Anàlisi de Personatges: Terra Baixa, Mirall Trencat i Art Romà

Anàlisi de Personatges de l'Obra "Terra Baixa"

Sebastià

En Sebastià, d’uns quaranta anys, és l’amo de la Terra Baixa i de tots els que hi viuen. Posseeix una masia i és un hereu. A en Sebastià l’atrau sexualment la Marta, però per evitar perdre l’herència arran de les sospites del seu romanç, organitza una farsa per casar la Marta amb en Manelic. Així aconsegueix quedar-se amb els diners i continuar sent l’amant de la Marta. Però, en realitat, en Sebastià tracta molt violentament la Marta (la maltracta), i la seva relació es basa en un fort domini i possessió sobre ella. La Marta, al principi, calla i obeeix, perquè té por. Però de mica en mica, i amb l’aparició d’en Manelic, la Marta li planta cara. En Sebastià s’enrabia molt quan comprèn que la Marta realment estima en Manelic i intenta desfer-se’n. Clarament s’aprecia que en Sebastià utilitza el seu poder per aconseguir l’obediència de la Marta, de la qual s’ha estat aprofitant des que ell tenia trenta anys i ella únicament catorze.

En Sebastià és molt poderós, perquè és l’amo de tothom; de manera que la gent no li vol plantar cara. A més, és molt violent i dolent, ja que no sent cap mena de remordiment quan enganya en Manelic o quan tracta com a gossos els pagesos. Definitivament, en Sebastià és una persona sense escrúpols, egoista i arrogant. Simbòlicament representa “el llop”, a qui en Manelic acaba matant. A més, en Sebastià està clarament obsessionat pels diners i per la Marta. Tampoc evoluciona al llarg de l’obra, ja que el seu sentiment de superioritat i la seva malícia no desapareixen. En Sebastià és l’antagonista de l’obra i representa tots els trets negatius de la Terra Baixa.

Marta

La Marta és una dona de vint-i-quatre anys d’origen humil que ha viscut a la Terra Baixa des dels catorze anys. No va conèixer mai el seu pare biològic i, quan la seva mare cega va morir, es va quedar amb el seu padrastre i van anar a parar a la masia d’en Sebastià, on van començar a treballar al molí. Des del primer moment, en Sebastià va començar a aprofitar-se sexualment d’ella i a maltractar-la. La tracta amb una gran violència i molt possessivament. Al principi és fàcil de manejar, ja que és indefensa i no s’atreveix a enfrontar-se a en Sebastià per por a perdre-ho tot. Però quan apareix en Manelic va agafant força i acaba enfrontant-se a en Sebastià (evoluciona).

Quan es veu forçada a casar-se amb en Manelic, s’enfada. Al principi el menysprea (fins i tot més que a en Sebastià) perquè es pensa que ell sap que tot és una farsa i li fa fàstic. No obstant això, va descobrint que en Manelic realment és bo i l’estima, i ella l’acaba estimant també; fins al punt de voler fugir junts i lluitar contra en Sebastià. La Marta es veu reflectida en la Nuri quan tenia la seva edat, i per això se l’estima molt. Però hi ha un moment en què la Marta sent gelosia de la Nuri per la seva gran amistat amb en Manelic.

Gràcies als seus monòlegs podem observar que psicològicament la Marta és molt inestable i té una personalitat molt feble, marcada per la seva dura vida. Tanmateix, evoluciona al llarg de la història. Al principi actua per submissió i per por, i no s’atreveix a dir el que pensa. No es respecta a ella mateixa i té una autoestima molt baixa. No obstant això, quan s’enamora d’en Manelic, comença a valorar-se més, millorant la seva autoestima. S’aprecia una noia molt distant que a vegades actua amb malícia, però que en el fons té bon cor (la Terra Baixa l’ha feta ser així). La Marta a vegades es mostra agressiva, i d’altres molt dòcil.

Manelic

En Manelic és un pastor que viu a les muntanyes cuidant els ramats d’en Sebastià i que gairebé no ha vist ningú durant la seva vida. És fill únic i vivia amb els seus pares i les seves ovelles. Al principi es mostra molt simple i innocent, perquè ve de la Terra Alta, on hi ha puresa i bondat. En canvi, la Terra Baixa està caracteritzada per la falsedat, el materialisme i la malícia.

En Manelic arriba a la Terra Baixa perquè en Sebastià li ofereix casar-se amb la Marta, de qui sempre ha estat enamorat. Però el que no sap en Manelic és que es tracta realment d’una gran farsa per tal de no aixecar sospites sobre la relació entre en Sebastià i la Marta. En Manelic estima molt la Marta, però al principi no és correspost. Al principi els Perdigons es riuen d’en Manelic per la seva ignorància; excepte la Nuri, de qui és molt amic. En Manelic s’enfada fàcilment en veure que és objecte de tanta burla i no entendre el motiu, i alguna vegada es mostra agressiu.

Descobreix que la Marta té un amant, però al començament creu que aquest és en Xeixa, i arriba a odiar-lo. No obstant això, acaba descobrint que realment l’amant de la Marta és en Sebastià. Per aquest motiu, al principi li cau molt bé el seu amo, però quan descobreix la veritat sent una gran ràbia cap a ell. Fins i tot el mata, dient “He mort el llop!”. Després de matar-lo, en Manelic i la Marta fugen a la Terra Alta, deixant enrere tota la malícia de la Terra Baixa.

Per tant, en Manelic té bon cor i és molt compassiu. Tot i això, evoluciona al llarg de la història: perd la seva innocència i acaba matant. També es caracteritza per ser sincer, una mica boig i per tenir instints animals, ja que pràcticament ha viscut només amb animals (assassinat del “llop”, lluita amb en Sebastià per la Marta, dorm totes les nits a terra davant l’habitació de la Marta com si l’estigués protegint, etc.). També es tracta d’un home físicament fort i lluitador, ja que ha matat llops amb les seves mans. Per la seva banda, en Manelic no perd la seva bondat, ja que al final de l’obra es mostra disposat a perdonar a la Marta la seva infidelitat, fins i tot abans de conèixer tota la veritat.

Altres Personatges de Terra Baixa

• Xeixa: És un dels treballadors d’en Sebastià. Està tip d’ell i de les seves mentides i vol marxar per trobar un altre amo. Es caracteritza per la seva valentia, ja que és l’únic que s’atreveix a plantar-li cara al Sebastià. Per això, abans de marxar explica tota la veritat a en Tomàs. S’intueix que en Xeixa està enamorat de la Marta.
• Mossèn: És el majordom d’en Sebastià, un home que abans volia ser capellà, però no ho va aconseguir. Es caracteritza per la seva fidelitat al seu amo: ajuda en Sebastià amb la farsa. Per aquest motiu, és considerat un dels personatges “dolents” de l’obra, ja que en tot moment acata les ordres d’en Sebastià i dona suport a la seva polèmica manera d’actuar.
• Tomàs: És un capellà que treballava a unes terres d’un oncle d’en Sebastià vora Figueres. Com que ja era massa vell, en Sebastià els havia cedit l’ermita a ell i a la seva dona. En el moment en què es desenvolupa la història feia únicament quatre dies que vivien allà, per la qual cosa desconeix la relació entre en Sebastià i la Marta. En Tomàs coneix en Manelic des de fa temps i l’estima com si fos el seu fill. De fet, és l’encarregat de presentar-lo a la Marta. Per aquest motiu se sent culpable quan s’adona de la farsa. En un inici, en Tomàs menysprea en Xeixa, ja que creu que ell és l’amant de la Marta. Tanmateix, quan comprèn que realment l’amant de la Marta és en Sebastià, s’adona que en Xeixa és molt bon home i que en Sebastià, a qui al principi defensava i admirava, és un mal home. En Tomàs es caracteritza per la seva bondat i noblesa.
• Perruca: És un personatge que gairebé no apareix a l’obra. També és hereu, però igualment està a les ordres d’en Sebastià. De fet, en Sebastià li ordena denunciar en Manelic a la Guàrdia Civil. Es caracteritza pel fet de ser xerraire i tafaner, igual que els Perdigons. Tot i que en el fons no és dolent, en tot moment fa cas al seu amo i critica la Marta.

La Família dels Perdigons

Són un grup de pagesos que, juntament amb la seva germana petita Nuri, constitueixen la família dels Perdigons.

• Josep, Nando, Antònia i Pepa: Són caracteritzats principalment per ser xerraires i tafaners. No saben guardar secrets. A més, també són covards, ja que sempre compleixen les normes d’en Sebastià i, encara que a vegades es penedeixen i s’avergonyeixen de la seva forma d’actuar, no s’atreveixen a desobeir el seu amo. De fet, són els que fan fora en Manelic. Per aquest motiu són considerats els gossos del llop (d’en Sebastià). A més, es mostren cruels amb alguns comentaris cap a la Marta i en Manelic. Es riuen d’en Manelic i de la seva innocència en comptes d’explicar-li que està sent enganyat. La Marta creu que sempre l’han tractada amb malícia. També destaquen per la seva mala fortuna amb l’amor. El germà gran, en Josep, es va casar i es va quedar vidu al cap de quatre dies. En Nando està solter. L’Antònia té al voltant de quaranta anys.
• Nuri: És la més petita de la família dels Perdigons i es comporta completament diferent dels seus germans. Ella és conscient que els seus germans són dolents i que no actuen bé, però els estima igualment. És una pagesa d’uns 14 anys i és molt amiga de la Marta. La Nuri i la Marta tenen un caràcter molt similar, així que a la Marta la Nuri li recorda a ella quan era petita, quan va arribar al molí. Al principi la Nuri és molt innocent a causa de la seva edat, però poc a poc va prenent consciència de la realitat. Al final guanya valentia i acaba ajudant la Marta a fugir. La Nuri és molt bondadosa i es nota que té bones intencions. És molt amiga de la Marta i d’en Manelic, i els estima molt a tots dos. Fins i tot quan la Marta la tracta malament, ella no deixa d’estimar-la.

Anàlisi de Personatges de l'Obra "Mirall Trencat"

• Salvador Valldaura: Va fer de diplomàtic a Viena i allà va conèixer una violinista, Bàrbara, de qui es va enamorar. Poc després ella es va suïcidar. Salvador torna a Barcelona i coneix Teresa, amb qui es casa i té una filla, Sofia. Viu sempre marcat pel record de Bàrbara, la violinista.
• Bàrbara: És una violinista que coneix Salvador Valldaura a Viena. No suporta els miralls i li agrada molt el color violeta. Per això, Salvador Valldaura li regala unes violetes amb les quals es suïcida tirant-se a un canal.
• Teresa Goday Valldaura: La fundadora de la família. Era venedora de peix quan es va enamorar apassionadament de Miquel Masdéu, de qui va quedar embarassada. Uns mesos després de tenir el fill i de deixar-lo amb una tieta, coneix Rovira, un home gran i benestant amb qui es casa per interès. La novel·la s’enceta amb un engany de Teresa: ell li regala una joia de gran valor, que Teresa ven, tot fent veure que l’hi han robat, per tal de mantenir el fill. Quan mor el primer marit, es casa amb Salvador Valldaura i s’instal·la en la vida de burgesa, deixant enrere el passat i el fill. Tindrà Sofia, amb qui no sembla lligar-la una relació gaire afectuosa. Manté una relació extramatrimonial amb el notari Riera, que coneixerem cap al final, quan ja és a punt de morir després d’haver passat un temps sense poder-se moure.
• Sofia: Filla de Salvador i Teresa, és freda i esquerpa, el personatge de qui coneixerem menys interioritats al llarg de la novel·la, l’únic que no ofereix la complexitat dels altres. Es casa amb Eladi Farriols, que tractarà sempre amb desdeny; ja la nit de noces l’obliga a besar-li el peu, però ell li parla d’un amor amb una cupletista i d’una filla natural que Sofia adoptarà només per despit. Tindrà els fills, sobretot el Jaume, per contrarestar l’amor d’Eladi per Maria. És el personatge que sobreviu a la devastació: marxa durant la guerra i torna després per enderrocar la Torre i construir-hi pisos. Arrossega una relació edípica amb el pare i de rivalitat-odi amb la mare.
• Eladi Farriols: És fill i nebot de fabricants i venedors de teixits. Coneix Sofia a la botiga on treballa per a l’oncle. Es descriu com un dandi, com un personatge mediocre, abúlic i incapaç de prendre les regnes de la seva vida. S’enamora d’una cupletista, Lady Godiva, amb qui té una filla. Es casa amb Sofia per interès i viurà sempre recordant la felicitat d’un amor menys contaminat, més pur, amb la cupletista. Té debilitat per les dones de classes més baixes i empaita totes les minyones de la casa. Després de la partença de Ramon i de la mort de Maria, Eladi també mor, amb la insinuació d’un suïcidi.
• Ramon, Maria i Jaume: Els nens de la novel·la són representatius de tot el món de la infantesa. Maria i Ramon mantenen un amor còmplice, i el petit, Jaume —concebut per Sofia amb el desig de tenir una nena, perquè Eladi arribés a estimar-se-la més que la filla de Lady Godiva—, els fa nosa i el maltracten al llarg dels capítols. L’amor que s’estableix entre Maria i Ramon és pur pel fet de donar-se en la infantesa, però esdevé impossible quan han d’encarar l’entrada a l’edat adulta. Jaume és assassinat per Ramon. Maria se suïcida al llorer en saber que són germans, i Ramon fuig de casa per convertir-se en un home trist, amb una existència miserable.
• Armanda: La cuinera de la família, la que ha estat més anys a la Torre i la que sobreviurà tota la família. Es presenta com a contrapunt dels altres personatges: una dona de classe baixa, però que és feliç amb poca cosa, com Jesús Masdéu, el fill natural de Teresa. S’enamora d’Eladi Farriols quan ell es fixa en la seva piga i conservarà la idealització d’aquest amor, malgrat que ell es relacioni amb les altres minyones. Fidel als Valldaura, la retrobem quan el seu món ja s’ha esfondrat passejant amb un gos i llançant flors a dins de la casa.

L'Art Romà: Arquitectura, Escultura i Urbanisme

Arquitectura Romana

Característiques de l’Art Romà

A més, fa servir ordres grecs tradicionals (dòric, jònic, corinti), als quals afegeix l’ordre toscà i l'ordre compost (que consisteix a mesclar elements del capitell jònic i del corinti). Les parets i el terra dels edificis es decoren amb pintures i mosaics.

Tipus de Voltes i Arcs Romans

L’arquitectura romana incorpora l’ús sistemàtic de l’arc de mig punt i la volta de canó o d’aresta. Aquests són elements d’origen oriental que assumeix mitjançant l’arquitectura etrusca.

Urbanisme i Arquitectura Civil

Els romans apliquen a tota ciutat de nova construcció un sistema d’ordenament geomètric en quadrícula. La ciutat es divideix en quatre parcel·les separades per dos carrers principals:

• El Cardo (nord/sud)
• El Decumanus (est/oest)

A l’encreuament resultant s’hi construeix el Fòrum, una plaça amb els edificis públics més importants, a la manera de l’antiga àgora grega. Hi trobem temples, basíliques, la cúria, l’arxiu i monuments commemoratius (ex: Fòrum de Trajà).

Van tenir gran importància les vies de comunicació entre els territoris. La via principal en el sistema romà serà la Via Augusta, que unia Roma i Cadis, passant per Tarragona.

Destaquen obres d’enginyeria, com ponts o aqüeductes, encarregats de portar l’aigua als nuclis urbans des dels pantans o rius (ex: aqüeducte de Segòvia a Espanya).

Tipologies Arquitectòniques

Els edificis romans es poden diferenciar segons si són privats o públics:

• Edificis Privats: Cal assenyalar les cases que poden ser unifamiliars (domus) o de veïns (insulae). Els emperadors es van construir, per al seu propi plaer i gaudi, vil·les grans i fastuoses i palaus als afores de les ciutats.
• Edificis Públics: Es poden distingir els edificis religiosos i civils.
  • Religiosos (Temples): Destacaven els temples pel culte de déus (característiques de l’etrusc: elevació amb un pòdium, preeminència d’una façana principal, ressalta un pòrtic a l’entrada). També és possible trobar elements del temple grec, com la planta rectangular i la divisió interior, i envoltat amb columnes.
  • Civils: Els romans van aixecar un gran nombre d’edificis que responien a les necessitats d’una societat complexa i evolucionada.
    1. Monuments destinats a la diversió: Termes, Teatres, Amfiteatres.
    2. Monuments de caràcter administratiu.
    3. Monuments commemoratius: Columnes commemoratives, Arcs de triomf.

Materials de Construcció

Pedra i maó, a partir del segle II a.C. També van utilitzar nous tipus de parament per aixecar murs, com l’opus caementicium (barreja de pedres, grava, sorra, calç i aigua).

Escultura Romana

Cal destacar-ne la gran presència en àmbits públics i privats, i el gust pel realisme. El concepte del realisme va donar com a resultat la predilecció pel retrat i per les escenes quotidianes i bèl·liques.

Realisme i Idealisme

Mostra una subordinació a l’arquitectura, ja que la majoria de les escultures tenen com a objectiu l’ornamentació d’edificis i monuments. Hi ha una clara influència de l’art etrusc i l’art grec. Cal assenyalar la gran quantitat de còpies romanes fetes de marbre, copiades dels grecs de bronze, tot i que també van treballar amb pedra i bronze, de vegades.

El Retrat

S’inclouen el bust, l’escultura exempta i l’escultura eqüestre.

1. De primeres, els retrats tenien com a referència l’escultura funerària etrusca i la tendència de l’estatuària grega hel·lenística.
2. Posteriorment, el retrat adopta un cert idealisme, tot i que molt afectat pel corrent que humanitza els gestos.
3. Més tard, se simplifiquen les formes i es produeix una forta tendència a l’esquematització i una voluntat de solemnitzar el personatge.

El Relleu

Està caracteritzat per l’alt grau narratiu, i recrea amb gran realisme i vivacitat nombroses escenes bèl·liques. Destaca el gust per la recreació del paisatge i la decoració arquitectònica. Els relleus s’esculpeixen en impressionants monuments commemoratius, com altars, arcs de triomf i columnes exemptes. L’adequació a l’espai arquitectònic al qual se subordinen els relleus té el seu màxim exponent en la decoració helicoidal de la Columna Trajana.

Exemples d'Obres Romanes

• Colosseu: 72-80 dC, Romà Imperial.
• Panteó de Roma: 118-128 dC, Romà Imperial.
• Maison Carrée: 16 aC, Romà Imperial.
• Aqüeducte de Segòvia: 1a meitat del s. I dC, Roma Republicana Tardana.
• Casa del Poeta Tràgic (Pompeia): s. I aC, Romà Pompeià.
• Sarcòfag dels Esposos: 520 aC, Etrusc.
• August de Prima Porta: 20 aC / Còpia 14 dC, Romà Imperial.
• Ara Pacis: 13-9 aC, Roma Imperial.
• Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: 176 dC, Roma Imperial.

Fonètica i Fenòmens de Contacte Consonàntic