Anàlisi de Personatges i Temes Clau: El Marqués, Gabriel i l'Engany

Anàlisi de Personatges i Temes Clau

El Marqués: Caracterització i Rol

Denominació i nom: “Marqués de...”

Personatge sense nom ni cognom, queda definit per l’estament social, per un títol nobiliari.

Caracterització Externa (Cos, Veu i Vestuari)

• Canvi en la caracterització quan passa de Criat a Marqués.

Activitat i Caracterització Interna

El Marqués queda definit, per una banda, per una posició social i, per una altra, pel desig d’aconseguir allò que li provoca plaer, en una situació de poder. El Marqués també es presenta com un investigador.

A més, el Marquès posa per davant satisfer el seu plaer i les seves necessitats que el respecte a la vida humana.

Gabriel de Beaumont: L'Actor Enganyat

Denominació i nom: Gabriel de Beaumont.

Individualització i Rol

• Estem davant d’una persona, la qual cosa accentua el paper de víctima.

Caracterització Externa

• No hi ha dades sobre cos, veu i vestuari.

Activitat i Caracterització Interna

És un “comediant”, actor de prestigi, marcat pel seu orgull professional. També se’l caracteritza com algú conscient de la seva situació dins la societat. “Actua” segons les convencions socials, com veiem en la manera diferent de comportar-se (Criat/Marqués).

Es mostra com algú fàcil d’enganyar, dominat per les aparences.

Ironia Central

L’expert en interpretació acaba enganyat per l’actuació del Marqués. L’obra no pretén construir uns personatges molt complexos ni els fa evolucionar. Els personatges, especialment el Marqués, van “desvelant-se” al llarg de l’acció.

Temes Centrals de l'Obra

• L’art de la interpretació: Les tècniques de la interpretació.
• Les categories socials / Les convencions socials: “Actuem” depenent de què tenim davant; la vida és com un teatre.
• Les arts de la representació (teatre) enfront del moment únic i irrepetible: La “representació” de la mort / representació única. Si el Marqués vol un moment únic ha de morir de veritat, però ja no seria una representació teatral ni una manifestació artística.
• La bellesa o el plaer de la transgressió: Quins són els límits del plaer de l’espectador? La bellesa que pot tenir la transgressió de les convencions.

Espai i Temps de l'Acció Dramàtica

Espai de l’Acció

• Espai únic (sala privada de rebedor d’un palau rococó).
• Tancat, sense moviments d’entrada i sortida (un gran finestral enreixat). (Acotació inicial).
• Transformació en espai escènic.
• L’espai cada vegada està més tancat, l’espai s’està convertint en presó o gàbia.

Temps de l’Acció

• Localització temporal: L’avanç inexorable del capvespre (acotació inicial). (Sona un rellotge llunyà, sis campanades).
• Durada: No arriba a l’hora. L’acció és completa, no hi ha el·lipsi i és lineal, no hi ha alteracions de l’ordre temporal de l’acció.

Atmosfera Global

Un espai que va tancant-se i tancant Gabriel, i un moment del dia en què es va fent fosc (llum de canelobres). Atmosfera sinistra, que presagia una desgràcia.

L'Engany i la Il·lusió

L’engany està molt present, ja que tot gira al voltant de les mentides del Marqués. Gabriel estava condemnat des del moment en què arriba al palau. El Marqués ha jugat amb Gabriel i, alhora, amb el receptor extern. Hi podem trobar diferents situacions on l’engany està present durant el transcurs de la trama:

1. La primera il·lusió que crea el Marqués és la de parlar amb Gabriel disfressat de criat per veure si l’actor el reconeixia.
2. La segona és quan el Marqués explica les motivacions de la cita al palau: una suposada prova d’un text escrit per ell.
3. La tercera vegada té lloc quan el Marqués li fa creure al seu convidat que ha begut una copa de vi enverinat, quan només tenia una droga que el feia sentir-se cansat, per fer-lo actuar com si s’estigués morint perquè necessitava presenciar com algú actuava una mort, morint-se de veritat.
4. En el quart engany, el Marqués li proposa una segona dramatització del text per a donar-li un antídot. Per últim, Gabriel pensa que li han donat l’antídot, però en realitat hi havia ficat un verí mortal. El Marqués li ho acaba explicant.

Sorpreses a l'Obra

A més, podem afegir les sorpreses que apareixen a l’obra:

• En primer lloc, quan Gabriel descobreix que el Criat era el Marqués fent de criat.
• En segon lloc, quan Gabriel s’assabenta que el Marquès li ha donat el verí i no l’antídot. Es resisteix a acceptar la nova situació davant la sorpresa.

Amb l’ús de l’engany, Rodolf Sirera aconsegueix donar fluïdesa a la lectura i una constant expectació a l’obra, ja que no et pots esperar el que hi ocorre. Per això, juga un paper molt important, donant un ambient enigmàtic i que fa que el lector estigui en tensió durant tota la lectura.

Estil i Recursos Narratius

• Claredat expositiva: Reformulacions (és a dir) i signes de puntuació (punts suspensius, parèntesi, punt i coma, dos punts, etc.).
• Modalització intensa: *Dixi*, verbs performatius que expressen opinió (creure...).
• Registre: Estàndard-literari amb pinzellades d’oralitat (expressions populars, exclamacions, col·loquialismes...).
• Diàleg amb el lector: Preguntes retòriques, finals oberts.
• Ús d’incisos: Per a matisar, ampliar, ironitzar, cometes i cursives que criden l’atenció. Així modula el discurs perquè introdueix matisos que desperten el lector.
• Hipertextualitat.
• Ironia, humor, sarcasme.

Conceptes Filosòfics i Aforismes de Fuster

Què és un Aforisme?

Un aforisme és una “proposició concisa en forma de màxima, sovint enginyosa, amb què s’enuncia un pensament o una asserció moral, filosòfica o científica”. L’aforisme és un pensament que sorgeix de l’experiència i està considerat com una veritat discutible; precisament, és útil perquè incita a la discussió.

Per a Fuster, els aforismes són un dels seus jocs literaris preferits: sentències o composicions breus on desgrana, de forma brillant, sintètica i atractiva, algunes de les idees i plantejaments vitals i intel·lectuals que en els seus llibres i articles explica i defensa de forma més àmplia i raonada.

Per tant, aquest text no és un aforisme, ja que encara que és enginyós no és breu. Alguns exemples que trobem en les seves obres són:

• Escriure —fer literatura— és tot això que vostès diuen, i a més a més, una forma de venjança.
• De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.

Temes en l'Obra de Fuster

Cadira

La idea principal que dona és una concepció de la vida lliure de patiment. Altres idees que corroboren aquesta idea principal, on Fuster deixa clar com l’home no per no ser capaç, sinó per no tenir-ho en compte, no s’ha fet la vida més còmoda. Era més important l’ostentació o el sacrifici.

Covardia

La idea principal que dona és la por com a tret compartit per totes les persones. Fuster presenta diverses idees:

• No hi ha cap persona que no tingui por a alguna cosa; i els que són valents, solament són persones que s’aguanten la por.
• Una altra idea que ens dona és que sempre hi haurà una persona més valenta que tu.

Escepticisme

En la idea principal fa una reivindicació del dubte metòdic. Es divideix en diversos aspectes:

• L'aspecte intel·lectual: Afirma que els escèptics són sempre persones raonables.
• El moral: Diu que l’escepticisme és l’únic correctiu viable de la fanatització i de la badoqueria.
• L'aspecte social: Afirma que l’escèptic no serà mai un assassí, tampoc no incorrerà mai en pecat d’heroisme.
• L'aspecte polític: Diu que els escèptics poden depurar o preparar les revolucions, però mai fer-les, ja que no indueixen als ciutadans a l'odi.
• El tècnic: Assegura que només l’escèptic és sensible al temps, a la història, a l’irrepetible, al concret.
• El literari: Afirma que l'escepticisme és incompatible amb la poesia lírica, amb l’oratòria sagrada o profana i amb la metafísica.

Gent

La idea principal que dona és que quan utilitzem la paraula gent ens hi incloem, no estem fora d’aquest grup.

Lectura

La idea principal que dona és que llegir és seguir vivint i que la lectura ens porta a la vida, no a aïllar-nos.