Anàlisi de "La persistència de la memòria" de Salvador Dalí

La persistència de la memòria

Salvador Dalí

1931

Oli sobre tela

Estil: Surrealisme

Tema: Oníric

Ubicació: MoMA

Salvador Dalí va néixer el 1904 a Figueres i va morir a la mateixa ciutat el 1989. Va estudiar a Figueres i de jove va marxar a Madrid a l'Escola de Belles Arts de San Fernando. Allà va conèixer Federico García Lorca, el poeta, i Luis Buñuel, un gran director de cinema. El 1928 es va publicar el Manifest Groc, escrit per un grup d'autors en contra de l'academicisme. Dalí va marxar a París i va passar a formar part del moviment surrealista. A principis dels anys 30 va col·laborar amb Buñuel en la realització de les pel·lícules Un chien andalou i L'Âge d'Or, ambdues en francès. El 1936 va ser expulsat del moviment surrealista per qüestions ideològiques. André Breton, líder del moviment, va perdre la seva parella, Gala, amb Dalí, i aquest fet va provocar que Breton critiqués durament l'obra de Dalí, acusant-lo d'usar una tècnica massa realista. Dalí va conèixer Walt Disney i Alfred Hitchcock. Va viure a Nova York durant 18 anys, on va realitzar obres amb temàtica religiosa. El 1974 es va inaugurar el Teatre-Museu Dalí a Figueres, ja que en aquell moment la seva obra no molestava al règim franquista.

El Surrealisme

El surrealisme sorgeix com un moviment d'afirmació, a diferència del dadaisme, que negava l'art. El que busca l'irrealisme és la llibertat individual, interior, així com la llibertat col·lectiva i social. Filosòficament, parteixen de les idees de Karl Marx sobre el comunisme i, per a la llibertat individual, es fixen en Sigmund Freud (pare de la psicoanàlisi), amb l'exploració de la intuïció. Busquen la irrealitat a través de diversos mètodes:

• Objectes trobats: L'atzar posa en marxa l'automatisme a través d'objectes trobats per casualitat.
• Exploració de l'inconscient: L'artista deixa anar la seva imaginació alhora que es deixa influir per un objecte o una imatge, desencadenant així el mecanisme psíquic.
• Escriptura automàtica: Dictat sense la intervenció reguladora de la raó, al marge de tota preocupació estètica o moral, depenent de l'atzar.

Anàlisi de l'obra

Dalí pinta un paisatge solitari i atemporal, sense cap figura humana. Ens apareix el mar, la platja i un cel de fons amb una línia d'horitzó alta, de manera que tots els elements per sota d'aquesta línia es veuen perfectament i prenen protagonisme. A la part dreta de la composició hi ha un penya-segat, i a la part inferior esquerra tenim una pedra rectangular en primer pla.

D'una banda, hi ha un rellotge de butxaca tancat, on no veiem l'esfera i la tapa està plena de formigues. A sobre, trobem un altre rellotge, però aquest és tou i té una mosca a sobre. Una mica més endarrere hi ha una soca d'olivera d'una branca de la qual penja un altre rellotge tou. Darrere de la soca trobem una mena de plataforma amb cantonades marrons i la superfície pintada de color pla que connecta la platja amb el mar i el cel.

Al centre de la composició tenim una forma estranya amb un altre rellotge tou. Aquesta forma podria ser un cap amb un ull tancat i pestanyes, amb una forma que recorda a un cavall amb una muntura de rellotge.

La tècnica que fa servir és el dibuix, un dibuix molt precís, amb algunes parts quasi fotogràfiques. Per tant, hi ha una predilecció per la línia per sobre de la pinzellada. La pintura està aplicada d'una manera clara, sense petjada de l'artista.

La llum està fora de la composició i es projecta a través d'un focus que prové de la part superior dreta, fora de la tela. Els colors són brillants i en el cromatisme dominen els ocres i les tonalitats blaves.

Interpretació

El títol fa referència al pas del temps, al problema del pas del temps a partir d'una imatge irracional que ens planteja aquest problema. El pas del temps remet als somnis, ja que la figura del mig de la composició suggereix el món oníric. Es tracta d'un autoretrat esquemàtic, i aquest retrat de si mateix forma part de la seva iconografia, juntament amb l'autoretrat i les formigues. Les mosques són un element que també apareix en diferents pintures de Dalí.

S'ha interpretat que els rellotges tous representen la predilecció de Dalí per les textures toves i gelatinoses. El pas del temps té a veure amb la transformació, i les formigues i les mosques estan presents quan la matèria orgànica es podreix. A més, el pas del temps està present tant en el rellotge com en les formigues i mosques, relacionats amb el pas del temps inevitable. Els rellotges serien els records, els moments passats. Els paisatges podrien fer referència a Cadaqués, el poble de Dalí.

Sensació i influències

La sensació que transmet la imatge és una atmosfera atemporal. S'hi aprecia la influència de Giorgio de Chirico, Johannes Vermeer i la pintura barroca. L'obra es basa en les teories de Freud. Segons la interpretació de Dalí, es poden crear imatges espontànies de l'inconscient i, alhora, reconèixer-les.