTOR

2. L'anàlisi formal

1. Elements plàstics (la línia o el dibuix):

2. Elements plàstics (els colors):

3. Elements plàstics (la llum):

4. Composició:

5. Temps:

6. Ritme:

7. Estil:

3. La interpretació

1. El tema:

2. El gènere:

3. La recepció:

4. Funció:

5. Explicacions:

6. Models i influències.

Arquitectura la madeline

Catalogació

1. Catalogació:

2. Materials utilitzats:

3. Tractament del mur:

4. Sistema constructiu:

5. CONTEXT HISTÒRIC

L'anàlisi formal

1. Descripció:

2. Elements de suport:

3. Elements suportats:

4. Espai exterior:

5. Espai interior:

6. Estil:

La interpretació

1. Contingut i significació:

2. La funció:

3. Explicacions:

4. Models i influències.

EL JURAMENT DELS HORACIS

Catalogació.

Catalogació: El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David (últim terç del s.XVIII).

Tècnica i suport: oli sobre tela.

Lloc: Museu del Louvre. Grans dimensions.

Autor: una de les figures centrals del neoclassicisme. Els seus quadres històrics representaven la culminació de l'estil.

Va viatjar a Roma per entrar en contacte amb el món clàssic. Després de la Rev.Francesa i l'imperi de Napoleó comença a pintar històries del present. Es va convertir en el pintor de Napoleó, només ell el pintava.

Anàlisi formal.

Elements plàstics (línia i dibuix): dibuix sobre color. Pinzellada precisa i minuciosa, figures clares i rotundes, línies

rectes en els homes (energia) i ondulades en les dones (languidesa).

Color: gama limitada, accentuant la claredat del dibuix. Brillants però freds. Destaca el vermell, que en ser utilitzat en

les tres parts del quadre equilibra cromàticament l'escena.

Llum: real, prové de la part esquerra. Crea clarobscurs per modelar millor les figures i accentuar el seu volum.

L'ombra en els cossos dels germans accentua la decisió del pas endavant.

Composició: racional, simètrica (homes a l'esquerra, dones a la dreta), profunda (hi ha una ampliació de la perspectiva lineal marcada pels murs) i tancada (només es veu la imatge principal, no hi ha més). Les tres columnes del fons estructuren l'obra en tres grups: germans-pare-dones. Les espases són el centre de la composició, presenten un punt de fuga.

Ritme: dinamisme contingut. La tensió dels cossos masculins, els seus gestes i el moviment dels vestits contrasten amb el desmai i el dolor de les dones. Tot això porta a un dramatisme tens.

Temps: moment instantani històric (jurament dels germans Horacis davant del seu pare).

Estil: neoclàssic.

Interpretació.

Tema: Mostra un episodi narrat a l'Ab Urbe Condita quan Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central i van acordar resoldre el conflicte amb un combat entre 3 germans Curiacis i 3 Horacis. David representa el moment on els Horacis juren davant el seu pare defensar la pàtria, mentre la germana d'una d'ells plora

perquè està promesa amb un dels coriacis que morirà.

Gènere: històric i llegendari. Recepció: encarregada pel rei Lluís XVI per ser exposada a un saló.

Funció: propagandística, ja que mostra el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la

pàtria.

Explicacions: David incrementa el dramatisme gràcies a les dones. Sabem que dues d'elles sofriran segur, ja que una és mare dels horacis i una altra és la seva germana però està promesa amb un curiaci. De fet, el curiaci morirà i l'horaci restant matarà la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma. El fet que només una espasa estigui recta simbolitza que només un horaci sobreviurà. Les columnes rígides representen els homes i els arcs voltats a les dones. Hi ha un clar simbolisme amb el nº3, atribuït a la divinitat a Roma: 3 germans, dones, espases, columnes, arcs.

Models i influències: el clar model va ser l'art clàssic grecoromà, també Rafael i Caravaggio. Influències: molts autors van copiar la distinció emocional entre homes i dones i la predilecció per temes heroics i patriòtics.

LA MADELAINE

Catalogació.

Catalogació: La Madelaine, de Pierre Alexandre Vignon (1a meitat s.XIX), a la Plaça de la Madelaine de París.

Materials: pedra.

Tractament del mur: regular.

Sistema constructiu: arquitravat i voltat.

Tipologia: temple.

Autor: Vignon estudia a l'acadèmia d'arquitectura de París i té càrrecs importants durant la revolució. El 1806 rep l'encàrrec de Napoleó de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos. La va realitzar dins del neoclassicisme.

Anàlisi formal.

Espai exterior: temple octàstil perípter arquitravat, presenta una doble fila de columnes corínties a la façana principal. Està elevat sobre un podi, s'accedeix per una escalinata. A la part superior hi ha l'entaulament amb l'arquitrau, el fris, la cornisa i el frontó. El fris i els frontons estan decorats, destacant el relleu de la façana principal. Tanca l'edifici una coberta de dos aiguavessos.

Espai interior: l'interior és voltat. Planta rectangular d'una nau voltada

acabada en un absis semicircular. La nau es divideix en tres trams coberts per cúpules. El resultat és un espai enorme característic per la foscor.

Interpretació.

Funció: inicialment commemorativa, dedicat a la glorificació de l'exèrcit francès. Un cop mort Napoleó la funció va passar a ser d'una església.

Significat: Erigit en homenatge a l'exèrcit napoleònic a guardar trofeus. Glorificava l'Imperi napoleònic. Amb aquesta obra Napoleó posava l'art al seu servei.

Models i influències: es va inspirar en la Maison Carrée, introduint alguns canvis. Una influència és el Museu Britànic de Londres.