Anàlisi de l'Ara Pacis Augustae: Art i Propaganda Romana

1. Presentació. És un exemple pràcticament únic d’altar de l’època romana amb un excel·lent estat de conservació i una excel·lent execució. Els relleus tenen molta importància per la bellesa i la qualitat. El tipus de relleu va servir de model en tota l’època imperial romana.

1. Dades bàsiques

1. Autors. Anònim.

2. Títol. Ara Pacis o Ara Pacis augustae. Altar de la Pau d’August.
   

3. Estil. Art ROMà, època imperial.

4. Cronologia. Entre 13 i 9 aC

5. Tècnica pictòrica o escultòrica.
   Escultura en relleu. Mig relleu.

6. Material de suport. Marbre de Carrara

7. Mides. Paral·lepípede. 3,68m (alçada)  x 11,60m (costat) x 10,65m (costat)

8. Ubicació original/actual. Original: camp de Mart a la ciutat de Roma. Actual: 1938 reconstruït al costat del Mausoleu d’August. A uns metres del lloc original.
   Richard Meier (contemporani) va construir l’edifici on està actualment

2. Breu biografia. D’autors anònims. Richard Meier va construir l’edifici on és actualment.

Descripció formal

1. Iconografia i Iconologia. És un edifici descobert amb dues obertures d’entrada; la principal és al costat Occident i amb unes escales d’accés. A l’altre costat oriental té una altra obertura sense escales. Tot el conjunt interior i exterior està recobert per relleus.

A) 4 relleus al·legòrics:

1. A la porta est Romul i Rèmul. El déu Mart observa una lloba que alleta els seus dos fills Ròmul i Rèmul. Estan observats per l’àguila, símbol de l’Imperi.

2. Ennes i el sacrifici Lavininum. L’estat de conservació és més íntegre.  Ennes amb toga i amb el cap cobert arriba a l’asci. La imatge representa el moment en que Ennes fa ofrena dels fruits al temple de l’abundància.  Dos joves vestits a la moda imperial són els portadors d’aquestes ofrenes; un porta un porc i l’altre una panera de fruits. El relleu enllaça l’origen diví de Roma amb la dinastia reial d’August.

3. Roma asseguda sobre armes. La ciutat de Roma es personifica amb una dona que es representa asseguda amb un munt d’armes per simbolitzar un Imperi que sempre està disposat a protegir-se contra els bàrbars. És el relleu més incomplert.

4. Tellus Deessa Mare Terra. Alguns autors la identifiquen com una personificació de l’Imperi ROMà, la deessa Venus o la Pau. Pits marcats, símbol d’abundància, riquesa i generositat. Sosté a dos nens i té a dreta i esquerra dues representacions al·legòriques. Una asseguda sobre un signe que simbolitza el vent i l’altra noia asseguda sobre un monstre marí al mar. Interpretació comuna: riquesa que és gràcies a les conquestes, la Pau i l’estabilitat que aconsegueix l’emperador. Aquesta interpretació de la mare terra traspassa al cristianisme i amb alguns retocs semblant a la Mare de Déu com la mare de tots els homes i Jesús.                                 

b) 2 frisos externs de la desfilada imperial. Segurament d’un autor diferent. Representen una processó en motiu de les victòries militars d’August on hi trobem representat a August, tota la família acompanyats de sacerdots dels temples i de personatges importants sobretot senadors romans. Es poden identificar multitud de personatges. Escultòricament és un relleu uniforme, vertical i les mirades s’interroguen entre elles.

c) Frisos i sòcol intern. La decoració és molt més simple. Era un espai en que el públic en general no podia entrar. El fris superior són unes garlandes formades per un entrellaçament de flors sostingudes per uns cranis de bou. Aquestes garlandes i cranis de bou s’identifiquen pel tipus d’ofrenes que feien als déus. És una forma austera, geomètrica d’uns rectangles sobresortints i entrants.

d) Altar. L’altar és l’espai, la taula on s’hi ofereixen animals, els fruits, el vi als déus. És un podi amb 4 graons sobre el que s’aixeca. Dos laterals decorats amb volutes i un fris.

e) Sòcol extern. Es un fris en relleu que envolta totes les 4 parets externes. Hi ha un ram central de fulles d’Acant i sobre aquestes s’hi podrien distingir fulles de Llorer, de vinya, de palmeres i fruits. La intencionalitat d’aquest fris és fer referència a la riquesa, a l’abundància que donen les terres de l’Imperi ROMà i la Pau del regnat d’August.

2. Funció. Funció propagandística.

3. Composició. Dos tipus de relleus. Tancada en els relleus al·legòrics. Oberta en el frisos externs.

4. Línies decoratives. Verticals exceptuant elements de la túnica, braços i les mirades.

5. Recursos tècnics. Utilitza diferent formes de relleu: baix relleu i mig relleu per donar importància jeràrquica als personatges, per distingir personatges principals i secundaris.

6. Relació amb l’entorn. Va ser construït al camp de Mart on també hi havia un temple dedicat al déu de la guerra. Era el lloc de la ciutat de Roma on es rebien els exèrcits victoriosos amb els seus generals, les ambaixades de països estrangers i on es declaraven les guerres a altres països.

4. Significat de l’obra

1. Elements propis de l’estil.
   Els relleus reuneixen les principals característiques del relleu ROMà. Retraten els personatges humans. S’utilitza molt en l’aspecte de relleus històrics amb l’objectiu d’explicar i il·lustrar les conquestes i victòries reforçant el sentit propagandístic. Els relleus es troben principalment en columnes commemoratives i arcs de triomf. Influència de l’escultura clàssica grega tant tècnicament com temàticament.  

2. Relació forma i funció.
   Durant el temps que August regna cada any es feia una processó on es celebrava al voltant d’aquest altar les victòries d’August per tot l’Imperi.

3. Iconologia

4. Relació època i obra. És el moment de màxima expansió de l’Imperi ROMà i de màxima estabilitat política, social i econòmica. Les continues victòries militars fan necessari anar a Roma a construir monuments.

5. Influències i transcendència de l’obra. Imiten l’altar de Pèrgam. Els grecs ja havien fet un altar. El concepte d’altar: lloc simbòlic per fer sacrificis i celebrar victòries l’inventen els grecs. Els romans el romanitzen. El costum de fer edificis i monuments commemoratius es manté durant l’època posterior. La temptació de fer monuments commemoratius de victòries militars hi és en els imperis, grans estats que tenen grans exèrcits. El descobriment d’aquest monument durant el domini de Mussolini a Itàlia va fer que es restaurés i fes una continuïtat de l’Imperi.