Anàlisi d'El Pensador de Rodin: Significat i Història

Tot i que originalment va ser pensada per presidir una porta limitant la seva contemplació a un punt de vista frontal, l’obra manté tot l’interès des de qualsevol altre angle, com és habitual en Rodin. Rodin feia molts apunts amb fang de les seves escultures, observant el model des de tots els punts de vista possibles. Tenia una gran preocupació per multiplicar els angles de visió, les direccions a l’espai de les superfícies i, fins i tot, de jugar escultòricament amb els buits. Tot això confereix a les seves escultures un alt grau d’animació, una intensa sensació de vida que sembla sorgir de la matèria.

Interpretació d'El Pensador

Tema: Homenatge a Dante

L’estàtua d’El pensador, que havia de ser situada encapçalant la Porta de l’Infern, és un homenatge al poeta Dante, l’obra del qual inspirà Rodin per crear les més de 185 figures que havien de compondre aquesta magnífica porta, emparentada també amb les Portes del Paradís de Ghiberti.

Anàlisi Iconogràfica i Iconològica

El pensador és un home nu en actitud de pensar, que, en un primer moment, representa el poeta Dante. Rodin no va pretendre una semblança física amb el poeta florentí; aquest poc tenia a veure amb la corpulència i el primitivisme plasmats en l’escultura. Tot i ser una escultura sedent, la musculatura en tensió expressa una activitat interior absoluta. El tractament de superfície, poc polit, genera forts contrastos de llum i ombra que ajuden a transmetre en l’observador el patiment del pensador.

Per alguns crítics és la imatge de l’home que executa un acte de rebel·lió interior per tal d’elevar-se sobre la vida animal i que, inspirat per un centelleig tan inexplicable com oportú, dóna llum al primer pensament.

Rodin creia que l’escultor tenia una missió històrica: donar a la ciutat moderna monuments moderns. Rodin també es va proposar retornar a l’art de l’escultura la integritat estilística que havia perdut després de la mort de Miquel Àngel, a la qual havia seguit, segons ell, tres segles de manierisme, academicisme i decadència.

Destinatari i Funció

Funció Estètica i la Porta de l'Infern

El pensador forma part del que havia de ser l’obra mestra de Rodin, la Porta de l’Infern, encarregada, el 16 d’agost de 1880, pel Museu d’Arts Decoratives de París. Es tractava d’un ambiciós projecte que incloïa 186 figures i que no va arribar a ser culminat. De qualsevol manera, d’aquest projecte van sorgir moltes escultures que són considerades obres mestres per si mateixes, com ara:

• El bes
• Adam i Eva
• altres figures dantesques que queien a l’abisme, es tocaven, escoltaven o alçaven les mans com si tinguessin por de la fi del món.

Models i Influències de Rodin

Rodin estudià apassionadament l’escultura clàssica i, en concret, la de Miquel Àngel. D’aquest admira la terribilità i el tractament de vegades inacabat, que deixa veure el procés físic i mental de l’artista.

Rodin és considerat el gran renovador de l’escultura contemporània, per la seva llibertat d’execució i tractament expressiu de la matèria. El seu gust per les superfícies arrodonides tindrà una gran influència en el modernisme.