Anàlisi de Peces Barroques: Corelli, Monteverdi, Bach

Preludi de la Sonata núm. 7 en re menor (Corelli)

Pertany a una sonata da camera que consta dels típics 4 moviments de dansa (preludi, corrente, sarabanda, giga). L'autor, Arcangelo Corelli (Itàlia, 1653-1713), va ser un compositor i violinista italià, representant del concerto grosso. Va compondre un grup de 12 sonates (Op. 5): 6 da camera i 6 da chiesa.

Aspectes rítmics

• Té un compàs quaternari.
• El ritme de la peça està construït a partir de diferents imitacions d'uns certs motius.
• Caràcter contrapuntístic de la composició.
• Té 2 seccions: començament anacrúsic i final femení, creant una incertesa i un fluir del ritme.

1a Secció

• El motiu principal és variat per imitació exacta, variada o reduïda.
• Presència d'una sèrie de corxeres (compàs 6, variacions).

2a Secció

• Motiu amb puntet o lligadura.

Aspectes tímbrics

És música instrumental; es tracta d'una part d'una sonata per a violí i continu. Els instruments són un violí (corda fregada) i un violoncel que, juntament amb el clavicèmbal, fan el continu.

Aspectes formals-melòdics i harmònics

• És un preludi bicinium, en el qual els elements temàtics exposats pel violí passen a la part superior i viceversa.
• Té una estructura binària AB amb 2 seccions contrastants.
• Cadències: suspensiva en compàs 12, i perfecta en compàs 24 (final tancat).
• Textura: contrapunt imitatiu a dues veus.

Lamento d'Arianna (Monteverdi)

És un fragment d'una òpera perduda (L'Arianna) de Claudio Monteverdi (Cremona, nord d'Itàlia, 1567-1643). Monteverdi és un compositor molt important perquè amb les seves òperes fa el pas del Renaixement al Barroc (ex: la seva primera òpera, Orfeo, marca l'inici del Barroc). Hi ha un pas de la polifonia a la monodia acompanyada en el Barroc.

Aspectes rítmics

Combina versos endecasíl·labs amb heptasíl·labs ("Vers libero"), molt freqüent en els madrigals d'aquesta època.

Aspectes tímbrics

És música vocal (solo i cor) amb acompanyament instrumental (continu).

Aspectes formals-melòdics i harmònics

• Té una part de solo (els 2 primers pentagrames, del compàs 3 al 6) i una de conjunt (compàs següent "E che volete voi?").
• Està en do menor (relatiu de Mi bemoll Major).
• La primera frase la podem dividir en llançament i desinència.
• En el segon període o frase, el primer i segon compàs fan un interval de tercera; el tercer compàs i la nota blanca del compàs 4 fan un interval de quarta.
• Té un estil homofònic.
• Al final de tot, hi ha una cadència picarda.

Concert de Brandenburg núm. 3, 1r moviment (Bach)

Aquesta obra pertany als Concerts de Brandenburg, escrits per J. S. Bach a l'època del Barroc final alemany. Es tracta del primer moviment (Allegro) del tercer concert.

Aspectes rítmics

Destaca pel fet d'estar construït a partir d'uns pocs motius rítmics que es troben variats de diferents maneres, creant una rítmica homogènia (motius principals als 2 primers compassos).

Aspectes tímbrics

Tots els instruments són de corda fregada, excepte el clavicèmbal en el continu. Bach agrupa els instruments en 3 parts (tres violins, tres violes, tres violoncels), creant un efecte de policoralisme i fent dialogar els diferents grups.

Aspectes formals-melòdics i harmònics

• Té forma Ritornello. El moviment comença amb un ritornello en Sol Major; aquest és anacrúsic i té un final femení.
• Durant el moviment trobem modulacions a la dominant (Re Major) i al seu relatiu menor (mi menor).
• L'harmonia és senzilla, es basa en la relació dominant-tònica.
• El ritornello i les variacions de la seva forma apareixen entre episodis del mateix caràcter cadencial.
• El final del moviment es tracta del ritornello inicial reduït.
• La melodia la trobem als violins; és una melodia mixta, ja que combina motius amb salts intervàlics amb moments escalístics per graus conjunts.
• Estructura: forma ritornello amb diferents episodis.
• Textura: homofonia amb petites seccions de contrapunt.

Menuet en Sol Major (Bach)

És una dansa francesa d'origen cortesà que es ballava a la cort. Aquest pertany a l'Àlbum d'Anna Magdalena Bach de J. S. Bach.

Aspectes formals, melòdics i harmònics

• Forma: AABB (binària). Se subdivideix en 2 períodes de 4 compassos.
• Tonalitat: Sol Major.
• Compàs: ternari (3/4).
• Textura: a 2 veus. La melodia principal està a la mà dreta. La segona frase és més contrapuntística.
• Inici: tètic.
• En l'últim període, en el primer i segon compàs, el ritme '*ti-ti*' (dues semicorxeres) són brodadures en sentit descendent i és també una repetició melòdico-rítmica. En el mateix compàs, a la mà esquerra (sota el ritme '*ti-ti*'), hi ha un efecte d'eco.
• Encara en el mateix últim període, en els compassos 6, 7 i 8, torna la textura a 2 veus.
• Hi ha una cadència en el primer període, als dos últims compassos (7-8).