Anàlisi de l'Oració a l'Hort de Francisco Salzillo

1. Anàlisi formal

Formes i volums: Hi ha un bon treball de les proporcions amb les figures volumètriques. Les formes estan ben definides. Destaca un suau modelatge de les figures, així com la policromia dels vestits i objectes. Hi ha una tècnica acurada de l’encarnat, amb gran suavitat en la cara, cos i braços, sobretot de l’àngel. El tractament de les formes és naturalista (peu de l'home del primer terme).

Composició:

• Aquest grup escultòric es divideix en dos grups. El primer es correspon a l’àngel i Crist, imatge de vestir (pensades especialment per posar-los vestits de roba). I en el segon, apareixen els tres apòstols dormint on es contraposen sobretot pel seu realisme. Sant Joan, Sant Jaume i Sant Pere creen una composició dinàmica i alhora unitària en relació al grup principal.
• L’obra es completa amb una olivera que conté entre les seves branques el Calze de la Passió.
• Les figures no estan relacionades entre elles. Hi ha diferents punts de vista.
• La seva forma compositiva és un triangle.
• Predominen les línies horitzontals.
• Composició oberta (rostre o braç de l’àngel).

Llum: Hi ha contrastos entre clars i obscurs, sobretot als plecs de la roba. Això ajuda a donar volum.

Moviment: En aquesta obra hi ha un gran dinamisme.

Textures: Hi ha textures molt suaus i acurades sobretot en l’àngel i Crist; en canvi, els tres apòstols presenten textures més rugoses, per exemple en la roba, els cabells o la terra. Es juga amb les textures no escultòriques de l’arbre o la túnica de Jesús. Aquesta és una obra de gran qualitat tècnica.

Expressions: Cada figura és tractada d’una manera individualitzada, és a dir, cadascú mostra un sentiment diferent. Per exemple, Jesús implora, hi ha un apòstol que dorm... El rostre de Crist desprèn una intensa angoixa, reforçada pel to groguenc de la pell i la túnica violeta. Les cares dels apòstols criden l’atenció pel seu realisme. Destaca el retrat.

Temps: Aquesta obra és temporal, ja que representa un moment concret en el temps.

Funció

Després del sopar, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l’hort de Getsemaní. Els apòstols, però, es van quedar adormits i, en aquell moment, Jesús va patir un atac de molta ansietat en sentir el seu immediat destí.

Aquesta obra forma part d’un conjunt de vuit passos de Setmana Santa que Salzillo feu per a la Confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno (associació religiosa) de l’església de Jesús de Múrcia.

En aquesta obra, extreta dels evangelis, està clarament present el sentit didàctic que l’Església contrareformista volia donar a les imatges: havien de ser comprensibles i calia que incitessin a la pietat.

Aquesta obra pertany al final del Barroc, ja fa de transició cap al Rococó. No aprofundeix en els aspectes dramàtics de les escenes, sinó que se centra en conceptes naturalistes.