Anàlisi d'Orina: Funció Renal, Recollida i Interpretació Clínica

Funció dels Ronyons i Formació de l'Orina

Els ronyons realitzen funcions vitals:

• Eliminen productes de rebuig en filtrar la sang.
• Regulen l’equilibri hídric i de moltes substàncies químiques a la sang (clorurs, sodi, potassi, bicarbonat, etc.).
• Regulen l’equilibri àcid-base (pH) del plasma.
• Regulen la pressió arterial.
• Segreguen hormones.
• Realitzen funcions metabòliques.

La Piràmide de Malpighi conté un conjunt de nefrones, la unitat funcional del ronyó, ja que és on té lloc la formació de l'orina.

Composició de l'Orina

L’orina està composta principalment per:

• 95% aigua.
• 2,5% urea.
• 1,5% ions salins (clorurs, potassi, amoni, fosfats, etc.) i substàncies nitrogenades (creatinina).
• 0,95% urobilinogen.
• 0,05% àcid úric.

Altres components minoritaris: Leucòcits, eritròcits, cèl·lules epitelials. En condicions patològiques poden aparèixer cilindres, cristalls, fongs, bacteris o artefactes.

Importància Clínica de l'Anàlisi d'Orina

L'anàlisi d'orina permet diagnosticar i fer seguiment de diverses condicions:

• Malalties que afecten el funcionament del sistema urinari.
• Malalties sistèmiques relacionades amb l’equilibri àcid-base, metabòlic i endocrí.
• Processos tumorals.
• Detecció de tòxics.
• Seguiment de malalties i control de l’eficàcia de tractaments farmacològics.

Tipus de Recollida d'Orina

Orina de Primera Micció

Cal informar el pacient sobre com l'ha de recollir i transportar. És preferible l'orina de la primera hora del matí, ja que està més concentrada.

Punció Suprapúbica (Casos Especials)

Es pot donar el cas d’haver de realitzar una punció suprapúbica per extreure l’orina directament de la bufeta en les següents situacions:

• El quadre clínic no admet demora en el tractament.
• Risc de contaminació de la mostra (gastroenteritis, vaginitis, uretritis, balanitis, dermatitis perineal).
• No és possible el sondatge vesical per fimosi greu o anomalies a l’uretra.

Orina de 24 Hores

Es recomana la seva recollida quan es vol analitzar metabòlits amb una excreció en orina variable al llarg del dia, per exemple: Cadenes lleugeres d'Immunoglobulines (Ig) en casos de mieloma. Alguns components de l’orina són inestables i per evitar que es facin malbé durant la recollida, cal afegir un conservant químic al contenidor abans de la recollida.

Anàlisi Macroscòpica: Característiques Físiques

Color de l'Orina

• Groc-àmbar: Normal.
• Vermell: Presència de sang.
• Verd: Infecció per Pseudomonas.
• Marró: Dany hepàtic.
• Blanquinós: Presència de leucòcits.
• Incolor: Ingesta elevada de líquids.

Olor de l'Orina

• Olor de fruita: Presència de cetones.
• Putrefacte: Infecció renal que provoca degradació proteica.
• Floridura: Malaltia hepàtica.

Volum de l'Orina

• Poliúria: Substàncies diürètiques, beure més de 2,5 L/dia, diabetis, insuficiència renal crònica.
• Oligúria: Deshidratació, insuficiència renal aguda, obstrucció de les vies urinàries (carcinoma prostàtic, càlculs renals, coàgul sanguini).
• Anúria: Insuficiència urinària crònica.

Terbolesa

Indica presència de:

• Microorganismes, principalment bacteris i/o fongs.
• Cèl·lules (epitelials o sanguínies: eritròcits o leucòcits).
• Restes de líquids prostàtics o bé moc vaginal.

Escuma

Escuma persistent indica una elevada concentració de proteïnes (albúmina), com en casos de glomerulonefritis, nefropatia diabètica, lupus o tumor vesical.

Anàlisi Sistemàtica i Microbiologia

Anàlisi Sistemàtica o de Rutina

Bioquímic (Mitjançant Tira Reactiva)

Analitza la presència de: proteïnes, glucosa, cossos cetònics, sang, leucòcits, pigments biliars i nitrits.

Sediment Urinari

S'analitzen els següents elements:

• Cèl·lules: Eritròcits (i la seva morfologia), leucòcits (diferenciant neutròfils, eosinòfils, limfòcits i macròfags), cèl·lules epitelials normals i atípiques.
• Cilindres: Hialins, granulosos (eritrocitaris, leucocitaris, epitelials, lipídics).
• Microorganismes: Bacteris, llevats, espermatozous.
• Paràsits: Trichomonas, ous i altres.
• Lípids: Aïllats o agregats, en cèl·lules o en cilindres.
• Cristalls: Àcid úric, urats, oxalat càlcic, fosfats, cistina, leucina, tirosina.
• Artefactes: Pèls, fibres naturals i sintètiques, filaments de mucina, etc.

Urocultius

Prova imprescindible per a confirmar l’existència d’infecció, identificar l’agent causal, efectuar l’estudi de susceptibilitat antibiòtica (antibiograma) o confirmar la curació. Els resultats es basen en:

• Bacteriúria: Presència de bacteris.
• Fongs: Presència de fongs.
• Piúria: Més de 4 leucòcits per camp.
• Hematuria: Més de 5 eritròcits per camp.

Cultius Més Utilitzats

S'utilitzen diferents medis de cultiu:

• CLED: General.
• Agar Sang: Per aïllar els Gram positius i llevats.
• McConkey: Per als Gram negatius.

Anàlisi Urgent de l'Orina

A aquestes mostres se'ls dona prioritat. Es poden analitzar de forma automatitzada o utilitzant tests ràpids per a:

• Sodi (per sospita d’insuficiència renal aguda).
• Amilasa (en cas de dany pancreàtic).
• Gonadotropina coriònica humana (test d’embaràs).
• Detecció d’antígens de Legionella i Pneumococ.
• Tòxics en orina (test de drogues per immunoassaig).