Anàlisi de pintura, escultura i temàtica en les obres de Goya i Canova

PINTURA

anàlisi formal

• forma tancada, oberta
• composició oberta, tancada
• unitària, no superficial, profunda
• fosca, clara
• linia horitzó
• geometria
• llum
• cromatisme
• tècnica: tremp, oli, fresc

anàlisi conceptual / tema

models plàstics / antecedents / influències posteriors

relacions obres similars de l'autor o de l'escola

diferències amb altres solucions coetànies

ESCULTURA

anàlisi formal

formes de representació: embalum rodó i relleu

• unifacial, multifacial
• un sol bloc, diversos blocs
• ritmes
• materials
• cromatisme

anàlisi conceptual/ tema

models plàstics/ antecedents/ influències posteriors

EL 3 DE MAIG DE 1808

DESCRIPCIÓ

La seva composició es separa en 2 grups (persones i soldats). La llum que il·lumina als personatges de l’esquerra reforça encara més les diferències socials. El focus central és a la figura amb braços oberts al voltant de la resta. Una ratlla de l’horitzó fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més potenciant el realisme. Goya descriu l’expressivitat dels personatges a partir d’escorços violents i representant bé les actituds d’aquests (horror, heroisme). Per contra, els soldats semblen figures no humanes que representen màquines de matar. Gama cromàtica basada en ocre, negre, blanc, groc i vermell, pinzellades llargues i obertes representen dramatisme.

TEMÀTICA

El 24 de febrer de 1814, carta de Goya a Lluís de Borbó, cardenal. S’ofereix a pintar els fets més importants de la insurrecció contra Napoleó. L’acció es situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid. S’intueix que l’arquitectura del fons és la caserna del Conde-Duque. S’inclou una dona a l’obra, ja que s’havien afegit a la lluita i van partir la repressió i també s’inclou un frare on aquella nit va ser afusellat un eclesiàstic. La figura amb els braços creuats és relaciona amb Jesús, alhora que els colors blanc i groc són símbols heràldics del papa (simbolitzen l’església). La llum simbolitza l’assistència divina.

INFLUÈNCIES

Antecedents oràfics en els gravats “Els desastres de la guerra”. Per a la representació, el pintor recull l’herència de la cruesa dels martiris de sants pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del clarobscur de la pintura espanyola i italiana. Conversió del “jurament d’Horacis” al romanticisme. Influeix en el afusellament de Maximilià i la matança de Corea.

EROS I PSIQUE

INFLUÈNCIA

L’obra de Canova té com a referent el món clàssic. També s’ha d’analitzar com una reacció estètica contra els excessos del decorativisme rococó. Canova exerceix una gran influència a tots els neoclassicistes. Va anticipar un dels conceptes de l’escultura moderna. Per últim, a Espanya influeix a Damià Campeny i Antoni Solà.