Anàlisi de Personatges: El Marquès i Gabriel de Beaumont en el Teatre
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,34 KB
Anàlisi de Personatges: El Marquès i Gabriel de Beaumont
El Marquès: Poder i Obsessió Científica
Denominació i Estament Social
El Marquès: La seva denominació es redueix al seu títol nobiliari, "Marqués de...", quedant definit exclusivament per l'estament social, sense un nom o cognom propi definit. (p. 141)
Caracterització Externa: Transformació
Es produeix un canvi notable en la caracterització quan passa de la figura del Criat a la del Marquès:
- CRIAT (Gabriel de Beaumont): La seva veu inicial provoca sorpresa. (p. 150)
- Transformació: Mentre parla, obre l'armari, es posa una perruca nova i canvia la casaca de Criat per una de luxosa. (p. 150)
Activitat i Caracterització Interna: El Desig de Poder
El Marquès es defineix per la seva posició social i el seu desig d'aconseguir allò que li provoca plaer, sempre des d'una situació de poder.
- Exercici del Poder: "El teu Marquès, per exemple, exerceix el poder... gaudeix d’un poder efectiu, real..." (p. 146)
- El Científic Investigador: Es presenta com un investigador obsessionat amb l'estudi del comportament humà.
- MARQUÈS (enèrgic): "Perquè necessito saber!"
- MARQUÈS (amb dignitat): "No soc un assassí! Soc un científic! [...] L’únic que m’interessa és l’estudi del comportament humà! Els éssers humans són coses reals, coses vives, i aquest estudi produeix en mi major plaer que totes les vostres obres de teatre, i les vostres simfonies." (p. 167)
- Prioritat del Plaer sobre la Vida: El Marquès anteposa la satisfacció dels seus plaers i necessitats al respecte per la vida humana.
- MARQUÈS: "Oh! Quina ocasió tan excepcional per dur a terme el meu experiment! Aneu a morir de la mateixa manera que el meu personatge! La ficció es retira, vençuda per la realitat! Ja no hi ha dues visions del món ni de les coses! Una visió tan sols, una visió única, la veritat! La veritat per damunt de tots els sentiments i de totes les convencions socials...! La veritat, Gabriel! Això val el mateix que una vida!" (p. 167-168)
- Sadisme i Crueltat: Es mostra cruel en la seva execució experimental.
- MARQUÈS: "I el verí, el verí vertader, a poc a poc començarà a actuar sobre el vostre organisme... molt lentament... durant algunes hores, i de manera dolorosa... [...] Ah, quin moment més sublim, aquesta espera..." (p. 177)
Gabriel de Beaumont: L'Actor i la Víctima
Denominació i Individualització
Gabriel de Beaumont: Es diferencia per la seva individualització com a persona, accentuant el seu paper de víctima en l'obra.
Caracterització Externa
No es proporcionen dades específiques sobre el seu cos, veu o vestuari fora de la seva transformació com a Criat.
Activitat i Caracterització Interna: Orgull Professional
Es defineix com un "comediant", un actor de prestigi marcat pel seu orgull professional.
- GABRIEL: "...però, amic meu, un actor del meu prestigi està sempre ocupat..." (p. 142)
- Ferida a l'Orgull: Es molesta i se sent ferit quan es qüestiona la seva capacitat.
- GABRIEL (molest, ferit en el seu orgull professional): "Una prova? Voleu dir que no confieu en la meua capacitat... en la meua experiència...?" (p.156)
- Defensa de la seva Art: Compara la seva reputació artística amb la noblesa del Marquès.
- GABRIEL (glaçat): "La vostra opinió sobre la meua capacitat artística, senyor marqués, em sembla ben particular, i es contradiu, en la pràctica, amb la de la immensa majoria del públic de París. I, quan parle de públic, és obvi que em referisc a també a persones enteses... (remarcant les paraules) tan enteses i tan cultes com vós." (p.162)
- GABRIEL: "No m’agrada que se m’insulte. I dubtar del meu art equival, per a mi, al que, per a vós, significaria dubtar de la vostra noblesa." (p. 163)
Consciència Social i Engany
Gabriel és conscient de la seva posició social, que actua com una barrera insuperable respecte a l'aristocràcia, tot i que socialitza amb ells.
- GABRIEL: "...I de tota manera, la meua nissaga i la meua professió se m‘imposen sempre com un mur de contenció, com una guàrdia vigilant, que em diu: ets rebut pels reis i seus a les taules de la noblesa, però mai no podràs posar-te al seu nivell. Sempre seràs un còmic." (p. 147)
- Fàcilment Enganyable: Tot i ser un expert en interpretació, és dominat per les aparences i acaba sent enganyat per l'actuació del Marquès (Ironia).
Antònims i Desenvolupament dels Personatges
L'obra defineix els personatges mitjançant una sèrie d'antònims clau:
- Denominació social (Marquès) / Individualització (Gabriel)
- Aristòcrata / Comediant
- Poderós / Sotmès
- Enganyador / Enganyat
- Botxí / Víctima
L'obra no busca construir personatges complexos o amb gran evolució. Més aviat, els personatges, especialment el Marquès, van "desvelant-se" al llarg de l'acció, com si anessin llevant-se diferents màscares.
Temes Centrals de l'Obra
H4: L'Art de la Interpretació i la Realitat
Es contraposen les tècniques de la interpretació teatral (p. 144-146 / p.154-155) amb la realitat irrepetible.
H4: Categories i Convencions Socials
El concepte que "actuem" depenent de qui tenim al davant; la vida es presenta com un teatre (p. 146-147 / p.151-152).
H4: Representació vs. Moment Únic
S'enfronten les arts de la representació (teatre) contra el moment únic i irrepetible (o l'objecte únic com la pintura o escultura). La representació de la mort es contraposa a la mort real. Si el Marquès vol un moment únic, ha de ser una mort de veritat, la qual cosa ja no seria ni representació teatral ni manifestació artística (p. 158-159 / p.163-165/ p. 176).
H4: Bellesa, Plaer i Transgressió
Es qüestionen els límits del plaer de l'espectador i la bellesa que pot tenir la transgressió de les convencions socials (p. 153 /p. 155 / p.167-168/ p. 175-176).