Anàlisi de "El Pensador" d'Auguste Rodin

El Pensador (Auguste Rodin, 1880-1900)

Documentació general

• Museu Rodin, París.
• Bronze. Fosa.
• Impressionisme. Simbolisme.
• Escultura exempta. Monocroma.
• 1,98 x 1,29 x 1,34 m.

Context històric i cultural

Cronologia: 1880 (finals segle XIX)

Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III República. El capitalisme, que s'havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i la creació de nous materials transformen radicalment l'aspecte d'Europa.

París com a centre d'art en substitució de Roma. La burgesia liberal, que s'havia oposat al despotisme del Segon Imperi (Napoleó III), enriquida gràcies a la Revolució Industrial, lluites obreres, l'expansió econòmica i l'especulació financera, va mirar cap al present i futur i no tenia gran interès pels vestigis del passat.

Trencament amb l'Acadèmia. Les evocacions històriques o mitològiques de les obres academicistes que s'oferien als salons oficials ja no es corresponien amb l'estètica d'aquesta nova classe social, els principis i els valors de la qual es reflectien en les idees d'independència, sinceritat i individualisme. Gran importància de la figura del marxant d'art, que aconsellava i dirigia artistes i clients, i que els va permetre independitzar-se dels Salons i les Acadèmies.

• A Espanya: generació del 98.
• Nou col·leccionisme.
• Recerca de noves solucions plàstiques.
• Arquitectura: Modernisme; Art Nouveau; Modern Style; Liberty...
• Pintura: Simbolisme i Postimpressionisme.

La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l'home canvià a un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s'havia produït des del Renaixement. Tots aquests canvis afectaran profundament a l'art.

Els conceptes de temps i espai es transformen, les comunicacions són cada vegada més ràpides i fàcils, la fotografia permet veure coses que l'ull humà no percebia. Davant aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del segle XIX ofereix dos camins: l'impressionisme i el simbolisme, que per una banda suposen el final del cercle pictòric iniciat al Renaixement, i per l'altra, l'origen de l'art contemporani després dels postimpressionistes.

Anàlisi formal

Estil

Impressionista (abandonament de les convencions que seguia la pintura occidental des del Renaixement).

Característiques

• Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre el color.
• Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment.
• Sortida a l'aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.

Posició sedent. Home nu amb actitud reflexiva. Embalum rodó. Músculs en tensió. Gran realisme.

Composició

• Línies diagonals, formant ziga-zaga.
• Braç esquerre damunt genoll esquerre, mà dreta sosté el cap i colze també sobre genoll esquerre.
• Multiplicitat dels punts de vista (multifacialitat).
• Volums: peus i mans exagerats.
• Obra tancada en ella mateixa.
• Llum: fortes ombres.
• Textura: factura poc polida. Modelatge amb els dits el que dóna la impressió d'imprecisió o inacabat.
• Ritme: dinamisme (joc de llums, textures, tensió musculatura).

Interpretació: contingut i significat

La figura fou concebuda per Rodin com la imatge del poeta Dante (observant l'infern que s'estén sota seu), poeta florentí autor de la Divina Comèdia, que presidia tota la composició de la Porta de l'Infern, per a les quals va seleccionar temes de l'obra referida (desesperació i mort) i de les Flors del Mal de Baudelaire.

L'autor no tenia intenció que la imatge s'assemblés físicament al poeta, sinó la de modelar una al·legoria del pensament de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal (pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat). Igualment, s'hi ha volgut veure un símbol de l'espècie humana en el posat que li és més propi: l'acte de pensar. L'activitat mental es tradueix en una tensió física de cada part del cos (robust i poderós, home potser no acostumat a l'activitat intel·lectual).

Actualment El Pensador s'ha convertit en la representació d'una persona immersa en les seves preocupacions.

• Inspirada en la primera part de la Divina Comèdia (Infern, Purgatori i Paradís).
• Primera versió en terracota (1880), va realitzar entre 50 i 60 bronzes.
• 1902 demana una ampliació de 2m i es realitzaran 22 escultures (1 a la seva tomba).
• 1906 fou inaugurada davant el Panteó de París.

Funció

La funció de l'obra és decorativa i al·legòrica. Donar a la ciutat moderna monuments moderns. El Pensador hauria hagut d'ocupar el centre de la llinda de La porta de l'Infern (projecte de 30 metres d'alçada i que incloïa 186 figures), encarregada pel govern francès el 1880 per crear una gran porta al nou Museu de les Arts Decoratives de París. Al final l'edifici no es va construir, i aquestes portes van quedar a l'estudi de Rodin, el qual va anar afegint figures i suprimint d'altres, de manera que serà l'origen de gran part de les seves obres posteriors com El petó, Adam i Eva, Els burgesos de Calais o Balzac.

• 4 fundicions: París, Zurich, Tòquio i Filadèlfia.
• Va treballar durant 37 anys.
• 1 a la seva tomba, Maison d'Auguste Rodin a Meudon.

Models i influències

La figura del Pensador s'inspira en l'estàtua funerària de Lorenzo de Mèdici de Miquel Àngel, no es pot entendre la seva obra sense veure la influència que va exercir en ell (tractament anatòmic de la musculatura i volums sobredimensionats que mostren certes parts del cos). També va rebre inspiració de la Porta del Paradís de Ghiberti.

• Sepulcre de Llorenç de Mèdici (1520-34).
• Tomba d'Auguste Rodin a Meudon.

Rodin influirà en escultors com Camille Claudel, Miquel Blay o Josep Llimona. Serà el precursor de l'expressionisme amb les deformacions de l'anatomia de les seves figures. Les seves obres eren considerades massa reals, massa vives amb massa caràcter... per a una societat acostumada a l'ideal acadèmic de bellesa.

• L'edat de bronze presentada al Saló de París, la crítica acusà a Rodin d'haver tret motlle d'un home viu.
• Representen als 6 burgesos que el 1347 (Guerra dels Cent Anys) ofereixen les seves vides per salvar als habitants de la ciutat de Calais (assetjada pels anglesos).
• Romanç Camille (19 anys) - Rodin (43 anys).
• L'edat de bronze, 1877.
• Els Burgesos de Calais, 1885-95.
• El petó, 1886.