Anàlisi de personatges i temes a El Marqués

El Marqués

Denominació nom: Gabriel de Beaumont (individualització: estem davant d’una persona, accentua el paper de víctima.

Caracterització externa (cos, veu i vestuari)

No hi ha dades.

Activitat i caracterització interna

“comediant”, actor de prestigi, marcat pel seu orgull professional. GABRIEL: [...]però, amic meu, un actor del meu prestigi està sempre ocupat... p. 142 GABRIEL: Una prova? (molest, ferit en el seu orgull professional)Voleu dir que no confieu en la meua capacitat... en la meua experiència...? p.156 GABRIEL (glaçat): la vostra opinió sobre la meua capacitat artística, senyor marqués, em sembla ben particular, i es contradiu, en la pràctica, amb la de la immensa majoria del públic de París. I, quan parle de públic, és obvi que em referisc a també a persones enteses... (remarcant les paraules) tan enteses i tan cultes com vós. p.162 GABRIEL: [...]No m’agrada que se m’insulte. I dubtar del meu art equival, per a mi, al que, per a vós, significaria dubtar de la vostra noblesa. p. 163 També se’l caracteritza com algú conscient de la seua situació dins la societat: GABRIEL: [...]I de tota manera, la meua nissaga i la meua professió se m‘imposen sempre con un mur de contenció, com una guàrdia vigilant, que em diu: ets rebut pels reis i seus a les taules de la noblesa, però mai no podràs posar-te al seu nivell. Sempre seràs un còmic. p. 147 A més afegim que tot i que no es troba a gust amb l’estructura social, “actua” segon les convencions socials, com veiem en la manera diferent de comportar-se (Criat/Marqués) Fins i tot se’ns mostra com algú fàcil d’enganyar, dominat per les aparences (p. 147-148). Ironia: l’expert en interpretació acaba enganyat per l’actuació del Marqués. Per tant tenim una sèrie d’antònims per a definir els personatges: denominació social/individual; aristòcrata/comediant; poderós/sotmès; enganyador/enganyat i botxí/víctima. L’obra no pretén construir uns personatges molt complexos, no els fa evolucionar. Els personatges, especialment el Marqués, van “desvelant-se” al llarg de l’acció (el personatge va llevant-se les diferents màscares).

L’art de la interpretació/les tècniques de la interpretació

p. 144-146 / p.154-155

Les categories socials /les convencions socials

“actuem” depenent de que tenim davant, la vida és com un teatre. p. 146-147 / p.151-152

Les arts de la representació (teatre) enfront del moment únic i irrepetible (o d’ objecte únic: pintura, escultura...)

la “representació” de la mort/ representació única. Si el marqués vol un moment únic ha de morir de veritat però ja no seria una representació teatral ni una manifestació artística. p. 158-159 / p.163-165/ p. 176

La bellesa o el plaer de la transgressió / els límits del plaer de l’espectador

(quins són els límits de la transgressió? p. 153 /p. 155 / p.167-168/ p. 175-176. La bellesa que pot tenir la transgressió de les convencions p. 153/ p.167-168