Anàlisi d'obres: Warhol, Kosuth, Pollock, Dalí i Miró

Sopa Campbell — Andy Warhol

Fitxa tècnica

Nom: Sopa Campbell · Autor: Andy Warhol · Cronologia: 1965 · Estil: Pop art · Tècnica: serigrafia · Suport: tela · Tipologia: figurativa · Localització: National Gallery of Art

Context històric i cultural

Ens trobem en els anys posteriors a la fi de la Segona Guerra Mundial. El món havia quedat horroritzat després del llançament de la bomba atòmica. S'hi configuren dos grans blocs polítics sustentats per l'OTAN i el Pacte de Varsòvia. París havia de ser el principal centre cultural i artístic, on es trobaven nombrosos artistes avantguardistes que s'hi havien exiliat durant la guerra. En el context de l'obra apareixen les segones avantguardes, un conjunt de moviments artístics que es desenvolupen entre la Segona Guerra Mundial i el final de la dècada dels 60. A Europa predomina l'informalisme i als Estats Units, l'expressionisme abstracte. La dècada dels 60 va estar marcada per la guerra de Vietnam i la Guerra dels Sis Dies. Als Estats Units també trobem l'assassinat del president demòcrata J. F. Kennedy i una intensa lluita pels drets civils liderada per Martin Luther King.

Lectura formal i anàlisi estilística

Tipologia: figurativa.

Suport i tècnica: acrílic i serigrafia sobre tela. La serigrafia és un procediment d'estampació planogràfic, sense relleu, i per això no es pot considerar un gravat.

Elements plàstics: predomina la línia, ja que la figura està delimitada pels contorns.

Color: Fa ús de colors plans i sense clarobscurs; s'observa el canvi de colors originals dels productes.

Llum: no hi és representada; l'única ombra que veiem és la de les lletres de la marca, però això ja era així en el pot real.

Composició: representació frontal amb un cert engany visual que permet visualitzar la part superior de l'envàs. Hi ha una incongruència entre la frontalitat de les lletres impreses de la llauna i la visió aèria que permet veure la part superior. Prescindeix de les lleis de la perspectiva.

Models visuals i influències

La seva obra està molt condicionada pel seu treball com a il·lustrador publicitari. Hi és present la influència del pintor nord-americà Robert Rauschenberg.

Característiques estilístiques

Pop art i l'utilització d'imatges conegudes per les masses; una estètica pròxima a l'art urbà i a la cultura de consum.

Interpretació conceptual

Promotor: Latow parla amb Andy i li aconsella trobar art en els objectes quotidians. A partir d'això, Warhol decideix pintar la Sopa Campbell.

Tema: llauna de Sopa Campbell, producte habitual als supermercats nord-americans.

Significat: representació d'un objecte quotidià com a nova icona de l'art.

Funció: banalització i desacralització de l'obra d'art. Reproduir una obra en sèrie fa que el concepte d'obra única i irrepetible esdevingui secundari en el món de l'art, trencant amb la tradició.

Repercussió i fortuna crítica: la seva obra és un punt de referència per a artistes com Richard Estes i altres representants del moviment hiperrealista que va sorgir a finals dels anys 60. També se l'ha relacionat amb artistes com Romero Britto.

Una i tres cadires — Joseph Kosuth

Fitxa tècnica

Nom de l'obra: Una i tres cadires · Autor: Joseph Kosuth · Estil: art conceptual · Cronologia: 1965 · Tècnica i suport: fusta i fotografia sobre paper · Localització: MoMA, Nova York

Context històric i cultural

L'obra es situa en els anys posteriors a la fi de la Segona Guerra Mundial. Hi ha dos grans blocs polítics sustentats per l'OTAN i el Pacte de Varsòvia, resultat de la Guerra Freda. Nova York desplaça París com a centre cultural i artístic; nombrosos artistes avantguardistes s'hi havien exiliat durant la guerra, com Mies van der Rohe o Kandinsky. Van aparèixer les segones avantguardes, amb un conjunt de moviments artístics que van sorgir entre la Segona Guerra Mundial i el final dels anys 60. A Europa hi ha l'informalisme i als EUA, l'expressionisme abstracte. La dècada dels 60 va ser convulsa: Guerra de Vietnam, Guerra dels Sis Dies, la invasió de la Bahía de Cochinos (1961) i la crisi dels míssils (1962). Als Estats Units es va assassinar el president demòcrata J. F. Kennedy. Martin Luther King lluitava pels drets civils.

Lectura formal i anàlisi estilística

Tipologia: instal·lació artística; és un muntatge d'objectes en un espai concret.

Material: multidisciplinari: pot incloure sons, olors, textures, vídeos... Vol crear un ambient i una experiència singular per a l'espectador. Sovint s'hi pot transitar i a vegades és interactiva.

Forma: instal·lació formada per tres elements ordenats un al costat de l'altre davant d'un mur blanc. Els tres remeten al concepte de «cadira». Al centre hi ha una cadira de fusta marró col·locada de cara a l'espectador, que varia segons la versió de l'obra. A l'esquerra, penjada a la paret, hi ha una fotografia a mida real i en blanc i negre de la cadira. A la dreta, un plafó beix penjat a la paret reprodueix la definició en anglès de la paraula «chair» extreta d'un diccionari.

Models visuals i influències rebudes

Plató (427–347 aC), en la seva obra República, suggereix un precedent: diferencia entre la idea i la seva materialització per un fuster, pràctica i limitada, i la visió feta per un artista, que pot ser enganyosa o simulacre. Kosuth remarca la distinció entre concepte i objecte.

Interpretació conceptual

Promotor: Els artistes volien crear un tipus d'art diferent, en certa mesura en contra de la mercantilització de l'art.

Tema: presentació conjunta de tres codis del concepte «cadira»: un codi visual, un codi objectual i un codi verbal.

Significat: qüestiona si es tracta d'un sol objecte o de tres situacions diferents. Planteja diverses maneres d'accedir a la comprensió del concepte «cadira» i mostra que la forma física no és fonamental per al reconeixement del concepte. Emfatitza l'absència de la materialització de l'objecte artístic i explora la relació entre llenguatge i percepció visual.

Funció: Kosuth planteja els límits entre art i realitat, elevant un objecte banal i quotidià —una cadira de fusta— a la categoria artística.

Repercussió i fortuna crítica: referències i ressonàncies en obres i discursos sobre la teoria de l'art conceptual; comentaris i cites diverses (Ole Ukena, Cher, «Chair, Share» —referències culturals i crítiques).

Número 1 — Jackson Pollock

Fitxa tècnica

Nom de l'obra: Número 1 · Autor: Jackson Pollock · Cronologia: 1948 · Estil: Expressionisme abstracte · Tècnica: oli, esmalt i pintura d'alumini · Suport: tela · Tipologia: abstracta · Localització: National Gallery, Washington

Context històric i artístic

Ens situem en els anys posteriors a la II Guerra Mundial. Comença una confrontació mundial (Guerra Freda) entre països capitalistes, liderats pels EUA, i comunistes, liderats per la Unió Soviètica (aprox. 1947–1991). Som en una era de desenvolupament científic i onada tecnològica, amb la generalització de la informació i l'aparició d'una societat de consum i publicitat. Nova York desplaça París com a centre cultural i artístic; apareixen les segones avantguardes. A Europa s'imposa l'informalisme i als EUA l'expressionisme abstracte, que serà promocionat també com a exemple de llibertat americana.

Lectura formal i anàlisi estilística

Tècnica i suport: pintura a l'oli, esmalt i pintura d'alumini sobre llenç. Pollock treballava sovint el llenç estès a terra sense preparar, permetent degoteig i esquitxos.

Tècnica: el dripping o degoteig: consistia a pintar a partir d'esquitxos i regalims, llençar pintura sobre la superfície estesa a terra amb pots foradats, bastons o altres eines. Tot el cos del pintor entra en acció; la pintura deixa de ser la mera conseqüència del moviment de la mà. L'obra es realitza sense pla previ i, com el jazz, es construeix durant l'acció.

Dibuix, color, llum: gamma cromàtica sovint reduïda i austera: negres, blancs, tocs grisos i ataronjats. Predomini de la línia i absència de referents formals figuratius. L'energia del traç i la violència del gest són centrals.

Composició: abandona la idea tradicional de composició jerarquitzada; no hi ha cap centre d'atenció únic. La profunditat prové de la superposició de línies i capes de pintura. Les obres poden observar-se des de diversos punts, i l'espectador participa activament en la lectura.

Ritme: gran dinamisme resultat de la tècnica, l'energia del gest i el contrast entre pigments.

Models visuals i influències

Les tècniques i resultats de Pollock s'inspiren en experiències i teories abstractes (Kandinsky), en murals (Siqueiros), en pràctiques d'automatisme surrealista i en tradicions navajo, així com en referències clàssiques i barroques en els inicis (Miquel Àngel, El Greco, Rubens).

Interpretació conceptual

Tema: entramat dens de línies i taques que omplen la superfície de la tela, sense referents figuratius. El títol numèric vol evitar condicionaments i deixar l'experiència oberta a l'espectador.

Significat: pot ser interpretat com expressió d'alliberament espiritual i defensa de la llibertat creativa. També hi ha lectures psicològiques que relacionen l'obra amb l'angoixa vital de l'artista. Socialment, reflecteix una època marcada per grans canvis i per la consciència atòmica.

Funció: essencialment estètica; destinada a la mostra en galeries i museus.

Repercussió i fortuna crítica: precedent dels happenings i de formes d'art on l'esdeveniment i el procés prenen prioritat sobre l'objecte tradició. Aquestes accions, efímeres, resten sovint en forma de vídeo o fotografia.

La persistència de la memòria — Salvador Dalí

Fitxa tècnica

Nom de l'obra: La persistència de la memòria · Autor: Salvador Dalí · Cronologia: 1931 · Estil: Surrealisme · Tipologia: figurativa · Tècnica i suport: oli sobre tela · Localització: Museum of Modern Art (NY)

Context històric, artístic i cultural

La vida i obra de Dalí en aquesta època es contextualitzen en el període històric del final de la Dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la II República a Espanya (1931). Aquesta etapa es caracteritza per grans inquietuds i il·lusions però també per la seva brevetat. A nivell internacional, el començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la I Guerra Mundial i l'aparició de les primeres avantguardes i dels diferents 'ismes'. Hi ha una voluntat de ruptura amb la tradició, amb nous llenguatges i actituds d'experimentació. Poc després de 1928, Dalí es va unir al grup surrealista de París, fundat per André Breton, i encapçala la línia onírica del moviment. Per raons ideològiques, Breton el va expulsar del grup l'any 1936.

Lectura formal i anàlisi estilística

Tipologia: figurativa.

Suport i tècnica: oli sobre tela.

Dibuix i línia: meticulositat del dibuix que reforça l'efecte irreal del llenç, amb una marcada predilecció per la línia. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però deformats en dimensió.

Color: aplicat amb pinzellades planes i precises; predominen tons freds (blau ultramar, grisos, blancs) que contrasten amb tons càlids (ocres, marrons, grocs). Aquest joc cromàtic accentua la profunditat i la separació entre plans.

Llum: el quadre està dividit en dues parts no simètriques: una zona més ombrívola en primer terme amb un focus de llum localitzat, i un fons molt il·luminat amb una llum blanca i irreal.

Composició: tancada i molt estudiada; la línia de l'horitzó divideix el quadre en dues meitats desiguals però harmonioses. La perspectiva és lineal amb un punt de fuga central i una línia alta d'horitzó que engrandeix les figures en primer pla.

Plans: al primer pla: el moble amb els rellotges i la forma viva a terra; al segon pla: una plataforma de fusta; al fons: el paisatge (platja i penya-segats).

Models visuals i influències

El paisatge oníric i fantasmagòric té com a referent la pintura metafísica de Giorgio de Chirico. El surrealisme, sorgit a França a principis del s. XX entorn d'André Breton i influït per les teories de Freud, sosté la idea dels mons conscient i subconscient.

Interpretació conceptual

Promotor: Dalí va pintar aquest quadre en una tarda després de dinar; la inspiració prové d'un formatge Camembert que havia somiat que es fonia.

Tema: Dalí representa un paisatge proper, Port Lligat; hi trobem rellotges tous i un de rígid. El quart rellotge, rígid i cobert de formigues, contrasta amb els altres tous. Elements iconogràfics recurrents apareixen, com una forma adormida que podria ser un autoretrat de Dalí.

Significat: l'obra s'inscriu en l'etapa en què Dalí inicia la seva relació amb Gala i la seva obsessió per perdre-la. Conté símbols relacionats amb pors, somnis i obsessions. Els rellotges tous fan referència al pas del temps, a la memòria i a la seva fragilitat. Les mosques i les formigues són símbols de putrefacció.

Funció: simbòlica; reflexiona sobre el pas del temps i funciona com a mecanisme per fer aflorar les obsessions i pors de l'artista.

Repercussió i fortuna crítica: dins del surrealisme objectiu i figuratiu, Dalí es relaciona amb Magritte, Ernst i Delvaux. La seva tècnica quasi fotogràfica influirà en moviments figuratius posteriors com l'hiperrealisme i el pop art.

Dona i ocell — Joan Miró

Fitxa tècnica

Nom de l'obra: Dona i ocell · Autor: Joan Miró · Cronologia: 1983 · Estil: mironià, surrealisme · Material i tècnica: ciment recobert de trencadís · Forma i tipologia: escultura exempta · Cromatisme/textura: rugosa i llisa · Dimensions: grans dimensions · Localització: Parc Joan Miró, Barcelona

Context històric i cultural

A Catalunya i Espanya, a començaments dels anys 80, hi ha canvis polítics i socials rellevants: el triomf de la CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya (1980) i la presidència de Jordi Pujol; transformacions urbanístiques a Barcelona i la preparació de les instal·lacions per als futurs Jocs Olímpics. A Espanya també es produeix el cop d'estat frustrat del 23 de febrer de 1981. A nivell internacional, hi ha conflictes com la guerra del Líban i la guerra Irán–Iraq.

Lectura formal i anàlisi estilística

Escultura exempta que té sentit des de tots els punts de vista. Forma part del parc i emergeix de l'aigua d'una bassa que marca el nivell de proximitat que podem assolir i delimita els punts de vista.

Material i tècnica: el cos de l'escultura està fet en formigó; el recobriment amb trencadís de ceràmica va ser realitzat amb la col·laboració de l'escultor Joan Gardy Artigas.

Composició: composició asimètrica i oberta amb marcada verticalitat al voltant d'un eix central que aporta equilibri i estabilitat. El cilindre i la lluna que coronen l'obra trenquen la verticalitat i l'equilibri en sustentar-se de forma horitzontal i desplaçats respecte de l'eix central. Tot i la mesura i pes del formigó, Miró aporta una sensació de lleugeresa i moviment; la situació sobre un estany genera una visió reflectida que potencia l'obra.

Llum i acabat: ceràmica pintada amb colors vius (vermell, groc, verd, blau) sobre el formigó gris; la rugositat contrasta amb la llisor de la ceràmica.

Ritme: malgrat l'aspecte monumental, presenta dinamisme i predomini de formes arrodonides.

Models visuals i referències rebudes

La gran estructura de ciment recoberta de ceràmica al·ludeix a formes gaudinianes (Park Güell). Obres prèvies de Miró, com Femme et oiseau (1962), amb la col·laboració d'Artigas, serveixen d'inspiració per Dona i ocell.

Interpretació conceptual

Tema: reflecteix l'univers iconogràfic de Miró: la connexió entre elements masculins (forma fàl·lica del cos central) i femenins (una incisió negra que al·ludeix al sexe femení). L'obra esdevé hermafrodita; el cilindre superior podria suggerir la forma d'un nadó enfaixat segons algunes interpretacions.

Significat: cal relacionar l'obra amb costums i simbologies (per exemple, la tradició romana d'utilitzar fal·lus en senyal de salut i força) i amb altres peces de Miró; diversos crítics han establert relacions entre l'escultura i òrgans, criatures i elements naturals.

Funció: estètica, decorativa, urbanística, propagandística i democratitzadora.

Repercussió i fortuna crítica: la seva aportació al surrealisme i al llenguatge plàstic del segle XX és rellevant; l'interès de Miró per la llibertat creativa manté el principi surrealista d'exaltar l'inconscient.